Ciència de tothom per a tothom

Francis Bacon va dir “el coneixement és poder”. És probable que tots interpretem de forma diferent el que realment implica aquest aforisme. També és probable que hi hagi algú que pensi que perquè el coneixement arribi a ser poder, cal transformar primer el coneixement en diners. Els diners mouen el món, certament, però el coneixement en si mateix també és poderós, permet comprendre el món on vivim i comprendre’ns a nosaltres mateixos. La ciència té com a objectiu analitzar la realitat que ens envolta, perquè la comprensió del que ens envolta també en permet predir el que pot succeir, generar eines i modificar el nostre present i futur. Moltes escoles filosòfiques-científiques de l’antiguitat, com ara l’escola pitagòrica, se sabien posseïdors de coneixements únics i van practicar l’hermetisme absolut, exercint la versió més excloent del coneixement és poder, ja que només els iniciats podien tenir accés al coneixement generat, però el que és cert, és que progressar en el coneixement científic és una tasca immensa que necessita l’impuls, la perseverança, la brillantor i la genialitat de molts de nosaltres. El coneixement és un exponent d’intel·ligència col·lectiva: clarament tots creixem sobre els coneixements d’altres… com va dir Newton, avancem en el coneixement perquè pugem sobre espatlles dels gegants que ens han precedit. Per tant, perquè la humanitat avanci en el coneixement, cal que compartim tot allò que sabem.

Els científics necessitem entendre’ns i no generar confusió, ni entre nosaltres ni amb qui ens escolta i necessita aplicar el coneixement que generem. Per això és cert que els científics fem servir un llenguatge amb un lèxic particular, amb mots propis que només entenem els especialistes en un determinat àmbit, i amb termes extrets del llenguatge comú que tenen un significat diferent quan canviem el context. La veritat és que entre nosaltres ens entenem, però a la gent del carrer, que no sap de ciència, li pot semblar que deixem anar un garbuix de paraules sense sentit i si, a més, li afegim unes quantes equacions, llavors ja tindríem un dialecte titllat d’incomprensible. Aquesta incomprensió i una certa malfiança del que implica la recerca i la tecnologia ha acompanyat la investigació i a qui ens hi dediquem durant dècades. Però des de finals del segle XX, hi ha també molta gent implicada en fer comprendre que la ciència i el coneixement és patrimoni de tots. La comunicació i, sobretot, la divulgació científiques està canviant la percepció social dels científics. Atès que la gran majoria de diners dedicats a la recerca procedeixen dels pressupostos de diversos ministeris, és a dir, són diners públics, recollits amb els impostos de tots nosaltres, és molt natural que vulguem saber què estem finançant i que reclamem transparència i retiment de comptes en un llenguatge planer, no especialitzat i a l’abast de tothom, o com a mínim, de tothom que hi pugui estar interessat. De fet, als nostres projectes de recerca ens demanen un resum per al públic llec, però ara cal que els mateixos investigadors ens creiem que aquesta tasca de divulgació dels nostres objectius i resultats és no només necessària, sinó imprescindible, si volem continuar investigant.

La ciència actual ens pertany a tots, i és per a tots, en totes les seves accepcions.

Ara bé, també ens podem preguntar, quin nivell d’implicació de la societat en què estem immersos desitgem? Passiu, receptiu o actiu? Si només fem un resum del nostre projecte en anglès (el que ens demanen els projectes europeus), difícilment podrem arribar a motivar els nostres veïns de l’escala. Si els volem implicar de debò, podem demanar el seu ajut en la nostra recerca, és el que s’anomena ciència ciutadana, per exemple, obtenint dades d’observació de mosquits o rius, o de participació mitjançant apps al mòbil. Tanmateix, encara hi ha una manera més senzilla i efectiva d’arribar als nostres veïns i familiars i a la gent que ens envolta: fer servir la llengua en què ens comuniquem habitualment i, d’altra banda, investigar sobre temes o particularitats que afecten específicament el nostre entorn o població. Fixeu-vos, per exemple, amb el gran interès que desperta la previsió meteorològica o les notícies del nostre poble o ciutat, en comparació amb el mateix tipus de notícies de l’altra punta del món. Tot és coneixement i informació, sens dubte, però ens crida el que ens és proper. De vegades, pensem que si investiguem sobre qüestions locals, no podrem publicar a grans revistes o el nostre currículum es podria ressentir, però al final, la bona recerca en temes locals aporta moltes dades rellevants a la globalitat, particularment en els àmbits com la lingüística, la sanitat o la biodiversitat, en què cada regió “té els seus ets i uts”. Per exemple, l’etnobotànica (us en vaig parlar fa un temps) permet conservar el coneixement ancestral sobre plantes remeieres i els seus usos quotidians, que poden ser molt diferents segons les necessitats locals.

