No ho dic pas jo, això que Catalunya sigui un infern fiscal. Ho va deixar anar la setmana passada el senyor Josep Sánchez Llibre, president de la patronal de grans empreses, Foment del Treball Nacional, a l’acte de presentació de les conclusions del Llibre Verd de la Fiscalitat de Catalunya. El document, elaborat per un grup d’una cinquantena d’experts tributaris adscrits a l’organització empresarial, fa una vuitantena de propostes per combatre la càrrega fiscal d’empreses i particulars, que consideren excessiva. Literalment, el president de Foment va lamentar que els catalans viuen en un infern fiscal per a les famílies, els ciutadans i les empreses.

La patronal, que centra la seva atenció en els impostos que estan en mans de la Generalitat, proposa o bé eliminar-los o bé rebaixar-los per tal (en paraules de Manuel Silva, coordinador de l’estudi) de configurar un sistema tributari més respectuós amb els principis de justícia tributària i no confiscatorietat.

No seré pas jo qui rebati tècnicament el document en qüestió. Ho ha fet de manera magistral aquesta mateixa setmana (ahir a ON ECONOMIA d'aquest mateix diari i el dia 17 en sengles articles a l’Ara i a El Periódico) el catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas, probablement un dels millors experts en finances públiques de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Desarma els fonaments en què descansen les propostes de Foment fins a fer caure l’edifici, a partir d’una crítica feta des del rigor. S’agraeix. També la Generalitat ha rebatut algun error que conté el document, com ara els tipus marginals de l’IRPF del tram català, que estaven equivocats (i inflats).

Per defensar la tesi que sosté la patronal de rebaixar o suprimir impostos, Foment argumenta que rebaixaria el greuge comparatiu amb altres comunitats que ja han fet el pas, afavoriria l’atracció d’inversions estrangeres i de talent, evitaria que directius d’empreses tinguessin la temptació d’instal·lar el seu domicili fiscal fora de Catalunya (per exemple a la Comunitat de Madrid), afavoriria la creació de riquesa i l’ocupació, etcètera. Sánchez Llibre hi posa dues cireretes: 1) una de bel·ligerant, com dir que perseguiran l’impost sobre Patrimoni “pel civil, pel penal o pel criminal”; i 2) una de vocacional: l’objectiu estratègic final és que “Catalunya sigui el primer de la classe, que Catalunya sigui la locomotora de l’economia espanyola”.

Si es fes el que demana la patronal, d’on sortirien els diners que ara es recapten?

Amb tots els respectes, vet aquí tres reflexions que em suggereix aquest episodi, que va a cavall d’una institució molt respectable i de les paraules no sé si molt encertades del seu president. En primer lloc, la patronal invoca un argument tronat, d’altres èpoques i amb derivada política, com ser la locomotora econòmica d’Espanya. Pot estar bé com a objectiu agafar de referència el marc en què s’insereix l’economia catalana, però sempre he pensat i he sostingut, i crec que cada vegada és més clar a ulls de tothom, que l’economia catalana ha de prosperar en benefici d’ella mateixa, no al servei d’Espanya. I posats a encaixar en un entorn de referència, per què no plantejar-se l’objectiu de ser una locomotora europea?

En segon lloc, hem de situar els impostos en què Foment demana canvis més rellevants en el context de la recaptació de tributs per part de la Generalitat, que el 2023 es va xifrar en 4.678 milions d’euros. 4.083 milions d’aquesta recaptació (el 87%) van correspondre a quatre impostos concrets: Transmissions patrimonials i operacions societàries (1.848 milions), Actes jurídics documentats (607 milions), Successions i donacions (951 milions) i Patrimoni (678 milions). Foment demana la supressió del de Patrimoni i una dràstica reducció en els altres tres. Un es pregunta, si es fes el que demana la patronal, d’on sortirien els diners que ara es recapten? Ah, i un aspecte addicional: el 2021, 2022 i 2023 el 98-99% del frau fiscal aflorat per l’Agència Tributària de Catalunya procedeix dels quatre impostos indicats, mentre aquests representen el 87-89% de la recaptació total de tributs. Ho deixo aquí.

En tercer lloc, sobre l’afirmació que els catalans “vivim en un infern fiscal”, he de dir que personalment mai no he tingut aquesta percepció. Més aviat, si hagués d’utilitzar el concepte en el marc català, se m’acudiria aplicar-lo a l’infern del dèficit fiscal o a l’infern del règim comú (en comparació amb el País Basc o Navarra). Però bé, cada grup social defensa els seus interessos i s’ha de respectar, com no pot ser d’altra manera. Tanmateix, també amb tots els respectes, els que perceben que viuen en un infern fiscal, sempre tenen una solució fàcil: desplaçar-se uns pocs quilòmetres, que el “cel” (fiscal) no queda tan lluny.

Per cert, lligant l’infern fiscal de Foment amb el frau, em ve a la memòria una cita de l’exconseller d’Economia i Hisenda Jaume Giró el 2022 quan, amb motiu de presentar les dades d’aflorament de frau del 2021, va assumir públicament el compromís del seu govern de fer de Catalunya “un infern pels defraudadors fiscals”, un concepte que no dubto que se subscriu a tots els països avançats.