Estem vivint un dels pitjors moments de la història recent del servei de Rodalies a Catalunya. Obres mal planificades que, sumades al deteriorament de la xarxa i a les contínues avaries, provoquen endarreriments injustificats i el col·lapse del servei, generant molt patiment als usuaris, pèrdues econòmiques i de competitivitat i una gran alarma social que, per desgràcia, no és nova.

La gestió de la crisi tampoc ha aportat res de nou. Disculpes, comissions de seguiment i una enorme i decebedora rebaixa del tan políticament anunciat traspàs de Rodalies amb la comunicació de l’Estat, validada per la Generalitat, que aquest traspàs es reduirà a la creació d’una filial de RENFE amb una presència que finalment serà minoritària de la Generalitat, és a dir, a la consolidació de RENFE com a operador present i futur del sistema de Rodalies a Catalunya.

De fet, parlar d’un traspàs de Rodalies ara és la pura constatació que el traspàs del 2010, fet amb un govern socialista a la Generalitat —aquell traspàs que des de la nostra responsabilitat al Govern de la Generalitat denunciàvem per inservible, ja que es traspassava la titularitat del servei, però en cap cas l’exercici efectiu de la competència, sempre en mans de RENFE, sense traspassar els recursos per condicionar l’activitat de l’operadora i amb un Pla d’inversions que mai no es va complir— només va servir per fer una fotografia i generar un titular. I sembla que ara repetirem, de nou, la mateixa història.

En mig de la crisi hem assistit, atònits, a un intent de l’actual Govern de la Generalitat de fer veure que els governs anteriors, dels quals vam formar part, tenien més capacitat d’actuació de la que realment té la Generalitat i que, per tant, som corresponsables del caos actual, intentant així desviar la responsabilitat d’allà on està, és a dir, de la persistent negligència ferroviària de l’Estat.. Un intent barroer de protegir els seus companys de partit a Madrid que, des del Govern de l’Estat i en diferents etapes, han tingut i tenen la capacitat de direcció executiva del servei i també de l’execució de les inversions a la infraestructura. Aquest intent ha estat un mal servei a la gent de Catalunya i allunya l’actual Govern de la Generalitat d’una idea nuclear i sostinguda en el temps pel catalanisme polític: que els interessos partidistes mai poden passar per damunt del país i de la seva gent.

Aquest intent ha estat un mal servei a la gent de Catalunya i allunya l’actual Govern de la Generalitat d’una idea nuclear i sostinguda en el temps pel catalanisme polític: que els interessos partidistes mai poden passar per damunt del país i de la seva gent

El sistema RENFE-ADIF, empreses públiques de l’Estat, es caracteritza per la seva ineficiència, la qual es concreta en una doble incapacitat: la d’ADIF per complir els anuncis i posteriors plans d’inversió a la xarxa —aquestes pluges de milions d’euros que s’anuncien, però que mai no es concreten— i la de RENFE per gestionar correctament el servei de Rodalies, amb retards continuats, deficiències temporals que esdevenen norma per la desídia en el manteniment i dèficits d’informació als usuaris, que se senten exclosos de les prioritats de la companyia. Només fa falta experimentar el servei en primera persona o parlar amb altres usuaris: tothom afirma que el servei viu una situació d’estressant caos permanent i ningú no veu horitzó de millora. L’Estat ha renunciat a servir bé la gent de Catalunya. I la gent de Catalunya està entre extenuada i enfadada. Mai resignada, però sí molt i molt fatigada. Com ho era haver d’enfrontar-t’hi dia sí, dia també, des del Govern. Si som responsables d’alguna cosa és d’haver perseguit fins a l'avorriment el compliment dels acords en la matèria, que sovint acabaven en sancions o contenciosos. Hem compartit la gran frustració que genera la impotència d’estar al Govern però no poder resoldre els problemes de la gent per culpa d’aquest abandonament sistèmic de l’Estat, i no hem pogut entendre mai els intents d’aprofitament polític que els dos grans partits de l’Estat, PSOE i PP, fan del tema quan no estan governant. Els hauria de caure la cara de vergonya.

