Catalunya ha perdut molt de temps a adaptar-se a les noves circumstàncies econòmiques, tecnològiques, energètiques, climàtiques, ecològiques i no ha estat, com se sol dir, per culpa del procés sobiranista, sinó per la por dels representants polítics, sobiranistes o no, a prendre decisions impopulars.
De fet, uns i altres han centrat el debat en qüestions emocionals i escenaris de futurs imaginats com una manera d’escapolir-se d’haver de mullar-se respecte projectes necessaris, urgents, però també controvertits i sovint impopulars.
Sense anar més lluny, la sequera ha posat en evidència la covardia/incompetència dels nostres representants, incapaços de prendre les solucions tècniques més adients aportades pels experts, malgrat estar advertits de fa dècades i amb el precedent de la sequera del 2008.
Els programes electorals solen presumir de trets ideològics cercant la identificació amb els electors que formen la seva clientela potencial. Ha arrencat oficiosament la campanya per les eleccions del 12 de maig i es comença a parlar de referèndum pactat, de finançament singular, de passar pàgina del procés... són objectius polítics legítims que identifiquen els seus patrocinadors... però que no obliguen a res. Són, de fet, el que s’anomena un brindis al sol, perquè no es pot prometre quelcom que depèn d’un altre. Per més que vulgui Aragonès un finançament singular, aconseguir-lo no depèn d’Esquerra Republicana si al final ha de ser l’Estat qui doni el vistiplau. El mateix passa amb el referèndum pactat, que és una manera de dir que no serà unilateral, i per tant no es pot prometre perquè falta el compromís de l’altra banda del pacte, que de moment s’ha compromès precisament a no pactar-lo. Per la part espanyolista, PSC i PP rivalitzen aviam qui és que ha d’acabar amb el procés i “passar pàgina”, però això tampoc ho poden prometre perquè no dependrà d’ells, sinó de la capacitat i la voluntat del moviment sobiranista en general i de les forces sobiranistes en particular que, de moment, continuen mostrant-se, algunes més que d’altres, verbalment molt exigents.
Hi ha molta feina endarrerida i molts projectes aturats que requereixen lideratge institucional i valentia política i convindria exigir als candidats que es mullin. No que diguin com els agradaria el país, sinó què faran l’endemà de les eleccions perquè la gent no es quedi sense aigua. Ara mateix l’Ebre va ple a vessar i l’alternativa per a l’àrea metropolitana de Barcelona és portar aigua en vaixells de València, l’alternativa més cara i que no cobreix la demanda.
Hi ha molta feina endarrerida i molts projectes aturats que requereixen lideratge institucional i valentia política i convindria exigir als candidats que es mullin. No que diguin com els agradaria el país, sinó què faran l’endemà de les eleccions perquè la gent no es quedi sense aigua
La interconnexió de les xarxes fluvials és d’una lògica aclaparadora. La connexió de l’aigua desaprofitada de l’Ebre amb la xarxa de subministrament de l’Àrea Metropolitana ha estat sempre sobre la taula, defensada per enginyers i economistes. No és un transvasament, és l’alternativa més racional només per a situacions d’emergència. Si no s’ha portat a terme és perquè la demarcació de Tarragona decantava majories parlamentàries i ningú s’atreveix a enfrontar-se a les plataformes que criden quelcom que és una veritat com un temple, que Lo Riu és vida, però és vida per a tothom que tingui set i no només per uns quants que indegudament es consideren propietaris.
Fa uns anys, quan algú pensava quines necessitats calia assegurar es va plantejar el transvasament del Roine. No es va portar a terme perquè els Governs espanyols, tant de PSOE com de PP, no volien una Catalunya que depengués en llum i aigua de França i no d’Espanya. Aiguns pagesos de la Catalunya nord també s’hi van oposar per por a la competència de l’agricultura del Principat. Ara s’estiren els cabells perquè estan patint la sequera fins al punt de renunciar a segons quins conreus, quelcom que no hauria passat amb el transvasament del Roine, que també hauria servit per regar els seus camps.
Amb la sequera de 2008 es va destapar que la canonada de Badalona feia dècades que perdia 180.000 litres d’aigua cada dia. Tothom va entendre que s’havia d’arreglar amb urgència, però així que va ploure tothom es va oblidar. També es van programar dues dessaladores, que s’afegirien a les de Blanes i el Prat. Tampoc es van fer. I ara resulta que a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) li sobren els diners, perquè com no ha invertit en el que calia, té un excedent de 540 milions d’euros. De tot aquest desastre en són responsables governs catalans amb presència de PSC, ERC, ICV, CiU, JxSí i ERC en solitari, i per descomptat governs espanyols de PP i de PSOE.
L’aigua és un problema greu com també ho és l’energia. La Catalunya moderna, innovadora i emprenedora és ara a la cua de tots els rànquings pel que fa a la producció d’energia verda. Ni innovació, ni modernitat, ni emprenedoria. No hi ha manera de tirar endavant a Catalunya projectes de parcs eòlics i parcs fotovoltaics perquè de seguida sorgeixen plataformes contràries a qualsevol iniciativa i els Governs no tenen el coratge d’assumir la seva responsabilitat i s’ho treuen de sobre a força de complicar tant com poden els tràmits burocràtics.
Per no tenir, no hi ha hagut coratge ni tan sols per resoldre la qüestió de l’aeroport. L’aeroport del Prat ha deixat de ser competitiu. Li manquen vols intercontinentals directes i un funcionament de 24 hores. Hi ha hagut una actuació molt cínica i deshonesta per part d’AENA i el Govern espanyol, preocupat pel seu feu electoral del Baix Llobregat, i una actitud poruga i indefinida del Govern Aragonès que els socialistes han fet servir com a coartada. Mentrestant, fires i congressos que sempre s’havien fet a Barcelona ara es faran a Madrid. El Prat és un destí principalment de vols low-cost, amb el que tot això comporta.
Es preguntava i es responia Cambó: “Dretes? Esquerres? Catalunya”. Ara les preguntes que pertoquen són molt més concretes, perquè són urgents. Per Catalunya: Interconnexió de xarxes fluvials? Parc eòlic a Roses? Parc fotovoltaic a la Conca de Barberà? Aeroport regional o competitiu? Candidats, mulleu-vos!