Doncs bé, una de les iniciatives col·lectives d’àmbit local, però amb esperit global que pot captar l’atenció de tots nosaltres és el Earth Biogenome Project, en què s’intenta caracteritzar i preservar el coneixement genètic de totes les espècies de la terra, considerant cada organisme dins el seu ambient, connectant-lo amb el seu passat evolutiu per a comprendre quin és el seu complex paper en l’ecosistema actual. Com que aquesta fita és massa ambiciosa en si mateixa, cada país pot fer la seva contribució: identificant aquelles espècies que són pròpies de la seva zona geogràfica, endèmiques o fins i tot, que només es troben allí i poden estar en perill d’extinció. Moltes vegades, com en el projecte de l’Arbre de la Vida de Darwin, demanant l’ajut de persones locals no científiques, però molt interessades en la natura, per tal d’identificar i seqüenciar el genoma de tots els organismes de les Illes Britàniques. Així, a la nostra regió, voldria remarcar un projecte del qual podem estar ben orgullosos, la branca catalana del projecte de l’Earth Biogenome. Tot just acaben de publicar un article amb l’impacte que pot tenir aquesta iniciativa, considerant que tot i que els Països Catalans ocupen només l’1% del continent europeu, hi viuen el 14% d’espècies eucariotes descrites a Europa, atès que estem en la confluència de diverses plaques geològiques, incloent-hi ambients d’alta muntanya, costa mediterrània i illes. Des del 2023, s’han seqüenciat els genomes complets de diferents espècies endèmiques i quasi desconegudes, tant d’eucariotes unicel·lulars, com d’algues o espècies animals que molt poca gent coneix, l’escorpí cec català, el cuc de terra gegant, la gamba cangur o la baldriga balear, un ocell marí de mida petita, endèmic de les illes Balears i que es troba en perill d’extinció. I molt interessant, tot i que l’article original està publicat en anglès, podeu trobar l’article traduït en català perquè tothom hi pugui tenir accés, participar de la iniciativa i comprendre la rellevància d’aquesta iniciativa en el coneixement de la biodiversitat del nostre país. Perquè no es tracta de tenir un genoma més a la llista, sinó que cal comprendre per què aquestes espècies són diferents d’altres, quins gens són rellevants en la seva adaptació a nous climes i ambients, associar la riquesa genètica amb la biodiversitat i aprendre com usar aquest coneixement per a nous reptes que els nostres ecosistemes han d’enfrontar.

És clar que aquesta iniciativa de publicar en català la nostra recerca, habitualment publicada en anglès —la lingua franca de la ciència—, és molt incipient. Potser no sempre es podrà publicar tot un article en català, i serà més útil un bon resum dels objectius i els resultats obtinguts. Una bona opció per a mantenir-se al dia de la recerca que es fa al nostre país, a més de llegir articles de divulgació, és apuntar-se a pòdcasts de divulgació científica, escoltar programes de divulgació a la ràdio i també, inscriure’s a portals gratuïts de difusió de la ciència i la recerca en català, com ara el 7Ciències, on a més de les entrevistes i articles més actuals, hi trobareu diverses seccions, com ara les que divulguen ciència mitjançant l’art. I és que al final, tots convindrem que la ciència ha deixat l’hermetisme d’antigues èpoques esotèriques; la ciència actual ens pertany a tots, i és per a tots, en totes les seves accepcions.