Ni per a Cándido ni per a Félix

"El progrés hauria de significar un canvi constant amb l'objectiu d'assolir el model"
G.K.Chesterton

Sense vacances no s'hi han quedat. Cal dir-ho tot. Els nous vocals del CGPJ no es van prendre gaire a la valenta allò de nomenar immediatament president. Se'n van anar de mes d'agost, es van reunir telemàticament per no perdre el relax estiuenc i després s'han comminat a una negociació frenètica, com si no poguessin posar-se d'acord, sinó amb una espasa de Dàmocles a sobre. A la fi, ho han fet. Almenys han evitat que pensem de sortida que feien vots per ser el pitjor Consell de la història, el que tenint certa llibertat no aconseguia ni constituir-se en ple.

Ho han fet, i un cop testades múltiples opinions, de tots els sectors, no ho han fet malament. Els conservadors estan contents perquè han aconseguit neutralitzar els aspirants apadrinats per la Moncloa i per Cándido Conde-Pumpido. No sempre tots els interessos de tots els homes poderosos de l'esquerra són al mateix cistell. O sigui que el que consideren un entestament tenaç i sostingut de Félix Bolaños per tal de donar el màxim poder judicial a Pilar Teso i els que veuen Cándido Conde-Poderío darrere d'una preferència clara per Ana Ferrer creuen que han allunyat les urpes de tots dos del control de l'òrgan de govern dels jutges. Això de Teso s'havia donat fins i tot per fet en cercles de l'actual poder polític. Una dona, deien. Pablo Lucas no pot ser, toca que sigui una dona. A mi, que tinc clara la importància de trencar els sostres de vidre, que exigir que sigui una dona sigui un argument de relat per imposar a "la" dona que algú ha decidit m'empipa d'allò més. Teso és una magistrada amb un recorregut corrent, un recorregut que arriba al Tribunal Suprem, però i prou. Això sí, va ser assessora del Ministeri de Justícia durant el govern de Zapatero i ja se sap que ZP, ara, si no és Déu, xiuxiueja a l'orella de Déu, com el colom.

Ana Ferrer és una bona magistrada penal massa aferrada a l'organigrama de Jutges per a la Democràcia per ser acceptada pels conservadors. Vídua d'un conegut magistrat que va ser vocal del CGPJ amb el suport socialista, és pur establishment de la progressia judicial. L'espera a la recambra la presidència de la Sala II del Tribunal Suprem, a la qual pertany, quan a l'octubre Manuel Marchena caduqui i no es torni a presentar al càrrec, com ja ha anunciat. A Pablo Lucas, també amb un gran currículum, l'havien deixat al voral fa temps perquè a la Moncloa no se'n refien i pel seu passat com a controlador del CNI i les seves autoritzacions políticament candents, sobretot a Catalunya.

Finalment, el bloqueig s'ha trencat amb l'aparició del que en aquesta mena de processos podria anomenar-se "la tapada". A l'últim moment, algú amb bon encert ha posat sobre la taula una magistrada a la qual la seva pertinença a JpD impedia de vetar com a conservadora, però que no aixecava suspicàcies en la resta de sectors, perquè no se li coneix cap activitat d'obediència deguda per part seva. Tota una joia, com veureu. Qui és Isabel Perelló? Ahir mateix al matí, jo deia a TV3 que no la coneixia. No la coneixia jo ni la majoria de la carrera judicial, i això, en els temps que corren, només pot ser bo.

Tant entre els conservadors com entre els moderats, i fins i tot a l'associació més bel·ligerant amb tot, el nomenament ha caigut bé

Isabel Perelló és una magistrada del contenciós administratiu, escalafó d'especialistes, indubtablement més preparada que Teso per a tots aquells que coneixen la seva feina i trajectòria. Catalana d'origen, va estar destinada al TSJC i des d'allà va arribar a l'Audiència Nacional, on va compartir la feina de la secció vuitena amb Margarita Robles. Allà va portar temes de la màxima complexitat tècnica dins de la seva àrea d'especialització, com són els relacionats amb Defensa de la Competència i d'altres. Les seves resolucions són lloades. És tècnicament bona i capaç d'expressar la seva vàlua de molt bona manera sobre el paper.

Gens gustosa de ser al centre de l'huracà, malgrat que ara hi entrarà de ple. Tothom que l'ha tractada considera que és "molt maca" en el tracte i capaç de teixir relacions amb gent de qualsevol signe. Haver treballat de costat amb Robles va fer que aquesta conegués de prop la seva vàlua i la impulsés cap a la Sala III, a més ha estat lletrada del Tribunal Constitucional i ha tractat de forma teòrica qüestions relatives a drets humans. Algú n'ha xiuxiuejat el nom per recordar que és molt vàlida i que era allà? És força possible. Un murmuri que no deu haver estat del grat de Bolaños, però és que hi ha qui continua tenint comandament a la plaça i la capacitat de, amb mà esquerra, disposar opcions, cosa que al triministre se li escapa. Si de debò Sánchez, fa anys, li va prometre a Teso la presidència, com es va arribar a publicar el 2022, llavors li han guanyat la partida. La candidatura d'aquesta magistrada sonava des del 2013, quan la va obtenir Carlos Lesmes, i això que ningú no li concedeix entre els seus iguals uns mèrits escandalosos. Diuen que qui no té padrins no es bateja, però convé escollir-los bé.

La cosa comença, per primera vegada, amb algú que no havia estat pactat pels dos grans partits i que ni tan sols s'havia presentat en primer pla com a candidata per cap de les faccions. Algú ha estat capaç de suggerir-los-la als conservadors i de convèncer amb fets i dades els dos vocals pròxims a Sumar que han treballat per arrossegar-ne d'altres. Algú sabia que amb això n'hi havia prou per trencar els designis dels qui es creuen totpoderosos. D'acord, entesos. Ni per a Cándido ni per a Félix. Qui mai no s'ha proposat ni ha estat proposada ni ha tingut cap responsabilitat en llocs dependents de cap govern s'ha filtrat per les escletxes del lligat i ben lligat. D'acord, entesos. Comencem amb el comptador a zero i el lloc guanyat en combat just.

En el meu sondatge per estrats dins del món judicial, amb prou feines he trobat una persona de la seva associació que ha grunyit sense donar gaires explicacions. La gelosia és dolenta. En línies generals, tant entre els conservadors com entre els moderats, i fins i tot a l'associació més bel·ligerant amb tot, el nomenament ha caigut bé. Potser perquè molts ni tan sols la coneixien ni li coneixien cap obediència. D'acord, entesos. Si més no és un inici. Ara li falta demostrar independència, capacitat d'entesa amb tots els vocals i esperit per reconstruir el depauperat prestigi d'aquesta institució.

A més de tot això, és dona. A mi em congratula que ho sigui i també em congratula que aquest no en sigui el principal atribut. És una bona magistrada, amb disposició i vàlua per muntar aquest poltre desbocat que és el CGPJ, i ha estat elegida per a això, esquivant que la seva condició de dona li ho impedís, com ha succeït fins ara amb tantes altres magistrades valuoses.