Una de les coses que he notat últimament és que quan fa una mica de fresca, necessito un mocador de coll, cosa que quan era més jove no vaig necessitar mai. Els nens i la gent jove sempre tenen calor i poden ensenyar la pell sense patir fred. Això es deu en part al seu metabolisme, més elevat en els cossos joves, i a l’existència d’un teixit adipós molt concret, anomenat teixit adipós marró, que es troba en localitzacions subcutànies molt concretes, a la zona clavicular i a la nuca, a la zona de l’estern i altres zones més properes als òrgans interns. Aquest teixit adipós no té res a veure amb l’acumulació de greix blanc i té una funció fisiològica molt concreta: produir calor i mantenir la temperatura quan fa fred i amb canvis en la dieta. Pensem que els nadons, per exemple, tenen molta més superfície que volum i es refredarien molt ràpidament sense l'alt metabolisme d’aquest teixit protector. A part d’anar desapareixent amb l’edat, també amb l’obesitat, el teixit adipós blanc (amb la funció d’acumular greixos) va substituint aquest teixit adipós marró, que té la funció de cremar greixos i produir energia, de manera que aquest últim acaba pràcticament desapareixent. La vitalitat i distribució d’aquest teixit adipós marró que també presenta lleugeres diferències entre sexes biològics, es pot detectar fàcilment amb una càmera termogràfica d’infrarojos, que detecta amb molta sensibilitat les diferències en graus de les diferents zones corporals. De fet, es pot fer servir per diagnosticar malalties en què hi ha zones corporals amb un metabolisme més accelerat, com ara el càncer de mama, o amb calor generada per processos inflamatoris com ara l’artritis reumatoide.
Doncs bé, un article acabat de publicar proposa una nova aplicació, fer servir la termografia facial per predir el nivell d’envelliment i també per diagnosticar malalties metabòliques. Se sap que la temperatura corporal va disminuint amb l’edat, però no ho fa uniformement. Els autors hipotetitzen que és probable que la pèrdua de temperatura facial segueixi un patró diferencial segons l’edat i el sexe biològic. Per dur a terme aquest estudi, han analitzat termogràficament més de 2.800 cares de xinesos que pertanyen a la població han, aproximadament meitat homes i meitat dones, i distribuïts entre els 21 i els 88 anys, i generen un programa (ThermoFace) usant aproximacions estadístiques i d’intel·ligència artificial per correlacionar les diferents mesures termogràfiques facials amb l’edat. Per prendre les mesures, divideixen la imatge del rostre en 897 triangles per mesurar cada triangle i elaborar la imatge termogràfica. L’anàlisi troba a tots dos sexes biològics una pèrdua de temperatura amb l’edat, particularment al nas, galtes i celles; aquest descens és detectable en dones de 50 anys i en homes, a partir dels 60 anys. En conjunt, hi ha correlació entre l’edat predita i l’edat cronològica, amb una desviació mitjana de 5,8 anys.
Potser en el futur, combinaran la imatge termogràfica del rostre amb les dades d’anàlisi de sang i dades genètiques per diagnosticar amb precisió malalties metabòliques, o predir si el nostre cos està envellint més ràpid que la nostra edat cronològica
Amb una cohort més petita, fan anàlisis metabòliques, transcriptòmiques, de dieta i benestar personal, per identificar possibles correlacions de la termografia facial amb aquestes característiques. Per exemple, troben que la sobreexpressió de determinats gens relacionats amb la malària correlacionen amb temperatura més baixa al front i la barbeta, i temperatura més alta a l’apèndix nasal, mentre que la sobreexpressió de gens relacionats amb la reparació del DNA correlacionen amb temperatura més alta al front i als narius, més baixa. Curiosament, troben correlacions específiques de temperatura a determinades zones del rostre amb el fet de dormir correctament (nombre d’hores i intensitat del son) o el fet de consumir iogurt de forma periòdica. No saben exactament el perquè d’aquestes correlacions inesperades.
Després de la comparativa de resultats amb programes de predicció d’envelliment per anàlisis facials 3D, els autors arriben a una interessant conclusió i és que tot i que l’envelliment es pot predir millor amb programes específics de reconeixement facial 3D (que analitzen fins a 7.200 punts facials), la termografia facial correlaciona molt millor amb malalties metabòliques concretes importants, com ara la diabetes, malalties hepàtiques hipertensió o fetge gras (relacionades amb l’envelliment), la qual cosa té lògica si pensem que la temperatura depèn del metabolisme. Molt concretament, la zona periocular (que està molt vascularitzada) sobresurt com a zona facial rellevant que, combinada amb dades d’altres zones, permetria una predicció relativament acurada de malalties metabòliques i, amb menor precisió, de l’edat dels pacients.
Una dada no menor i que mereix consideració és que la millora de la qualitat del son rejovenia el rostre pel que fa a les dades termogràfiques, com també ho feia l’exercici (saltar amb una corda un mínim de 800 vegades i més de 10 minuts cada dia durant unes setmanes). Però compte, el que ens diuen realment les dades és que la termografia de la cara d’aquests individus, després de canviar els seus hàbits, s’aproximava més a una termografia metabòlica “normal”, però ja hem dit que l’envelliment no sempre correlaciona directament amb la temperatura facial, i dues setmanes d’una mica d’exercici no reverteixen tota una vida d’excessos o d’estrès crònic.
En conclusió, la termografia facial detecta el metabolisme de diferents zones de la cara, que correlacionen més directament amb l’estat metabòlic i, més indirectament, amb l’envelliment corporal. Però recordem que les emocions canvien la producció de calor (ens enrojolem de vergonya, plaer o ira, amb una producció intensa de calor en certes zones facials), que l’exercici físic sostingut, la roba que portem o la temperatura exterior també modifiquen la temperatura facial en algunes zones, per tant, prudència. No cal que anem tots a fer-nos una foto termogràfica. Una foto tèrmica del nostre rostre diu “moltes coses” i és veritat que és barata, però la relació amb l’envelliment, tot i que suggerent, encara és molt indirecta. Queda molt per estudiar i analitzar en diferents poblacions humanes, a més de desenvolupar mesures termogràfiques per combinar-les amb altres dades de manera molt més dirigida i precisa, abans d’implementar la termografia facial com a mètode generalitzat de diagnòstic. De moment, és una curiositat intel·lectual que mereix més investigació, però potser en el futur, combinaran la imatge termogràfica del rostre amb les dades d’anàlisi de sang i dades genètiques per diagnosticar amb precisió malalties metabòliques, o predir si el nostre cos està envellint més ràpid que la nostra edat cronològica.