Ara que som en plena Setmana Santa és un moment oportú per parlar de vi. Al darrer sopar de Jesús amb els apòstols a Jerusalem, durant la santa cena, van beure vi, i de fet és un element tan constant a la Bíblia que hi és esmentat més de dues-centes vegades. Són dies, per tant, de beure vi en el recolliment, sense fer massa xerinola; sempre amb moderació, amb els més pròxims. Tanmateix, també és una bona ocasió per a parlar de vi arran de l’amenaça de guerra comercial amb els Estats Units, causada per la pujada dels aranzels que promet el president Donald Trump. Aquest increment afecta directament el sector agroalimentari català, que exporta molt i des de fa molts anys al mercat americà. És probable que la pujada dels aranzels, si finalment entra en vigor, suposi un encariment del vi i del cava als Estats Units, i, per tant, una davallada del consum allà. Els EUA són el tercer mercat exterior dels cellers catalans i, per aquesta raó, no són pas un mercat menor. En conseqüència, els productors catalans hauran de buscar altres mercats, però hi ha un mercat amb un potencial enorme encara per cobrir, i aquest no és altre que el mercat català.

Encara que sembli mentida, més de la meitat de les ampolles de vi que es venen a Catalunya no són de vins catalans. És sorprenent que costi tant trobar dades actualitzades, però les més recents que he trobat, de l’any 2020, indiquen que la quota de mercat dels vins catalans a Catalunya era llavors del 41%. És certament una xifra lamentable i insuficient, però cal tenir en compte que només deu anys abans, el 2010, aquesta quota era només del 27%. Em diuen que la xifra, avui, ha pujat una mica, però encara no arribem ni al 45%. La progressió del vi català al mercat català és evident i constant, però encara som lluny de tenir un mercat normalitzat i madur que valori el producte propi en la seva justa mesura. Els vins catalans ja no són aquell vi de bota fosca del celler on algú havia escrit, amb guix, les paraules Priorat o Penedès. Jo hi anava de petit amb una garrafeta a omplir-la de vi per dinar o sopar, i a casa tots sabíem que no era el millor vi del món. Però les coses han canviat molt i avui el vi català és dels millors del món. Gran part del problema rau en el fet que algunes grans superfícies comercials no tenen o marginen els vins catalans, i per tant costa molt comprar-hi vins catalans. A les botigues especialitzades i a molts restaurants la cosa és diferent, però molta gent encara compra els vins a les grans cadenes. Fins que això no canviï serà molt difícil apujar significativament la quota de mercat.

Per què encara anem a bons restaurants del nostre país i demanem un vi foraster?

Si mirem estrictament les denominacions d’origen més venudes a Catalunya, veurem que la DOC Rioja és la més venuda a casa nostra, amb aproximadament un 20% del mercat. Quants de nosaltres no hem anat a un dinar o un sopar amb companys de feina i algú ha dit al cambrer “porta’ns un Rioja”, com si fos necessàriament un sinònim de bon vi? Quants no hem estat dinant o sopant amb amics i, a l’hora de demanar un blanc, ens han servit un verdejo o un albarinyo? Fins i tot a la gran cançó “4-3-3” d’Els Amics de les Arts deixen clar que no hi ha res millor que un Martín Códax per triomfar en una cita amb una noia. Som ximples?

L’altre dia vam sopar a Casa Sansa, el mític restaurant de cuina catalana obert l’any 1848 a Perpinyà (a la Catalunya Nord, ara que ja hi tenim un delegat que sap perfectament on és destinat). A la seva carta de vins, pràcticament la totalitat dels vins eren locals, sobretot del Rosselló. Gairebé no hi havia cap vi francès. Era una carta en català de vins normals d’un restaurant normal, sense complexos i que valorava el producte autòcton, que és bo i de qualitat. Els amos del local donen per fet que si algú menja i beu al seu restaurant deu voler tastar els productes locals; de la mateixa manera que, si visitem el Japó, no anirem a un restaurant italià i, si viatgem a Itàlia, no anirem a un restaurant coreà. Per què, doncs, a Catalunya encara fem coses estranyes? Per què encara anem a bons restaurants del nostre país i demanem un vi foraster? Ens fa sentir més cosmopolites? Més aviat diria que ens fa “cosmopaletos”, com deia aquell. Potser ja ho deia Joan Sales, fa molts anys: "Des de fa 500 anys els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils". Compreu i beveu vins catalans, per l’amor de Déu. No només ajudareu els viticultors catalans davant l’amenaça aranzelària dels EUA, sinó que beureu vins excel·lents de casa nostra i donareu suport a mantenir una cultura, un paisatge i una indústria que formen part de l’esperit mateix de Catalunya. Bona Pasqua a tothom.