Un refrany diu: "On n'hi ha hagut, sempre en queda". Com totes les dites populars, té una part certa, però una altra de falsa; per tant, tenen més de mentida que de realitat. Tamames, en ser l'ariet d'una moció en la qual no creu ni ell ni qui el proposa, n'és una bona mostra.

Desbordat per la solemne formalitat del desplegament parlamentari previst per a la moció de censura, encara que sigui un espectacle més propi de l'Empastre y el Bombero Torero que de la política que pugui ser considerada com a tal; Tamames, per si no fos poca la seva fatxenderia de presentar el que ha denominat una ponència, ni tan sols s'ha molestat a respondre, un per un, als grups que l'han interpel·lat. Llevat de la brevíssima protesta per la llargària de la resposta del president del govern espanyol —tot passant per alt la palinòdia introductòria del seu sponsor, Abascal—, deu pensar des la seva caduca supèrbia que brams de burro no arriben al cel.

La proposta de govern, que ha d'integrar el nucli de la moció de censura, ha estat una línia: la convocatòria avançada d'eleccions. Aquest és el programa que, si guanyés, Tamames duria a terme, formulació que no va arribar a expressar. Tot un programa de govern. I a sobre, creïble.

La intervenció casposa de Tamames es pot resumir en la banda sonora falangista de les desfilades franquistes: '¡España, España, España!'

La caspa ha presidit la intervenció de l'economista que tant havíem admirat i estudiat. La seva intervenció casposa es pot resumir en la banda sonora falangista de les desfilades franquistes: ¡España, España, España! És a dir, l'Espanya inventada, novel·lada, ahistòrica, sense ciutadans, ni democràtica ni de progrés, amb la unitat d'Espanya —el sempre mal llegit article 2 de la Constitució—, el castellà i la bandera. Tot supremacisme sense concessió al que ell —i la seva tropa— titlla de nacionalista —com si els casposos no fossin ultranacionalistes irracionals—. En efecte, com a proposta per regenerar la situació actual, tenen la brillant idea de deixar sense representació parlamentària els que no pensen com ells, al·legant que els que Tamames i els seus anomenen nacionalistes estan superrepresentats, quan la realitat, com un cop més,  han demostrat radialment fals el peneubista Esteban i el republicà Rufián, és a dir, reduir-los via llei electoral.

És un discurs reaccionari, perquè el seu discurs socioeconòmic va més enllà del neoliberalisme. Rau en el liberalisme pre Rerum Novarum, de Lleó XIII (1891!). Cap dret als treballadors: tot començant per escapçar el dret a la negociació col·lectiva, al salari mínim o a unes pensions mínimament dignes. Només beneficis dignes, és a dir, enormes, empresarials, els únics subjectes dignes de protecció en la seva concepció. Ni tampoc, en la clau més reaccionària possible, ha parlat —no promocionat!— dels drets deguts a les dones, tot desconeixent-los els drets de ciutadania, començant pels relatius al seu propi cos. Ni parlar de l'emergència climàtica, que és una beneiteria progre, com ho són tots els drets socials i democràtics, drets que eixamplen l'arsenal dels drets de la ciutadania. Pura progressia menystenible al costat dels drets dels amos del cortijo.

I és totalitària la ponència (sic) de Tamames en la mesura que nega el dret als ciutadans, que s'expressen políticament a través dels partits, a participar, gràcies a les confirmacions governamentals, també els denigrats governs Frankenstein. És totalitària la seva proposta perquè atempta directament contra el pluralisme polític. Pel candidat, ubicat ara en l'extremíssima dreta ultra, només tenen dret a participar en la governança aquells que passin per la vicaria dels seus, dels amos tradicionals que han remenat sempre les cireres, que ells mateixos posaven en la cistella, cireres, és clar, recollides i conreades pels jornalers que l'únic dret que tenen reconegut és el de restar mutis i a la gàbia.

Així doncs, una moció fake per casposa, reaccionària i totalitària