Carta oberta de Ramon Cierco Noguer, empresari andorrà i màxim accionista de Banca Privada d'Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, dirigida al cap del Govern del Principat d'Andorra, Xavier Espot Zamora.  

 

CARTA OBERTA AL CAP DE GOVERN

Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern,

Han passat més de sis anys des que va esclatar el mal anomenat cas BPA i, a les portes de l’obertura del judici, apareixen a l’horitzó moltes més ombres que llums.

L’origen de la nota 311 del FinCEN contra BPA va ser la comunicació oficial que els EUA van dirigir al ministre Gilbert Saboya el 26 d’agost del 2014 (sis mesos abans del 311), en la qual advertien amb la màxima duresa de les pràctiques d’un banc que va ingressar 16 milions d’euros en efectiu. Eren de diners bruts de la màfia holandesa de la droga. Vostè sap, Sr. Cap de Govern, que aquest banc no era BPA.

Els americans exigien control d'efectiu en els ingressos bancaris. El Govern d’aquell moment, del qual vostè formava part, va actuar amb negligència, i això va tenir com a conseqüència la caiguda de BPA i la greu debilitació de tot el sector. Davant una advertència de la magnitud de què parlem, un govern responsable hauria d’haver activat tots els mecanismes per satisfer les exigències dels americans.

Potser ho van fer per salvar el banc dels setze milions, o perquè la policia patriòtica espanyola ja havia actuat, o per les dues coses, el cas és que es va sacrificar la BPA com a boc expiatori per “salvar els mobles”, com vostè mateix va declarar a La Vanguardia recentment. Mesos després es va aclarir tot quan Anton Smith, agregat d’Economia a l’ambaixada americana a Espanya i Andorra, afirmava contundentment que la raó de l’emissió del 311 va ser la resposta inadequada del Govern d’Andorra a la carta que els havien remès. Li suggereixo que vegi el vídeo explicatiu.

Immediatament es va posar en marxa tota la maquinària de l’Estat: intervenció del cap de govern culpabilitzant el banc, detenció preventiva de Joan Pau Miquel durant prop de dos anys, personació del Govern com a actor civil contra BPA, declaracions de ministres i polítics criminalitzant el banc i una furibunda campanya mediàtica a voltes clamant patriotisme. Ho van fer tot per generar l’animadversió contra l’entorn BPA, i ho continuen fent a través dels seus peons. En cap moment es va apel·lar a la presumpció d’innocència; l’Estat volia que BPA fos culpable, ho necessitava per ocultar la seva negligència i les seves possibles pràctiques espúries per tal de “salvar els mobles” i, qui sap si, també, per alguna revenja pendent.

El que no es va voler en la intervenció de BPA va ser salvar els mobles de l’entitat. Sembla, passats aquests anys, que es va entregar el banc desinformant els americans sobre determinats casos ja judicialitzats i reportats pel mateix banc al regulador —l'Institut Nacional Andorrà de Finances (Inaf)—, confiant que, un cop intervingut, en trobarien de tots els colors. No va ser així i és per aquesta raó que van contractar Price Waterhouse, pagant-li desenes de milions d’euros, per una anàlisi de comptes mai vista d’aquesta magnitud en tota la història de la banca.

Aquestes despeses van ser l’inici d’una gestió catastròfica, que va continuar amb l’errònia decisió d’optar per la resolució de l’entitat, que era solvent, tal com afirma el peritatge independent que figura en autes administratius de la Batllia. Va seguir el procés de venda del banc per 30 milions d’euros, dels quals finalment Flowers només en va pagar tres. També la pèrdua per manca de resposta per la venda de les filials més valuoses, Banco Madrid i BPA Panamà, per les quals s’haurien obtingut quantitats multimilionàries.

Una importància destacada té l’afer dels CoCos, que va aportar un benefici per a Vall Banc —i de retruc a JC Flowers— de prop de 85 milions d’euros i la consegüent pèrdua per al que quedava de BPA, en mans de l’AREB. Es va interposar una querella per aquest fet i el fiscal general, tan hiperactiu per atacar tot el que es refereix a BPA, encara que hagi de recórrer tot Amèrica Llatina —això sí, solament per anar en contra de BPA, mai contra altres bancs—, s’hi va oposar i va demanar-ne l’arxivament. El judici no avança i fa anys que no practiquen les proves sol·licitades pel querellant. En aquest vídeo curt hi trobarà una explicació més completa.

