Les darreres pluges han estat benvingudes en el context d’una sequera persistent que acumula tres primaveres i tres tardors consecutives de poca pluja, en un context d’augment generalitzat de les temperatures. El problema és especialment greu a la Catalunya meridional. Em referiré a dos cultius significatius d’aquesta part del país: la vinya i l’avellaner.
Les cinc comarques més vinícoles de Catalunya són l’Alt Penedès, l’Alt Camp, la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. Concentren més de 37.000 hectàrees, que representen quasi el 70% del total català. Per destinació del raïm, la part més important es converteix en cava (depenent dels anys, la meitat del que es cull). De les altres destinacions, en destaca el vi de les diferents denominacions d’origen, que produeixen vins excel·lents, de primera categoria.
A nivell agregat català, des del 2018, el darrer any en què es va tenir una collita per sobre de la mitjana fou el 2021. Amb la manca de pluges normals, el 2022 ja es va situar per sota, el 2023 fou un 25% inferior, i el 2024 segueix en la mateixa línia o pitjor, perquè la sequera ha seguit i perquè els ceps venien debilitats per la poca pluja del 2023.
Les previsions de collita que s’estan manejant per enguany són de reduccions importants. A la DO Montsant, ubicada al Priorat al voltant de la DO Priorat, es preveu un 30% per sota del que es consideraria normal. Ni les zones de regadiu de la DO (que són una petita part) no s’han salvat de la sequera, amb els pantans de Guiamets i de Margalef a 0 d’aigua. A la Terra Alta, es preveu que la producció sigui globalment un 25% inferior a la considerada normal, però que pot ser del -50% en les vinyes de secà. Només la Conca de Barberà se salva de la continuació del drama, perquè la collita es preveu entre un 10 i un 15% superior a la del 2023, que fou la pitjor dels darrers sis anys.
Compteu les piscines particulars del nostre litoral i veureu què és el que ha prioritzat Catalunya en termes d’aigua, malgrat la sequera
Menys pluja vol dir menys raïm, i això es trasllada al mercat. Vegem-ne dos exemples que venen de la DO cava. El primer és que els preus que paga el primer comprador de raïm, el grup Freixenet de l’alemanya Henckel, enguany el paga a 0,8-0,9 euros el quilo, una xifra insòlita. Per cert, amb aquest preu s’apropa al preu mínim al qual paguen els cellers de Corpinnat, que ja l’any passat van pagar a 1,04 €. El segon exemple també ve de Freixenet, que fa mig any que va comunicar que, per culpa del canvi climàtic i la sequera, especialment al Penedès, no podia cobrir la demanda de cava d’alguns mercats internacionals, raó per la qual llançava al mercat un nou vi escumós per als mercats d’Alemanya, Àustria i Suïssa, que anomena “Freixenet Premium Sparkling Wine - Cuvée de España”. L’elabora amb raïm i vi procedent d’on convingui d’Espanya, al marge de la DO cava.
Sense moure’ns de les comarques del sud de Catalunya, al Baix Camp, un cultiu que fins no fa tant era emblemàtic: el de l’avellana. El canvi climàtic i la sequera estan provocant una mortaldat d’arbres sense precedents. El sector està, literalment, tocat de mort, tant els de secà com els de regadiu, després que els pantans de Riudecanyes i Siurana fa dos anys que estan a 0 d’aigua.
Sense pluja i sense regs de suport en el context de canvi climàtic, tant l’avellana com la vinya tenen mala peça al teler. Un es pregunta si el sud del país està en perill de desertització (ENLLAÇ AL MEU ARTICLE DEL 10/08/24).
Mentre tot això està passant, recomano al lector que faci una ullada al Google Maps i ressegueixi la costa del sud, des de l’Ampolla fins a Sitges, i que compti el nombre de piscines particulars que hi ha. Si li queda moral, segueixi des del Garraf fins al cap de Creus. Multipliqui el resultat per un mínim de 40-50 m³ per piscina i podrà observar què és el que ha prioritzat Catalunya en termes d’aigua, malgrat els diferents episodis de sequera que s’han anat produint. Entendrà també com el camp ha estat el gran oblidat del país i com, almenys al sud, el bosc mediterrani pot anar ocupant el creixent i imparable nombre de finques abandonades.