La bona notícia de l'Operació Catalunya és que no hi ha catifes que tapin tota la corrupció durant tota la vida. La part dolenta és que el PP d'avui no s'immuta davant d'una guerra bruta que porta el seu segell. O que dins les altes institucions judicials no hi hagi un enrenou tan gros que ompli les portades de l'endemà. S'han fet massa esforços perquè l'Operació Catalunya no vegi la llum i no es dimensioni en tota la seva importància. Una pilota que ha entrat massa vegades per l'Audiència Nacional i s'ha tret per la porta del darrere. L'operació Kitchen és un mirall de l'Operació Catalunya que va avançar a batzegades sota la instrucció del jutge Manuel García Castellón. Per més indicis que van arribar al jutjat, Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal i tants altres implicats del “Luis (Bárcenas), sé fuerte" se'n van deslliurar. Mateix patró, mateixos actors d'aquell "la fiscalía te lo afina" que va delatar el ministre Jorge Fernández Díaz i la seva intenció de fabricar proves contra els qui defensaven el procés sobiranista.
A la Kitchen, una porció de la mateixa trama, el comissari José Villarejo va aportar un número de mòbil al jutge des del qual deia que s'escrivia amb Mariano Rajoy i el jutge no va demanar cap comprovació. El mateix va passar amb Cospedal, al capdavant del PP. La sentim en nombrosos àudios extorsionar a uns i altres per fer desaparèixer proves de la caixa B. García Castellón es va negar a acceptar la imputació d'ambdós i el fiscal Anticorrupció va arribar a dir-li: "Hi ha una negativa rotunda a continuar investigant en aquesta direcció, com si hagués establert un cordó, una inacceptable línia vermella que no es pogués traspassar".
Enganyen els qui veuen perillar l'estat de dret per la tramitació de la llei d'amnistia i no s'immuten davant de la necessitat d'aclarir com un govern va utilitzar la policia, la Fiscalia, la justícia i les unitats d'anticorrupció per perseguir independentistes
Tots els indicis apunten que l'executiu de Rajoy va actuar al marge de la llei perquè no n'hi havia prou amb les vies legals per debilitar l'independentisme. On havia d'haver-hi política, hi va haver guerra bruta. Mentre uns van respondre a la justícia amb la sentència del procés i en desenes de causes judicials, hi ha pràctiques encara impunes que van empitjorar la convivència i van vulnerar la tan proclamada legalitat.
Amb tots els informes i documents que ja s'han publicat, enganyen els qui veuen perillar l'estat de dret per la tramitació de la llei d'amnistia i no s'immuten davant de la necessitat d'aclarir com un govern va utilitzar la policia, la Fiscalia, la justícia i les unitats d'anticorrupció per perseguir independentistes. Els qui veuen ombres en una llei que passarà per totes les instàncies judicials nacionals i europees, però normalitzen informes parapolicials que van portar a la presó polítics i empresaris sense proves fermes. Els qui posen el crit al cel per la desigualtat dels espanyols davant d'amnisties i indults i no veuen un forat democràtic en la persecució de l'"enemic polític". I enganyen també els qui fan servir una balança de la justícia tan trucada que els drets i garanties només són per a uns quants. Als qui airegen aquest discurs tan suat d'aquesta legislatura i callen amb els informes de l'Operació Catalunya, no els importa la qualitat de la democràcia, tampoc la igualtat, és una altra cosa.
Dins de la fractura del procés hi va haver també una fractura de l'Estat. On hi havia d'haver política, es van buscar subterfugis per eliminar l'enemic polític. On hi havia d'haver negociacions i diàleg per evitar el desplegament del 155, hi va haver un reguitzell de proves falses i pràctiques que continuen impunes. Una persecució al marge de la legalitat que dinamita la confiança en les institucions.
El sociòleg Víctor Lapuente proposava en una columna d'El País arran de l'amnistia "un senzill test: canvia Junts per Vox si penses per compte propi o només repeteixes el que pensa el teu partit". Això és el mateix, canviar els informes parapolicials contra independentistes per populars. El resultat ha de ser el mateix. En el dia a dia, al govern cal demanar-li comptes, a l'independentisme també. I al PP, explicacions. Mentre cancel·la la roda de premsa dels dilluns i treu Mariano Rajoy en campanya a Galícia o per les places de Madrid contra l'amnistia, cal exigir que no es boicotegi la comissió d'investigació parlamentària per la qual han de passar a retre comptes tots els que van formar part de la trama.