Les eleccions del 12 d'abril de l'any 1931 eren, formalment, unes eleccions municipals. En el fons, però, aquells comicis varen ser un plebiscit al règim monàrquic de la restauració, el qual va acabar amb una victòria republicana contundent arreu de l'Estat, la caiguda d'Alfons XIII i un alcalde d'Esquerra Republicana assumint l'alcaldia de Barcelona. Només un any després Esquerra obtenia una altra victòria aclaparadora al Parlament de Catalunya i obtenia 56 dels 85 diputats. Catalunya, i de forma destacada Barcelona, es convertia en un referent del republicanisme i l'antifeixisme. Esdevenia un bastió de drets i llibertats no només a nivell de l'Estat sinó d'una Europa cada vegada més enfosquida per l'auge de l'autoritarisme.

Certament avui en dia el context és diferent del d'aleshores, però així i tot cal destacar els paral·lelismes que existeixen. Com en aquell moment, hi ha instaurada una monarquia deslegitimada, immersa en casos de corrupció i mancada de suport popular, especialment a Catalunya arran de l'ignominiós discurs del 3 d'octubre. També som en una Europa en la qual l'extrema dreta i el populisme tornen a incrementar la seva presència i arriben, fins i tot, a governar països com Polònia, Hongria o Itàlia. I, per acabar, Catalunya i la seva capital estan en disposició d'esdevenir, una vegada més, un referent democràtic i antifeixista a escala internacional. És per això que les eleccions del 26 de maig són crucials.

Des de l'inici del nostre camí cap a la República mai hem tingut una oportunitat com aquesta per posar Catalunya al bell mig del debat europeu: no la podem deixar escapar

Per un costat, és l'oportunitat de tenyir de groc republicà el mapa municipal de Catalunya i, en especial, l'alcaldia de la capital del país. Per primer cop des de l'inici del règim del 78, Barcelona pot tenir un alcalde nítidament independentista i republicà. Un batlle que governi per fer de Barcelona una capital justa, solidària amb el territori, pròspera, verda, equitativa, progressista, feminista i transparent. Una ciutat valenta i sense complexos. Una ciutat que no sigui la "segunda ciudad del Estado", sinó la primera ciutat de la República que volem construir i un referent internacional. I això és un projecte que només Esquerra Republicana i Ernest Maragall estan en disposició de liderar i executar.

Per altra banda, les eleccions europees poden convertir-se en una eina potentíssima d'internacionalització del cas català. I és que Oriol Junqueras no és el candidat només d'Esquerra Republicana, el BNG i Bildu, sinó que és el candidat de totes les nacions d'Europa sense Estat a presidir la Comissió Europea. Des de l'inici del nostre camí cap a la República mai hem tingut una oportunitat com aquesta per posar Catalunya al bell mig del debat europeu i, per tant, no la podem deixar escapar. Junqueras s'ha convertit en un signe de lluita i resistència per a molts pobles d'Europa; en un referent pel que fa a la defensa de les llibertats i del dret a l'autodeterminació. És per això que li tenen por i que el volen silenciat. Amb el nostre vot, però, podem trencar el silenci i portar la seva veu, sempre forta i determinada, a les més altes institucions europees.

És a les nostres mans tornar a convertir unes eleccions municipals en un plebiscit al règim. Demostrem a l'Estat que és impossible governar sense escoltar Catalunya i la seva capital, i que cada vegada que tinguem les urnes davant, guanyarà la República, el feminisme, la justícia i la independència. Som tossudes i, com diu l'estimat Oriol, l'única opció per assolir els nostres objectius és guanyar, guanyar i guanyar. Res s'ha acabat i tot continua. És l'hora de l'impuls republicà.