"La seva paciència amb si mateix és infinita"
Bertolt Brecht

Alguna cosa m'havia arribat que arribat el dilluns 9, Sánchez tindria un nou disgust. No vaig parar-hi gaire atenció. Són massa els que amb cornetes i timbals anuncien el cop de gràcia que mai no arriba. La qüestió és que allò a què es referien va sonar a Madrid com un explosiu que, deteriorat o moll, deixa escapar un "puffff" tan allunyat de l'esclat esperat que causa llàstima, per la càrrega de soroll i destrucció perduda. Alguna cosa semblant va passar amb la roda de premsa de Puigdemont, que es va perdre per l'embornal dels focs d'artifici malaguanyats.

I no és que el que s'hi va exposar no resultés interessant, fins i tot un repte provocador. La idea de fer votar els diputats si Sánchez s'ha de sotmetre al seu vot de confiança és acerada. És obvi que el president del govern espanyol, l'únic amb potestat per fer-ho, no sol·licitarà de cap manera la confiança de la cambra. Amb el que li va costar aconseguir la confiança inicial de la investidura per poder continuar a la Moncloa! No, per res del món, ni per un atac d'orgull, que aviat és dit, faria aquest pas. És un pas tan perillós que ni la suposada baraca no li ho assegura. Però és clar, si una majoria votés que sí, que sigui necessari que revalidi la confiança seria tant com afirmar que una majoria no considera que la tingui i això, en termes polítics, és prou revelador. Així que no era tan intrascendent el que es va explicar des de Brussel·les. Ni això ni la falta de confiança en algú que sempre cedeix però gairebé mai no paga, de manera que no resulta excessivament costós cedir i agafar el teu tros de pastís.

El que passa és que a Madrid, al nucli polític de l'Estat, la salsa és tan espessa que per tallar-la cal ara una cosa veritablement afilada, no n'hi ha prou amb ganivets llançats a la diana per posar en un compromís el fill mateix de Guillem Tell. No. Aquí les normes que regeixen són més aviat la dels duels, no a primera sang sinó a mort. Només en pot quedar un. Així que tot el que no sigui donar suport al govern espanyol a ulls clucs, amb tota l'artilleria, amb tota la fe, com un sol home o bé el que no serveixi per fer caure Sánchez, per obligar-lo a marxar, per posar-lo entre l'espasa i la paret, per obligar els seus a obrir els ulls; tot el que no se centri en alguna d'aquestes finalitats, és un buit en el no-res del zero de la inexistència.

Puigdemont podria, en efecte, servir per a una cosa i per a la contrària. Podria donar l'estabilitat buscada a Sánchez o podria deixar que es desfés com un terròs de sucre entre les seves mans. No fa ni una cosa ni l'altra. En realitat, com ha aplicat diverses vegades dosis homeopàtiques d'ambdues possibilitats —de pactar al final, però també de vetar-li els decrets o fins i tot l'amnistia— el que passa és que tant govern com oposició i antisanchistes ja s'han anat acostumant de manera que una nova dosi, una mica més gran però ínfima encara, no els produeix gens de por. Tenen l'exemple ahir mateix de dosi controlada, l'aliança de Junts amb el PP, el PNB, ERC i Vox per tombar aquest 7% d'impost ideològic a les elèctriques que tan preciós és per a Podemos, Sumar i Bildu, i els socialistes per mer arrossegament. Els del PSOE els han fet una maniobra de flanc i han desconvocat la comissió, i així segueix el joc.

Tot el que no sigui donar suport al govern espanyol a ulls clucs, amb tota l'artilleria o el que no serveixi per fer caure Sánchez, és un buit en el no res del zero de la inexistència

Tots creuen que el llop no arribarà. Els del PSOE per prepotència, perquè creuen que al seu Cèsar res dolent li pot passar, perquè confien que al final n'hi haurà prou amb cedir qualsevol cosa que després no puguin complir i aconseguiran els seus pressupostos; perquè afirmen que Puigdemont va de farol per poder esprémer-los una mica més, perquè, en fi, quina bogeria pensar que Sánchez farà res que posi en risc Sánchez. Els antisanchistes, encara que van tenir moltes esperances posades en un gir de Junts que tombés Sánchez, ja donen per fet que això no passarà i que amb més o menys escarafalls l'aguantaran fins al final perquè és el que més li convé també a Puigdemont. Mira que s'han apropat i parlat, però el gallec tampoc no és d'arriscar gaire, i anar a qualsevol part amb els indepes li causaria greus problemes amb la seva ala dura. Els de Vox són tan imprevisibles que tant t'ofereixen la moció de censura per convocar eleccions com et diuen poc després que no acceptaran res que vingui del fugat, i s'allunyen de qualsevol projecte en aquest sentit.

Ningú no creu ja en res que no sigui un KO.

Així que la veritable rellevància que obtindria Puigdemont seria, en tot cas, la derivada de llançar aquest ganxo irreversible. Els socialistes, és clar, creuen que això és impossible perquè on estaria millor Puigdemont que a les seves urpes? Pretenen que ningú no vol anar ara a eleccions i que aquesta és la millor assegurança per a l'estabilitat de Pedro Sánchez. Tampoc no s'entén aquesta deducció, ja que les enquestes del cap de setmana passat donaven a Junts un escó més, fins a vuit, en el cas que es tornessin a celebrar generals ara, mentre que a l'esquerra no li donaria per sumar, poca broma, i Feijóo no ho tindria malament encara que amb la maledicció de Vox a la seva esquena.

Mentre això no passi, mentre no es converteixi en aquell que dona el cop de gràcia a Sánchez, el de veritat, el definitiu, l'intentaran menystenir ambdós bàndols. Els socialistes perquè continuen creient que no té cap altre remei que rendir-se a ells al final i aquest continua sent el missatge que alguns de Junts continuen deixant transparentar en les seves trobades al fòrum, en afirmar que continuen negociant, els peperos perquè creuen que per molt que expliqui, no s'atreveix o no li interessa posar punt final a això. Sé que els de Junts no tenen gens d'interès a arreglar la governabilitat d'Espanya, cosa que no impedeix que, ara mateix, això sigui l'únic que aconseguiria filtrar el brou espès en el qual neda la capital i fins i tot part de la perifèria.

Udolar ja no imposa a ningú, només si el llop mossega serà temible.