Encara recordo el iaio subjectant les potes de l'escala de mà. La iaia s'hi enramava decidida. A l'altell hi havia tot de bosses acolorides, embolcalls grans, fundes grosses. I a dins seu, mantes, jaquetes, abrigalls, flassades. Hi apareixien també atuells ben diversos, fotos esgrogueïdes en capses rosegades per les arnes i algun electrodomèstic en desús que es guardava per si de cas. Aquells per-si-de-cas que omplin de nosa els racons de les cases i que mai no acaben tornant-se a usar però que seguim conservant per una estranya nostàlgia.
Lo canvi d'armari durava gairebé un cap de setmana sencer i, a més de ser pràctic, era tot un esdeveniment familiar. S'havia de decidir bé quins pantalons, camises, camisetes o rebeca s'amagaven al pou sense fons que era la part de dalt del moble, perquè no: ja no els tornaries a vore més en mesos. Però a part, lo dissabte i diumenge dedicats a n'esta tasca esdevenien un punt de trobada de generacions. Es compartien converses i records, s'estirava el fil històric de segons quina andròmina apareguda per sorpresa i l'avorriment i la faena es trenaven amb l'anècdota i la rialla.
Ara que s'apropen dates de fer regals i de molt comprar, seria bo recordar la importància de dixar sortir abans d'entrar, de buidar. L'armari, la casa, la gent...
Los nostres pares han conservat una tradició que natros, segurament, ja no podrem mantindre: lo canvi climàtic ha jubilat determinada roba d'abric i l'entretemps s'ha estretit de tal manera que la indumentària que mos cal per a les quatre estacions la podem guardar en una mateixa lleixa o penjador, a excepció feta de dos o tres setmanes de l'hivern més rigorós. Roba de tot l'any entaforada als mateixos calaixos i prestatges i on abunda tela més lleugera i fina, de poca doblària i molta modernor, perquè no només l'oratge revolt canvia els hàbits, també el consumisme exacerbat, que mos fa desfer-mos de peces bones que encara podríem usar i que ja no guardem a cap armari.
Lo fet d'anar perdent este costum, de reutilitzar i conservar, per la velocitat de la societat, per l'obsolescència programada i per l'escalfament de la Terra fa que, de retruc, mos perguéssem la part antropològica de l'assumpte. Fer el canvi d'armari era sociabilitzar —entre pares i fills, germans i iaios— i era valorar l'hàbit de l'aprofitament de les coses. Era, per exemple, començar a fer junts el pessebre, que reapareixia arraconat i pacient darrere l'edredó. Remenar les lleixes servia igualment per a aprofitar l'ocasió i llançar baluernes inútils, que al costat del bon reciclatge hi ha d'haver també la virtut de tirar a la bassa allò que no només no servix sinó que, a més, llasta.
L'ordre exterior contribuïx a l'ordre interior. Estar rodejats d'harmonia contribuïx a prendre millors decisions, a tindre les idees més clares. Ara que s'apropen dates de fer regals i de molt comprar, seria bo recordar la importància de dixar sortir abans d'entrar, de buidar. L'armari, la casa, la gent. De roba, de pols, d'algunes companyies. Fer neteja. Sense temor. De fora cap a dins i de dins cap a fora, que potser no necessitem més perxes sinó menys roba.