És demanar molt que quan algú ve a viure (i a treballar) al nostre país (Catalunya) estigui obligat a aprendre el català (la llengua pròpia de Catalunya)? Sé que aquesta pregunta us pot semblar absurda i ridícula, però la realitat catalana sempre ha sigut un acudit de mal gust sense cap mena de sentit. Us ho pregunto perquè amb aquest simple canvi s’acaba el bròquil i els pobres catalans (que estem esgotats d’haver de defensar la nostra llengua i cultura diàriament) per fi podrem descansar i ser més divertits. O és que tenim l’autoestima tan destrossada pels fets històrics que van viure els nostres avantpassats que som incapaços de fer complir les nostres regles perquè pensem que no ens mereixem que ens respectin? Compte!, no confonguéssim ara el racisme amb fer-se respectar. A Catalunya sempre hi ha estat molt benvingut tothom; si alguna cosa tenim els catalans és que som gent acollidora, de vegades massa i tot, perquè no gosem ni parlar-los en català per por d’ofendre’ls. Ofendre’ls? I ells no ens estan ofenent no parlant la nostra llengua a casa nostra? Ho diré clar i català: tots els països del món obliguen els nouvinguts a parlar la llengua del país; i no passa res, ningú els acusa de supremacistes ni de feixistes. Per què els catalans, per voler fer el mateix, som uns nazis? La pregunta és retòrica. Em sembla molt bé que es decidís abaixar el nivell intel·lectual de la població a través de l’ESO, però prou de bajanades ja. Qui va a viure a un lloc s’ha d’adaptar a les normes d’aquell lloc. Si tu vas a casa d’algú, no començaràs a fer el que el roti, oi? El problema és que a Catalunya ningú amb dos dits de front ha sigut capaç d’establir unes regles coherents.

Els catalans l’única cosa que hem de fer és parlar la nostra llengua i mantenir-la en tots els contextos; la resta són decisions que han de prendre els polítics

La llengua pròpia de Catalunya és el català —i, a la zona de la Vall d’Aran, l’occità (o l’aranès, si ho preferiu)—; qualsevol altra llengua ve de fora o ens ha estat imposada. Si Catalunya i els catalans tinguéssim autoestima i uns polítics coherents, s’obligaria a tothom a saber parlar, escriure i llegir en català (sobretot si pretenen treballar aquí) i a retolar-ho tot en català. Visc en un poble on quasi mai se sentia parlar castellà i, ara, fins i tot hi ha botigues retolades en castellà. I això, vulguis que no, et trenca l’ànima en mil bocins. No es pot treballar a Catalunya sense saber català, i punt. I això no és una actitud feixista, és tenir autoestima, com la que tenen tots els estats. Un alemany trobaria completament ridícul que algú anés a viure i a treballar a Alemanya i no aprengués l’alemany. I què fa la gent que va a viure a Alemanya? Oh!, sorpresa!, aprèn l’alemany.

Actualment, els únics que estan fent alguna cosa per la llengua són els ciutadans i organitzacions externes a l’esfera política. Què fan els polítics per la llengua a part de prometre moltes coses? Res, el tanoca. Els catalans estem cansats de fer la feina que haurien d’estar fent els polítics i que ens facin sentir culpables perquè no la fem prou bé. Els catalans l’única cosa que hem de fer és parlar la nostra llengua i mantenir-la en tots els contextos; la resta són decisions que han de prendre els polítics (aquelles que tant ens han promès). Per a un nouvingut, el més fàcil és arribar a un país i continuar parlant la seva llengua d’origen. És clar que ens agrairan que ens abaixem els pantalons lingüístics i els parlem sempre en castellà. Però, i nosaltres?, i la nostra llengua? Quin país civilitzat (com Suècia, Noruega, Finlàndia i tants altres) fa això?  I a sobre hi ha més gent que parla català al món que noruec. Veieu fins on arriba l’absurd de tot plegat? La ultradreta guanya vots en un territori quan els que es fan dir "gent d’esquerres" fa massa temps que abusen sistemàticament de la població. Així que la culpa de l’augment dels radicalismes no la tenen els ciutadans, sinó els que prometen molt abans de les eleccions i després fan tot el contrari, i que, a sobre, intenten fer creure al ciutadà (que el consideren beneit) que ho fan pel seu bé i que, si les coses no funcionen, és perquè no ha votat prou bé. Prou!