Catalunya es va adonar molt de pressa de la insòlita figura de G. K. Chesterton (1874-1936), no només com a periodista o escriptor, sinó com a atípic pensador i forjador d’idees. Amb tot, en el 150è aniversari del seu naixement, no hi ha hagut a casa nostra les celebracions institucionals programades. Ha caigut el programa previst al Palau Robert. Sortosament, comptem amb un institut que es dedica a recopilar i divulgar la seva obra, el Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton (CEDGKC), que estudia la vinculació de Chesterton amb Catalunya.

Fa 100 anys que autors catalans el van descobrir i van fer seves les genialitats d’aquest escriptor anglès. Autors com Pau Romeva, Josep Maria Junoy, Josep Maria Capdevila, Maurici Serrahima, Marià Manent… han estat clau perquè l’arxiu Chesterton català pugui ser farcit de material. Parlem de més de 40.000 objectes, entre llibres, material d’arxiu, hemeroteca, fotos i mediateca. Chesterton va ser molt prolífic: gairebé cent llibres i quatre mil articles.

Als anys trenta del segle passat Jordi Galí i el Dr. Dídac Parellada el publiquen en català. Els germans Chesterton, Gilbert i Frances, coneixien Catalunya. Van venir el maig de 1926 i a la primavera de 1935. Però Gilbert Chesterton ja era conegut molt abans que trepitgés terra catalana. De fet, la primavera de 1924 es fa un intent, per part del Pen Club, de dur-lo. També Antoni Rovira i Virgili i Josep M. López-Picó es fan ressò de l’obra del periodista que deia que “no hi ha coses sense interès, només persones incapaces d’interessar-se'n”.  Que institucionalment no se l’hagi celebrat no treu que hi hagi hagut alguns actes (exposicions, taules rodones) locals, però no un interès nacional per la seva figura. G.K. Chesterton i la seva teoria econòmica (el distributisme) es mereixen més.

Chesterton és actual pel magistral ús que fa de la paradoxa, de l’humor i l’enginy que no fereixen però diverteixen, i per ser un genial racionalista

Els llocs que va trepitjar aquí van ser l’Ateneu Barcelonès, la Rambla, la Llibreria Americana, Sitges, l’Hotel Majestic, l’Hotel Ritz, Tarragona i Vilanova i la Geltrú. Va apreciar la vitalitat i l'esperit independent dels catalans, tot reconeixent els conflictes que això podia generar amb el govern espanyol.

Quan Chesterton mor, el 1936, la seva obra ja traduïda al català, com ara L’home que fou dijous, es va estroncar. Jaume Vallcorba va tenir l’encert de publicar els seus assajos, i editorials catalanes i valencianes han estat claus per a la divulgació de l’autor londinenc.

És actual pel magistral ús que fa de la paradoxa, de l’humor i l’enginy que no fereixen però diverteixen, i per ser un genial racionalista, que, tot i el seu catolicisme, va defensar la raonabilitat del pensament i també de la fe. Un home que ens parlava de la felicitat i que defensava la novel·la negra o policíaca, atès que reconeixia aquest gènere com un art perfectament legítim i amb una alta moral, i discrepava dels elitistes que consideraven que era literatura de poc calibre. Una de les seves frases sobre Roma m’ha acompanyat sempre: “És insensat anar a Roma si no es posseeix la convicció de tornar-hi”.