Aquesta vegada ambdues parts tornen a coincidir. L'ultimàtum de Pedro Sánchez per a la renovació del CGPJ es compleix aquesta setmana i hi ha més incentius per al desbloqueig que per mantenir el bloqueig del Poder Judicial i el seu deteriorament per falta de renovació i de neutralitat dels vocals elegits fa nou anys pel PP. El pacte 'imminent' pot deure's més a l'acceleració informativa de Madrid que a un acord en qüestió d'hores. Però, aquesta vegada, PP i PSOE, donen per fet que hi haurà acord. Hi ha quatre motius fonamentals.

El més immediat és Europa. L'informe anual sobre l'Estat de Dret, previst per al juny i posposat a juliol, dona al Govern unes setmanes extra per acordar la reforma. És molt probable que no entri la Llei d'Amnistia —sí potser la qüestió procedimental— i el retret més sever sigui per la reforma del Consell. Durant tot l'any, eurodiputats de diferent signe reconeixien que el CGPJ preocupa a Brussel·les tant o més que l'amnistia, una llei de la qual ningú no en parla tret de quan el PP porta el debat. Els populars van posar la Comissió a la taula de negociació amb arguments similars als de Carles Puigdemont per reunir-se a Suïssa amb Santos Cerdán. Després, van ignorar el comissari Didier Reynders, que va instar a la renovació i després a la reforma. Ara, la substituta i mediadora Věra Jourová ha exigit una proposta tancada si Esteban González Pons vol repetir la foto al costat de Félix Bolaños.

Més enllà de Brussel·les, el lideratge de Feijóo ha d'agafar pes i forma. L'agermanament d'Ayuso amb Milei ha deixat el PP nacional en una situació molt incòmoda on el president del PP guarda silenci. Són ja cinc dies sense gairebé declaracions ni respondre als mitjans. Com que no està garantit quan acaba la legislatura, mantenir el bloqueig sine die —després d'acudir a la mediació d'Europa— és una opció molt arriscada per a la seva imatge. Renovar el CGPJ és també un gest de moderació, la senya d'identitat amb què Feijóo va voler arribar a Madrid, agafar les regnes d'un partit on Ayuso i els barons semblen moure al partit amb més facilitat que la direcció de Gènova 13. Els resultats de les europees són un motiu més perquè el PP rectifiqui. Perquè com més dur és el seu discurs, més vots té Sánchez —en detriment de Sumar—, i més es consolida VOX mentre neix una altra marca més ultra encara.

Feijóo ha de resoldre el dilema aquest estiu. O desbloqueja o cronifica la gangrena del Poder Judicial i el seu deteriorament.

Però el PP necessita una pista d'aterratge per sortir del bloqueig. S'estudia una reforma on les associacions agafin més pes sense sortir de l'elecció de les Corts. Un moviment que la dreta pugui vendre com a reforç de la independència judicial. La reforma no sortirà del sistema parlamentari, aposten progressistes i conservadors. Ningú no trencarà la temptació de control.

Com apunten des de la judicatura, els noms no plantejaran gaire problema, ja estaven tancats el 2022, quan Feijóo va malmetre l'acord a hores de firmar-lo. L'ala més radical del partit va estirar del seu braç i va guanyar. Ara les tensions són similars, amb Ayuso titllant la renovació de 'cop a la democràcia' i jutges en xarxes socials demanant de continuar el bloqueig haurà de resistir o elegir sucumbir per enèsima vegada.

Hi ha un altre motiu de pes menys visible. El PP té cada vegada més pressió de la mateixa judicatura conservadora per desbancar els vocals actuals amb el mandat caducat fa cinc anys. El temps passa per a tothom i el bloqueig ha tancat tota possibilitat de promoció professional. Nombrosos membres aspiren a ocupar un lloc de pes al Suprem o a presidir una Audiència Provincial. Per això fins i tot en la conservadora APM hi ha un sector a favor del sistema parlamentari i el desbloqueig. I després estan la resta d'organismes i la necessitat del PP d'anar col·locant pesos del partit. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ho assenyala i el vincula amb el Banc d'Espanya, la CNMC i la CNMV.

Feijóo ha de resoldre el dilema aquest estiu. O desbloqueja o cronifica la gangrena del Poder Judicial i el seu deteriorament. Les dades de l'enquestadora Simple Lògica assenyalen que un 60% dels ciutadans té poca o cap confiança en els jutges. La descomposició de la credibilitat té molts factors. Entre ells, els posicionaments polítics i mancats de neutralitat de membres d'aquest CGPJ caducat. D'uns vocals que, lluny de ser prudents per un mandat més que caducat, s'han posicionat en la línia del partit que els va col·locar. Ho han fet amb la llei d'amnistia i han entrat al fang polític posicionant-se en contra de Pedro Sánchez. El dilema de Feijóo s'aclarirà aviat. Les conseqüències romandran en el temps.