Tal dia com avui de l’any 1530, fa 494 anys, les expedicions privades del català Llàtzer Font i de l’alemany Nikolaus Federmann; sortien —per separat— de Santa Marta (en aquell moment un petit poblat colonial hispànic situat a la riba est de llac de Maracaibo, actualment Veneçuela); a la recerca de la ciutat d’El Dorado, que segons la llegenda europea estava situada al sud-oest, en algun lloc de les fonts del riu Amazones (actualment l'Equador). Aquestes expedicions eren totalment privades: estaven promogudes i finançades per empreses que obtenien autorització de la corona hispànica per explorar, colonitzar i explotar territoris ignots. En aquell cas la distància que havien de cobrir aquelles expedicions seria d’uns 2.500 quilòmetres.
Les expedicions de Font i de Federmann van sortir, a la vegada, de Santa Marta, però de seguida es van separar i van iniciar una disputada cursa per trobar El Dorado, una llegendària ciutat que, segons la tradició europea, estava totalment construïda amb or. Tant Font com Federmann eren uns experimentats expedicionaris i les fortunes que finançaven aquelles empreses tenien plena confiança en l’èxit dels seus respectius patrocinats. L’expedició de Font era finançada per un conglomerat mercantil format pels mateixos Font (catalans arrelats a les Canàries) i per la poderosa família Benavent-Botti (catalans i toscans arrelats a Sevilla). I la de Federmann era finançada pels influents banquers Welser d’Augsburg (Baviera).
Ni l’expedició de Font ni la de Federmann van arribar a trobar mai El Dorado i el seu fracàs va provocar que fossin abandonats pels seus patrocinadors. Fins i tot van patir la persecució de les autoritats colonials hispàniques. Font va ser falsament acusat de confraternitzar amb les nacions indígenes, per rebel·lar-les contra el poder hispànic. I Federmann va ser falsament acusat d’heretgia per la divulgació de la confessió luterana entre els indígenes. Font va haver de demostrar la falsedat de les acusacions prestant serveis a la corona, reprimint els encomenderos castellans (grans propietaris de terres i d’esclaus) que s’havien rebel·lat contra l’autoritat colonial. Però, en canvi, Federmann va morir en una presó de la península Ibèrica.