En aquests darrers mesos, als problemes de Rodalies de Catalunya s’hi han afegit problemes en el funcionament dels serveis de mitjana distància i d’alta velocitat i dels serveis de rodalies a altres territoris, que no fan més que certificar que el problema que patim és estructural i que afecta el conjunt del sistema RENFE-ADIF. No es pot confiar que aquest binomi sigui capaç de transformar el servei actual de Rodalies i aconseguir un estàndard de qualitat equiparable a un país avançat, que destaqui per la fiabilitat dels seus serveis públics, com tampoc es pot confiar que s’executi correctament el Pla d’inversions 2020-30 que, a més, no ha estat consensuat amb la Generalitat, la teòrica titular del servei, i sobre el qual la mateixa Generalitat no té capacitat per impulsar, supervisar i exigir el seu compliment. El Govern de l’Estat ha menyspreat de forma conscient la Generalitat decidint quant, com i quan invertir i subratllant que aquestes decisions eren seves, que eren ells els que lideraven aquesta teòrica futura millora del servei. Havent estat així fins ara, què podem esperar d’una nova filial de RENFE? Continuarà caracteritzant-se per aquesta pràctica habitual de mala gestió, incapaç de cobrir les expectatives de qualitat dels usuaris.

Que el camí que se segueixi ara sigui exigent, no complaent amb l’Estat, ni amb ADIF, ni amb RENFE, perquè són massa els incompliments acumulats, massa gran la indignació, massa greu l’alarma

Però no ens podem resignar, hi ha esperança. El govern de la Generalitat disposa del coneixement i la capacitat de transformar el servei de Rodalies si disposa de l’accés directe a les infraestructures i als recursos operatius per prestar-lo i si disposa dels recursos econòmics destinats a la prestació del servei i les partides per executar les inversions per posar al dia la infraestructura. La Generalitat pot liderar la gestió del servei. FGC és un bon exemple de gestió ferroviària. La transformació del servei de la línia de La Pobla és un cas d’èxit i la futura prestació dels serveis de Rodalies de Lleida i de l’Aeroport de forma directa seran una bona oportunitat per gestionar de forma eficient nous serveis ferroviaris a la infraestructura que ara és propietat d’ADIF.

Com a responsables de les polítiques de mobilitat de la Generalitat volem manifestar que el govern de la Generalitat va ser exigent amb RENFE, ADIF i amb l’Estat. Els anys de màxima execució de les inversions a Catalunya per part de l’Estat han coincidit amb la nostra responsabilitat al capdavant del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb les dues millors dades d’execució anual de la inversió: l’any 2017, un 81% de la inversió i l’any 2020, un 73% de la inversió, situant-se aquestes dades per damunt de la mitjana dels darrers deu anys. I també és en aquesta etapa quan la Generalitat decideix, demana i defineix com prestar directament els serveis de Rodalies a Lleida i a la nova línia de l’Aeroport i, al mateix temps, en els serveis de FGC s’impulsa la compra de nou material ferroviari a totes les línies que gestiona i s’amplien les freqüències dels diferents serveis.

També és en aquest periode, concretament l’octubre de 2016, quan hi va haver un gran acte unitari al Palau de la Generalitat presidit pel president Puigdemont amb institucions, patronals, sindicats i cambres, un clam unànime en favor del traspàs integral de Rodalies i mitjana distància. No era només una protesta: es va saber construir un consens granític al voltant d’aquesta qüestió, que encara existeix a la societat catalana, i es van definir els condicionants per aconseguir-ho. Que el camí que se segueixi ara sigui exigent, no complaent amb l’Estat, ni amb ADIF, ni amb RENFE, perquè són massa els incompliments acumulats, massa gran la indignació, massa greu l’alarma. Que sigui un camí de consens i que se’n garanteixi realment la seva execució i que, sobretot, serveixi per atendre correctament la gent de Catalunya.