L'empresa xinesa Hutchison Port Holdings acabarà invertint uns 600 milions d'euros per convertir cent hectàrees del port de BCN en una de les terminals de contenidors més important del món. La capital catalana és un punt estratègic per l'entrada de mercaderies a Europa provinents de l'Orient.

Chen Yansheng és el propietari de l'empresa xinesa de joguines Rastar i invertirà uns 180 milions d'euros en l'Espanyol. Per dos motius: 1/ per tenir un suport potent de cara a llançar els esports com a nova línia de negoci i 2/ per tenir un peu en un món com el del futbol europeu, que tot just ara comença a despertar interès en un mercat de 1.300 milions de persones.

El grup inversor Bo Yang Investment ha decidit entrar com a sponsor principal del Lleida Esportiu de 2a B durant els pròxims quatre anys a raó de 120 mil euros per any. L'acord inclou que l'equip català enviarà tècnics a Dailan, la ciutat seu de la companyia xinesa, per captar-hi talent futbolístic. Bo Yang investiment ja va patrocinar el Sabadell la passada temporada i, posteriorment, va intentar comprar-lo.

Una colla castellera xinesa (els Xiquets de Hangzhou) va quedar en segon lloc a la final B del concurs de castells celebrat a Tarragona aquest passat cap de setmana. Amb un 3 de 9 amb folre i un 2 de 8 amb folre.

Si passeja per BCN comprovarà que els restaurants i els basars xinesos van de baixa. Un mercat totalment saturat que ha donat pas a l'entrada al negoci dels bars i, sobretot últimament, als locals de manicura i massatges. Se'n veuen molts, sobretot a segons quins barris, senyal que és negoci.

Sí, perquè els xinesos van allà on hi ha negoci. Per això aquí no han entrat al món dels quioscs, per exemple.

I per això estan entrant amb força a l'Àfrica d'on volen extreure matèries primeres, sí, però sobretot volen crear una classe mitjana que els compri els seus productes. I per això necessiten que desapareguin les guerres civils sistèmiques, cosa que és més complicada dels que es pensaven.

Però, mentrestant, trobem indicadors tan evidents com discrets de les seves intencions. Per exemple a Juba, la capital de Sudan del Sud, el país més fracassat del món, hi estan construint un aeroport amb tant de secretisme que no pots ni acostar-t'hi. I si vas cap a Sud-amèrica i el Carib veus que només l'any passat les empreses xineses van invertir-hi 22.500 milions d'euros. I al Carib hi passen coses com que en una illa situada davant la costa de Kingston, la capital de Jamaica, una empresa xinesa hi estigui fent obres però sense saber ben bé de quin tipus, cosa que ha provocat protestes d'algun grup ecologista local.

Els xinesos van on hi ha negoci i consideren que Catalunya és un bon lloc per fer-ne. Per això ens van comprant cosetes. Una rera l'altra. El gran dubte (i el gran debat) és saber què passarà quan peti la bombolla xinesa. Perquè tard o aviat petarà. I llavors, què?