No era tan difícil assolir un compromís per renovar el Poder Judicial. Només ha calgut la dimissió de Carlos Lesmes, en funcions des de fa 1.406 dies, per asseure el PP i el govern espanyol en la Moncloa. O més aviat, perquè el PP desbloquegi la renovació del Poder Judicial sense continuar arrossegant excuses. Després de tres llargues hores de reunió Sánchez-Feijóo, el PP ha acceptat que la renovació es faci amb la llei en vigor. Amb quina si no? L'altra opció no era renovar, sinó discutir sobre un altre model d'elecció de l'òrgan de govern dels jutges que a la pràctica suposaria arribar a la cita de les generals amb el CGPJ convertit en cadàver. No està resolt, però la intenció d'avançar per part d'ambdós partits és molt més del que hi havia fins ara. I es respecta, a més, l'ordre de la recomanació —que no mandat— del comissari de Justícia europeu, el belga Didier Reynders: primer la reforma, després la llei.

Feia mesos que el sector progressista demanava la dimissió de Carlos Lesmes per provocar la tornada a la normalitat institucional; per evitar arribar a una de les crisis més grans del tercer poder de l'Estat; perquè la seva sortida servís de reactiu al poder polític i perquè gairebé quatre anys en funcions suposava més un atrinxerament que una interinitat. I en part, així ha estat. Durant el seu mandat, no va deixar d'enviar encàrrecs i revessos a l'executiu de coalició. Va amonestar membres de Podemos per qüestionar la imparcialitat de la Justícia i va guardar silenci quan els qui la comprometien eren altres. Serveixin d'exemple els àudios de la corrupció del comissari Villarejo amb jutges de l'Audiència Nacional sobre els quals mai no s'ha pronunciat el CGPJ.

Abans de tot hauria d'anar la profunda reflexió sobre la pulsió conservadora i temerària al si del Consell posada en evidència amb la dimissió de Carlos Lesmes.

L'escenificació de Lesmes en un vídeo difós un diumenge a la nit, gravat al saló de plens buit, és el reflex del fracàs polític, però també del seu amb els vocals. En paraules de Lesmes, "Mantenir-me a partir d'ara només pot servir per convertir-me en còmplice d'una situació que odio". Però, per què 'a partir d'ara' i no fa un any, dos, fins i tot tres? La falta de jutges, sobretot a la Sala Contenciosa Administrativa, el retard en les sentències i les instruccions judicials dels ciutadans és conseqüència de la no-revocació acumulada des de 2018. I això també era una responsabilitat del president. Des d'aquell any, la llista amb els noms per arribar a un acord estava sobre la taula. Després es va firmar el pacte PP/PSOE el 2021 que acaba amb Félix Bolaños lliurant les 19 evasives del PP per renovar.

El més paradoxal és que Lesmes ha dimitit després de perdre el suport de part del sector conservador. Amb un grup de vocals "en rebel·lia" —així els va qualificar— que ha estat incapaç de controlar, insubmisos a la llei que tenien obligació de complir des del passat 13 de setembre i Lesmes de fer-los complir. Lesmes no ha pogut aconseguir que els vuit vocals, nomenats al seu dia pel PP, responguessin al termini legal de proposar dos noms per al Tribunal Constitucional. Es van amotinar en un sopar per intentar arrossegar més vocals i van posar raons d'agenda per escórrer el termini. Tot, sense conseqüències. Van jugar al tauler polític —no el judicial—, sense ser expedientats pel Consell o denunciats per presumpta prevaricació i desobediència passiva, com apunten nombroses fonts judicials, companys d'aquests mateixos vocals al si del CGPJ.

El mal està fet. Des de la política, principalment des del PP, però també des de la Justícia. Si l'escenari d'entesa entre PP i PSOE, dirigit per Félix Bolaños i Esteban González-Pons, està encaminat, a començaments de 2023 els primers nomenaments s'estarien efectuant, com ha explicat el magistrat i exportaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Ignacio González Vega. Hi ha molts factors en la política nacional que indiquen que serà així. Primer la reforma, després la llei. I abans de tot hauria d'anar la profunda reflexió sobre la pulsió conservadora i temerària al si del Consell posada en evidència amb la dimissió de Carlos Lesmes.