Com, curiosament, tampoc avança el cas Valora, que ha quedat relegat als llimbs de la justícia andorrana. Valora va ser una estafa de més de 20 milions d’euros amb centenars d’afectats. La justícia no actua des de fa prop de 10 anys. Qui hi deu haver darrere, que no permet que progressi gens? Permeti'm dir-li, Sr. Cap de Govern, que quan la justícia és als llimbs, la democràcia també hi és, i això és el pitjor que li pot passar a un estat de dret.

Aquestes i altres actuacions, com a mínim negligents per part del Govern i dels seus representants, han ocasionat pèrdues immenses a l’entitat. Aquest, Sr. Cap de Govern, és un punt clau: l’Estat no vol assumir la seva responsabilitat en aquesta desgraciada gestió, ha de trobar un culpable. I sap per què? Perquè si no, el culpable és ell. Ho és per la desastrosa actuació davant l’amenaça dels americans, i ho és per la seva devastadora intervenció en la resolució i gestió de BPA.

La maquinària de l’Estat està en marxa amb tot el seu poder sobre els mitjans, la Fiscalia, el poder legislatiu i la justícia. La connivència passa per nomenaments de peces afins des del Consell Superior al Tribunal Constitucional, passant per arreu on pot, que és molt.

Sabem que, quan es parla d’aquest tema, s’invoquen la separació de poders i la independència de la justícia. Quina fal·làcia, Sr. Cap de Govern! S’acarnissen amb tot el que té a veure amb BPA i no actuen quan les mateixes accions les cometen altres entitats andorranes. Això ha valgut una queixa al CSJ i una querella per prevaricació contra el fiscal general, el Sr. Alfons Alberca. Podrà observar en aquest enllaç com, en casos moltes vegades idèntics, la Fiscalia actua enèrgicament contra BPA i omet qualsevol intervenció si es tracta d’altres bancs. No és casual, obeeix a una estratègia volguda i dissenyada des de molt altes instàncies. I no es pot esgrimir que hi ha molts casos oberts gravíssims. Sap per què? Perquè quan són contra BPA esdevenen gravíssims, però els mateixos, si són d’altres bancs, la justícia no hi actua. Per tant, o no eren gravíssims o s’omet l’obligació de perseguir els delictes, i això seria prevaricar, tal com es denuncia en la querella contra el fiscal general.

Aquesta agressivitat contrasta amb la situació judicial a Espanya, on tots els casos han estat absolts o arxivats. Cadascuna de les sentències favorables a l’entorn de BPA haurien d’haver estat rebudes amb satisfacció per part del Govern, perquè era la prova que s’havien fet bé les coses, que Andorra ho feia bé. Doncs no, vostès ho silenciaven i els seus peons no tardaven a replicar. Aquesta és una altra prova de la seva arbitrarietat, la maquinària necessitava condemnes a Espanya, però ningú no va ser condemnat. Ara tenen urgència a jutjar i condemnar. Cal fer-ho de pressa perquè el cas Emperador-Gao Ping ja ha definit el perímetre d’acusacions i aquestes són de matèria fiscal, per tant, no delictiva en el nostre país en el moment dels fets.

L’estratègia, orquestrada vagi a saber en quines oficines, és clara: cal trobar un culpable que pagui els plats trencats, i s’hi val tot. Es posaran tots els mitjans per aconseguir-ho. El Consell Superior de Justícia acaba d’inadmetre a tràmit un escrit que palesa l’arbitrarietat amb què actua la Fiscalia General. La tàctica és diàfana, cada peça ha de fer el que se li encomana. I el més urgent és tancar la causa 81 amb una sentència que permeti trobar culpables que paguin. Els veritables culpables, Sr. Cap de Govern, són els que, a causa de la seva negligència davant l’amenaça dels americans i la posterior horrible gestió de la crisi que van provocar, han generat aquest daltabaix econòmic i social.

Sé al que m’exposo expressant el que espero que estigui llegint. Començant pels atacs en els mitjans i les xarxes. (Li recordo que un ministre seu va ser condemnat per injuriar-me a mi i al meu germà en una xarxa social i vostè el va ratificar com a ministre just després; per molt menys hauria dimitit o estat cessat en qualsevol govern democràtic). Sense oblidar totes aquelles peces que tenen ben situades en el tauler de la justícia i de la Fiscalia, disposades a acatar el que el Govern necessiti.

Han fet d’aquest cas una raó d’estat. No hi ha pitjor abús de poder que valer-se d’aquesta raó. L’Estat mai no pot ser pretext per aplicar una justícia singular per sobre dels principis de legalitat; no en una societat democràtica. La justícia ha de ser independent i lliure. És, justament, l’última resistència contra els abusos.

 

Rebi, Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, l’expressió dels meus sentiments més respectuosos.

 

Ramon Cierco Noguer