El model productiu català té una característica molt interessant, que li confereix una gran solidesa i capacitat de superació de les crisis: la seva gran diversificació sectorial, amb una presència d’indústria encara molt considerable, pel que són els estàndards europeus. Tanmateix, és cada vegada més notori i estès que un sector en concret, el turisme, està sobredimensionat. I en particular el turisme de masses, un tipus de turisme en què tenim una notable especialització.

Segons les estimacions oficials, aquest sector representa ni més ni menys que el 12% del PIB català, incloent-hi els conceptes allotjament, restauració, transport de passatgers, activitats recreatives i d'altres relacionades. Amb dades de la Generalitat recollides al seu "Balanç turístic anual 2023", la mitjana anual d’ocupats al sector es va xifrar en 475.200 persones, això és un 13% del total d’ocupació, un 82% dels quals són assalariats i el 18% restant, autònoms.

Catalunya està recuperant pràcticament tots els nivells d’activitat que s’havien assolit el 2019, el darrer any normal previ a la pandèmia. El 2023, les 500.000 places disponibles al sector van allotjar 27 milions de viatgers, amb 86 milions de pernoctacions. Els aeroports van gestionar el trànsit de 19,4 milions de passatgers de vols internacionals, 18,2 milions dels quals amb Catalunya com a primera destinació. La seva despesa total va ser de 21.200 milions d’euros. També es van rebre 6,4 milions de viatgers de turisme provinent de la resta de l’Estat, amb una despesa de 2.700 milions d’euros.

Tant aquests primers mesos del 2024, com les previsions per a la resta de l’any, indiquen que el sector assolirà rècords, i que es deixarà enrere el millor any, que fou el 2019. CaixaBank Research estima que el PIB turístic espanyol (transportable al català) serà un 7% superior al d’aquell any en termes reals (filtrades les variacions de preus); i que l’arribada de turistes internacionals creixerà un 3,8% respecte al 2023.

En alguns cercles empresarials s’està pensant que el sector potser ha crescut massa

De fet, d'ençà de principis d'any, ja es poden destacar alguns valors enregistrats i reals que assenyalen cap on s’orienta l’any (entre parèntesis, la font):

  • El primer trimestre, el nombre de turistes estrangers que han arribat a Catalunya ha estat de mitjana mensual un 9,3% superior al del mateix període del 2019; la despesa que han fet aquests visitants, un 8,4% superior (Idescat). Una altra font fiable (CaixaBank) xifra l’augment mitjà de despesa a Catalunya entre gener i abril en l'11,8% respecte al mateix període del 2023.
  • A la ciutat de Barcelona, les variacions interanuals del primer trimestre enregistren uns creixements mitjans altíssims respecte al 2023: 7,7% més de turistes, 8,7% més de pernoctacions, 10,6% més de passatgers al Prat i 7,3% més de passatgers en creuers (Observatori del Turisme de Barcelona).
  • Els ocupats al sector durant el primer trimestre d’enguany han estat 538.000 persones, 63.000 més que la mitjana del 2023, la qual cosa representa el 14,2% de l’ocupació total del país (Departament d’Empresa i Treball).

Fa pocs dies que el tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona declarava, literalment, que si el turisme no es regula ens farem mal entre tots. També en alguns cercles empresarials s’està pensant que el sector potser ha crescut massa.

Són coneguts els efectes que la saturació turística té sobre la qualitat de vida dels residents estables, sobre el transport públic, sobre la neteja, la convivència, etcètera. A més d’això, es dona el cas que un dels principals arguments per a defensar més creixement turístic, la creació de llocs de treball, xoca amb la realitat. El sector no troba gent per treballar-hi, per això a l’epígraf d’Hostaleria de la Seguretat Social —que a Catalunya té enregistrats més de 300.000 afiliats— un 36% són estrangers. Entre altres coses, a causa dels baixos salaris: el cost salarial ordinari per treballador el 4t trimestre del 2023 va ser de 1.589 € mensuals, un 23% menys que el del conjunt català.

En aquest context, som molts els que pensem que cal una reflexió política estratègica sobre el turisme de masses abans de decidir si donar llum verda a projectes que són a la graella de sortida, com ara l'ampliació de l’aeroport del Prat proposada per Aena i el Hard Rock. El primer faria créixer encara més l’afluència de vols de baix cost (que ja representen més de dues terceres parts del total) i el segon atrauria turisme de joc i tot el que duu associat. Tant un projecte com l’altre estan ben alineats amb el turisme de masses.

Siguin aquests o siguin altres projectes que puguin arribar en el futur, Catalunya hauria de pensar si el de masses és la mena de turisme en què ens convé aprofundir, perquè correm el risc d’agafar un empatx de mal pair.