Separar-se. Obsessionar-se per un personatge de la Bíblia. Meditar sobre el bé i el mal. Intentar entendre l’existència de tantes injustícies. Revisar amb ironia la pròpia vida i observar amb suspicàcia la dels altres. En sap un niu l'escriptora escocesa Muriel Spark (1918-2006), autora del volum L’Únic problema (la Breu Edicions), una novel·la on desgrana una obsessiva i divertida història amb un milionari canadenc separat, que s’instal·la en un castell francès i dedica les seves hores a estudiar el llibre de l’Antic Testament sobre la vida de Job. Job és l’home pacient a qui li passen totes les calamitats i més i no es queixa. Aquest savi encarna, a la Bíblia, aquell que pateix tota mena de sofriment i no defalleix. El personatge de la novel·la comença a passar-les magres i ho accepta amb comicitat i resignació.

Job és un home amb fe, que no creu en Déu perquè aquest l'empleni de bondats. De fet, no té el seu favor i, malgrat tot, ell segueix fidel. No és una casualitat que Muriel Spark —filla de pare jueu i mare presbiteriana—, convertida al cristianisme el 1953 (es va fer anglicana) i al catolicisme el 1954, introdueixi el gran tema de Job a la seva novel·la. Job representa el problema del patiment dels innocents, i per a una persona com Spark, que decideix fer el pas per ser creient, no era un tema menor. Per què Déu permet el patiment dels innocents és també un tema literari que ressegueix l’obra de Graham Green, Flannery O’Connor o Evelyn Waugh, tots ells també catòlics.

No va tenir la paciència de Job, però els qui la coneixien diuen que sempre tenia control sobre la seva vida i la seva escriptura.

A la novel·la L’únic problema, traduïda amb tècnica i precisió per Míriam Cano, s’escola la visió catòlica, sarcàstica i hilarant de Spark, una dona amb una vida difícil i de quilometratge llarg. Escocesa de naixement, va viure a Rhodèsia, avui Zimbàbue, es va casar, va tenir un fill, es va separar, va abandonar l’Àfrica i, mentre seguia escrivint, va passar per la poesia abans d’aterrar a la narrativa. També va ser periodista i el que en podríem dir espia: escrivia notícies falses pels serveis d’intel·ligència britànics. La seva feina consistia a fer servir el seu talent i imaginació literaris per intentar confondre els alemanys, les nostrades fakenews. Quan va quedar-se sense feina, Graham Greene la va ajudar econòmicament i li va fer conèixer com funciona el món editorial. Aquesta Dama de l’Imperi Britànic va aconseguir ser honoris causa per les universitats d’Oxford, Londres i Edimburg.

Entre la seva obra destaca l’edició de les cartes del cardenal John Henry Newman. Spark també va viatjar molt. Entre les seves obres més rellevants trobem Memento Mori (recorda que has de morir) i La plenitud de la Srta. Brodie. La seva tomba és a la localitat toscana de Civitella della Chiana, a l’església parroquial d’Oliveto, on va viure els darrers 27 anys de la seva vida. Va morir als 88 anys. No va tenir la paciència de Job, però els qui la coneixien diuen que sempre tenia control sobre la seva vida i la seva escriptura, que, a poc a poc, podem anar llegint en català, gràcies a caçadors de talent literari que tradueixen la seva obra.