Il·lustríssim senyor alcalde de Sevilla:

He llegit amb atenció la carta que li va enviar al ministre Óscar Puente per demanar-li la connexió en metro de l’aeroport de San Pablo a l’estació d’Alta Velocitat de Santa Justa. La seva carta s’ha fet famosa perquè n’ha escrit una versió en català “a veure si així tenim més sort”. Algunes consideracions: Abans que res, li desaconsello que faci servir el traductor de Google per passar un text directament del castellà al català. Ho dic perquè es nota d’una hora lluny que ha usat aquesta eina generalment útil però habitualment imprecisa. Per exemple, dedueixo que quan parla de l’estació de “Sevilla Aquest” es refereix a Sevilla Este o quan li diu al ministre “tranquil a la seva disposició” va escriure inicialment “resto a su disposición” sense parar a pensar que “resto a la seva disposició” és perfectament correcte en català.

Un altre dia, en lloc de fer servir el Google, pot demanar-li a algun catalanoparlant que l’ajudi. De fet, en té un  ben a prop: Enric Millo. Actualment és secretari d’acció exterior de la Junta d’Andalusia, és a dir, gestiona les oficines de l’administració andalusa a l’estranger, allò que tant els molesta que tingui Catalunya i que, sent el mateix instrument, vostès anomenen ambaixades. Però tinc el pressentiment que ni tan sols Enric Millo (que és del mateix partit que vostè) subscriu aquesta ocurrència. Entre altres coses perquè sàpiga vostè que amb aquesta carta està fent allò que tan demagògicament han denunciat: l’ús polític de la llengua. Ha fet servir una llengua, el català, amb finalitats polítiques. Això és polititzar el català i ho ha fet de la manera més cunyada possible. Entenc que vostè volia denunciar el pes que tenen els independentistes en la presa de decisions de la política espanyola, però en redactar la petició en català -“a veure si tenim sort”- el què ha evidenciat són dues creences: vostè creu que el català només el parlen els independentistes i vostè creu que els independentistes només parlen català. I totes dues coses són falses. Hi ha molts catalans no independentistes catalanoparlants (pregunti-li directament a Enric Millo si no em creu). I també hi ha molts catalans independentistes que parlen habitualment en castellà, entre ells, per cert, molts catalans d’origen andalús.

Sobre el contingut de la carta, deixi’m fer-li també un parell d’observacions. La primera és sobre la comparativa que fa entre els 642.000 euros que costa la connexió fèrria San Pablo-Santa Justa i els 6.300 milions d’euros que vostè ja dona per invertits a Rodalies-Barcelona.Sàpiga, senyor alcalde, que aquests 6.300 milions d’euros són del pla de Rodalies 2020-2030, és a dir, no s’han donat ni ara ni de cop. S’han d’invertir en una dècada... si és que s’inverteixen, clar, perquè ja se sap que una cosa és el què es pressuposta i l’altra el què s’executa: en els 4 primers anys del pla només s’havien executat 1.500 milions. Per tant amb un 40% del termini s’havia gastat només un 25% del previst. I segons el pla, a finals d’aquest 2025 calia haver licitat 5.000 milions i amb prou feines s’arribarà als 3.700.

S'imagina què hauria dit si Pasqual Maragall hagués escrit una carta a Felipe González amb accent andalús?"

I en segon lloc: m’he fixat en la primera frase, quan diu que la connexió de l’aeroport de San Pablo amb l’estació d’Alta Velocitat de Santa Justa és “una de les necessitats més urgents de la ciutat de Sevilla”. Tenint en compte que un 37’5% de la població andalusa està al llindar de la pobresa i que Sevilla concentra sis dels quinze barris més pobres d’Espanya, celebro que ja ho tingui tot resolt i que “una de les necessitats més urgents de la ciutat” sigui anar en metro de l’AVE a l’Aeroport. Però vaja, per no caure en la demagògia barata, i situant-nos només en l'àmbit del transport, no sap la sort que té que “una de les necessitats més urgents” sigui aquesta i, precisament, no haver d’arreglar Rodalies perquè aquí ens fa molta falta.

No m’estranya aquesta predilecció per l’Alta Velocitat respecte Rodalies perquè Sevilla en té des de 1992. Encara ara costa d’entendre per què havent -el mateix any- uns Jocs Olímpics a Barcelona i una Exposició Universal a Andalusia, l’Alta Velocitat es va fer abans en un lloc que en un altre. Però encara costa més de comprendre que el decalatge entre una ciutat i l’altra fos de setze anys. Tot i que, veient el què ha fet vostè, ara ja en sé el motiu: l’alcalde de Barcelona d’aleshores, Pasqual Maragall, no li va escriure cap carta amb accent andalús a Felipe González. S’imagina què s’hauria dit si Maragall hagués escrit una carta plena de “ozú” i “mi arma”? Per començar, se li hauria dit que era una falta de respecte cap als andalusos i, per acabar, tothom hauria acusat a Maragall de fer el ridícul. Doncs això. Res més. A veure si té més sort.