Tal dia com avui de l’any 1759, fa 263 anys, als afores de la ciutat de Quebec (llavors colònia francesa de Nova França), es lliurava la Batalla de les Planúries d’Abraham, que va enfrontar els exèrcits i les milícies civils franceses i britàniques pel control de la vall del riu Sant Llorenç, a la zona sud-oriental de l’actual estat de Quebec. Aquella batalla seria l’últim gran enfrontament del llarg conflicte de la Guerra Franco-Índia, també anomenada Guerra de Conquesta del Quebec, l’episodi nord-americà de la Guerra dels Set Anys (1756-1763). Després d’aquest conflicte, Gran Bretanya rellevaria França com a primera potència continental i mundial.
En aquella batalla hi va tenir un paper destacat el Regiment Royal Roussillon (inicialment Royal Catalan); format, exclusivament, amb soldats nord-catalans. Aquest regiment havia estat creat a les acaballes de la Guerra de Separació de Catalunya (1659) pel cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa. Un segle més tard, quan va esclatar la Guerra de Conquesta del Quebec; aquell regiment català va ser traslladat a l’Amèrica colònia francesa. Va tenir un paper decisiu en la Batalla de Fort William Henry, a la riba sud del llac George, a l’actual estat nord-americà de Vermont (9 d’agost de 1757), que va obrir el camí als francesos cap a Nova York.
Però passats dos anys, el curs del conflicte havia canviat radicalment. Els francesos no havien aconseguit arribar a Nova York; i, en canvi, els britànics s’havien situat a les portes de la ciutat de Quebec. Aquest canvi de paisatge s’explicaria per la desídia de Versalles a proveir els exèrcits que tenia emplaçats a Nova França. En moltes ocasions, els soldats del Royal Roussillon van haver de ser avituallats per la població colonial francesa. Després de la Batalla de les Planúries d’Abraham, que es va resoldre a favor dels britànics, els colons francesos del Quebec van perdre la confiança en la monarquia francesa i el paper del Royal Roussillon es va diluir en un context de derrotisme.