En una reunió de negociació de l’Estatut d’Autonomia entre la part catalana —representants del Parlament— i el govern espanyol, un amic que hi era em va explicar que a l’hora de triar lloc a la taula, Miquel Iceta va seure al costat del PSOE. "No us enganyeu. Sapigueu on som els socialistes catalans, companys", va dir el que seria primer secretari del partit als seus companys de Parlament, sense la necessitat ni tan sols d’obrir la boca. Els altres no se’n sabien avenir. Però és que Iceta, gat vell, coneixia de sobres la màxima socialista. La que ningú diu, però tothom sap: "és que ho voleu tot i tot no pot ser: o Catalunya o PSOE, però tot alhora no pot ser". Pocs anys després el president Montilla avisaria l’Estat.

L’any 2007, Montilla va advertir de "desafecció" de Catalunya cap a Espanya per "maltractament inversor". Denunciava "la sensació d’abandó que pateix la societat catalana" i que "el maltractament inversor pot fer malbé el motor econòmic d’Espanya". Demanava "una resposta política clara, sòlida i convincent" i que "es compleixin els compromisos de l’Estat si es vol evitar un allunyament de Catalunya que podria ser irreversible". I va lloar el coratge de Zapatero per posar-s’hi a treballar. Zapatero va prometre una inversió de 4.000 milions d’euros, però només en va executar 560. Anys més tard, Rajoy també faria una promesa semblant: 4.200 milions, dels quals en va executar 260,4, segons dades del Ministeri d’Hisenda.

Diguin el que diguin, a Espanya s’hi respira anticatalanisme. De l’extrema dreta a l’extrema esquerra

Promeses de pluja de milions a banda, governi qui governi, sempre té un comportament semblant respecte a Catalunya. Amb Madrid també, però a l'inrevés. Del 1990 al 2018, l'Estat ha invertit 3.700 milions a les xarxes de rodalies, el 17% a Catalunya, el 48% a Madrid. El 2020, de 282 milions previstos en va executar 93; l'any 2021, de 262, 90, i l’any 2022, dels 274 previstos, 193. Rodalies és un drama. Segons PIMEC, hem perdut més de 3.000 milions en productivitat. Segons la Cambra, més de 120.000 jornades laborals. Per això, tal com preveia el president Montilla, a partir de l’any 2010, el catalanisme es va sobiranitzar. No va deixar de reclamar inversions per deixadesa o ineptitud. Després de 40 anys d’incompliments, va emprendre la via independentista.

Com a resposta, Espanya va emprendre la via de la repressió, que encara dura. I després d’uns quants anys de dolor de l’independentisme, i d’errors —diguem-ho tot—, el PSC s’ha trobat a la Generalitat difonent el nou mantra de la bona gestió. Doncs mira, no. El problema de Rodalies no és de gestió, sinó d’un dèficit històric d’inversions. El mal finançament de Catalunya no és un problema de gestió, sinó la història d’una asfíxia premeditada: el dèficit fiscal. Un dèficit fiscal que segons el web de la Generalitat, sota el lema "el govern de tothom", diu que el dèficit fiscal actual de Catalunya amb l’Estat és de gairebé 22.000 milions d’euros l’any 2021, gairebé el 10% del nostre producte interior brut.

Després de tants anys de maltractament, els catalans no es conformaran amb un "tracte exquisit" o en dir-los que "hem de tenir paciència". Perquè ja s’ha demostrat que no és veritat. Perquè, diguin el que diguin, a Espanya s’hi respira anticatalanisme. De l’extrema dreta a l’extrema esquerra. Siguin inversions o siguin competències sobre immigració, no pot ser. Fer allò just per a Catalunya implica perdre les pròximes eleccions a Madrid. I aquest és el dilema, no la gestió: Catalunya o PSOE. Tot no pot ser.