De tots és sabut que les llengües han estat sempre una arma política molt poderosa. El castellà o espanyol no n’és cap excepció. Segur que, ara mateix, la majoria de vosaltres us deveu estar preguntant: «però com n’hem de dir, de la llengua: castellà o espanyol?». Doncs, com tot en aquesta vida, depèn. Depèn de si voleu transmetre connotacions d’unitat o de diversitat. La política té aquest gran poder: pot tergiversar la realitat com li doni la gana —sempre hi haurà algun teòric afí al pensament que impera per donar suport acadèmic.
Si investiguem una mica, veurem que, als punts 1 i 2 de l’article 3 de la Constitució espanyola, hi diu això:
«1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
»2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.»
Com podeu veure, en el punt 1, no l’anomenen espanyol, sinó castellà; i, en el punt 2, se’ns parla de les altres llengües espanyoles. Per tant, podríem afirmar que la llengua que es parla a Espanya s’anomena castellà (i no espanyol), i que, a Espanya, es parlen altres llengües. He de dir que estic molt a favor d’anomenar-la castellà, però també és cert que hi ha molta altra gent que prefereix anomenar-la espanyol. Fem un cop d’ull al diccionari de la RAE (Reial Acadèmia Espanyola) per tenir més informació. Si hi busquem la paraula español, ens diu això:
«3. adj. Perteneciente o relativo al español (‖ lengua). Léxico español.
»4. m. Lengua romance que se habla en España, gran parte de América, Filipinas, Guinea Ecuatorial y otros lugares del mundo.»
Però, en canvi, si hi busquem la paraula castellano, ens diu això altre:
«4. adj. Perteneciente o relativo al castellano (‖ lengua). Gramática castellana.
»5. adj. Perteneciente o relativo al castellano (‖ dialecto). Léxico castellano.
»6. adj. Perteneciente o relativo al castellano (‖ variedad). Acento castellano.
»9. m. Lengua española, especialmente cuando se quiere distinguir de alguna otra lengua vernácula de España.
»10. m. Dialecto romance originario de Castilla, del que fundamentalmente proviene el español.
»11. m. Variedad del español que se habla en la parte norte de los territorios del antiguo reino de Castilla.»
El significant espanyol (morfològicament) dona a entendre que l’única llengua que es parla a Espanya és l’espanyol i que la resta són dialectes o llengües d’una categoria inferior. En canvi, el significant castellà s’adapta més a la realitat (suposo que per això s’anomena així a la Constitució espanyola)
Per què us dono tota aquesta informació? Doncs perquè veieu amb els vostres propis ulls totes les definicions dels significants espanyol i castellà i pugueu intuir la quantitat de tergiversacions que s’hi poden fer. La gent que no té coneixements lingüístics, històrics o que simplement no sap res de la cultura de la península Ibèrica, sent la paraula espanyol i entén que l’espanyol és la llengua que es parla a Espanya, l’única (ja hi ha qui s’encarrega que ho entenguin així). Però tots sabem que a Espanya es parlen altres llengües com el català, l’eusquera, el gallec, l’occità... Per tant, el significant espanyol pot crear moltes confusions i té connotacions massa imperialistes (no és gens inclusiu). El significant espanyol (morfològicament) dona a entendre que l’única llengua que es parla a Espanya és l’espanyol i que la resta són dialectes o llengües d’una categoria inferior. En canvi, el significant castellà s’adapta més a la realitat (suposo que per això s’anomena així a la Constitució espanyola). El castellà és la llengua que es parlava originàriament a la zona de Castella (morfològicament queda clar) i que, per diferents motius (entre els quals hi ha les colonitzacions), es va anar escampant (o imposant) per tota la península Ibèrica i per diferents zones del món (Amèrica, Filipines, Guinea Equatorial...). Molts dels que estan en contra d’anomenar-lo castellà argumenten que no té cap sentit que s’anomeni castellà perquè no només es parla a la zona de Castella. Doncs, per la mateixa regla de tres, els dic que no té cap sentit anomenar-la espanyol perquè no només es parla a Espanya.
Com podeu veure, podríem estar així fins a l’any que ve. De tot aquest desconcert és del que s’aprofita la política per crear els seus discursos tendenciosos. Espero, almenys, haver-vos fet qüestionar alguna cosa.