Clar de lluna

Una de les sonates més conegudes de Beethoven és la melangiosa “Clar de lluna”. La Lluna, l’astre que ens il·lumina de nit, ha estat sempre una icona a totes les societats humanes, moltes vegades com a símbol religiós contraposat al poder lluminós del Sol. El Sol i la Lluna, el dia i la nit… Els humans som animals diürns i la major part de la nostra activitat l’executem de dia, mentre que reservem la nit per a activitats més reposades i el repòs. Tot i que ho sabem, no solem ser conscients de la gran diferència entre la nostra visió diürna i la nocturna. Els ulls, que són la nostra finestra a l’exterior, ens donen una mesura del món. Així, de dia, veiem els objectes que ens envolten a tot color, clars i definits, i podem descobrir-ne tots els detalls. En canvi, a la nit, si no tenim cap llum addicional i només ens guiem per la llum de la lluna, tot el món es defineix en una escala de grisos, amb el blanc i el negre com a contrapunts extrems. Encara, si la lluna és plena, ens podem atrevir a caminar per un camí si no hi ha cap obstacle, però sabem que no tenim precisió en les nostres mesures dels espais, ni distingim els detalls dels objectes. Veritablement, la manca de llum ens impedeix distingir els objectes amb claredat i la realitat ens és amagada.

Ens podem preguntar, per què hi ha aquesta gran diferència entre el dia i la nit? Doncs la diferència rau en les nostres cèl·lules fotoreceptores que entapissen el fons de la nostra retina. Els vertebrats tenim dos tipus de cèl·lules fotoreceptores, que anomenem bastons i cons, que s’exciten amb la llum que entra travessant tot l’ull. Tenim molts més bastons que cons, i a la retina humana hi ha al voltant d’un 92% de bastons per un 6-8% de cons. Els bastons són molt sensibles a la llum, es poden excitar amb l'impacte d’un sol fotó de llum, per tant, encara que hi hagi només la llum esmorteïda de la lluna, es poden excitar. Tot i aquesta elevada sensibilitat, els bastons no ens permeten distingir longituds d’ona, és a dir, no ens permeten veure els colors, i per això quan hi ha molt poca llum només veiem en blanc i negre. Estan repartits per tota la retina i ens donen visió perifèrica. D’altra banda, els cons necessiten fotons d’elevada intensitat, i només s’exciten quan hi ha força llum. Els humans en tenim de tres tipus, que s’exciten amb llum de longituds d’ona diferents; concretament ens permeten distingir els colors blau, verd i vermell, en totes les seves combinatòries. Hi ha gent que ha calculat que el nostre espectre visible ens permet distingir aproximadament un milió de colors. Tenim una petita regió de la retina on abunden molt els cons, la màcula, dins de la qual, la fòvea, només presenta cons, en una altíssima concentració; per això, quan hi ha llum intensa, a més de veure els colors, tenim agudesa visual i podem distingir detalls dels objectes i llegir un text. Tots els vertebrats tenim una combinatòria de cons i bastons diferents, en proporció, i també, pel que fa als cons, diferents cons sensibles a longituds d’ona diverses, que de vegades coincideixen amb les nostres, però també hi ha organismes que poden detectar la llum infraroja i altres que poden detectar la llum ultraviolada. Si voleu saber més sobre la nostra visió i la de molts altres organismes, us recomano aquest llibre de divulgació científica sobre visió i tipus d’ulls als animals. Hi descobrireu, entre altres curiositats, que les galeres (sí, el crustaci que posem a l’arròs quan n’és temporada) és un dels animals que pot distingir més colors diferents.

La Lluna és un astre que impacta en els ecosistemes del nostre planeta de maneres diferents, i la intensitat de la llum nocturna a les diverses fases lunars determina l’activitat de molts animals

Sabem que els gossos o els gats, tot i que hi veuen en colors, no en poden distingir tants com nosaltres, puix no tenen cons sensibles a tantes longituds d’ona. També sabem que els ratolins o les rates, en ser animals de vida nocturna, no tenen gaires cons, ja que a la nit no hi ha llum d’alta intensitat i, per tant, veure-hi en color no és una necessitat. A més, hi ha molts animals que tenen vida nocturna, i a la nit surten a caçar i a beure, a fer el seu cau o niu, i a socialitzar. Hi ha molts estudis que analitzen el moviment de mamífers i altres vertebrats, depenent de l’hora del dia, és a dir, depenent de la llum solar que ens arriba. No hi ha pas tants estudis sobre com la nit, amb una lluna canviant, afecta la vida dels animals. Recordem que no rebem la mateixa il·luminació ambiental si és una nit de lluna plena o una nit de lluna nova. La lluna té fases lunars amb diferents nivells d’il·luminació, i sembla bastant lògic pensar que els animals poden canviar els seus costums segons si hi ha més o menys llum ambiental a la nit. A més, dins d’un bosc, la distribució i intensitat de la llum és molt diferent que a l’aire lliure.

Una recerca tot just acabada de publicar analitza el comportament de 86 espècies de mamífers diferents, a 17 boscos tropicals protegits de tres continents diferents, com a resposta al cicle lunar. Aquest estudi va emprar fins a 1.062 càmeres, col·locades estratègicament dins dels boscos, per a fer seguiments de moviment durant anys (entre dos i deu anys, segons el lloc), amb més de dos milions d’imatges recollides. Les preguntes dels investigadors eren si els animals es mouen més o es mouen menys quan hi ha la lluna plena. Quin efecte tenen les fases lunars sobre el moviment i les activitats de les espècies de vida nocturna? Entendre com responen altres mamífers a la llum de la lluna segons la seva fase lunar (el cicle complet és de 29 dies) també en permet inferir si podran tenir comportaments diferents quan aquests boscos siguin eliminats pel canvi climàtic o per l'acció humana. Els resultats mostren que de les 86 espècies estudiades, dinou eren eminentment diürnes i tres només nocturnes. A més, dotze espècies presentaven fòbia a la lluna plena (gairebé no es movien ni sortien), mentre que només tres espècies (una espècie de pècaris, una de musaranya i una de conill) sentien una atracció preferent per la lluna plena. De manera general, els rosegadors (rates, ratolins…) tenen una especial fòbia a la llum de la lluna, mentre que els cérvols o els porcs senglars (artiodàctils) són més actius amb la lluna plena. Moltes espècies no semblaven estar afectades pel cicle lunar pel que fa a l’activitat total, però sí que canviaven el seu tipus d’activitat segons la fase lunar. Cal recordar que molts animals són preses d’animals depredadors o dels humans, i que la llum de la lluna no els permet camuflar-se tan bé com quan no hi ha tanta intensitat de llum lunar.

Aquest estudi també permet suggerir que l’activitat humana —que sempre comporta més llum nocturna— pot distorsionar molt els hàbits nocturns d’aquests animals, i que hi haurà molts animals afectats si il·luminem zones pròximes als boscos, que són el seu hàbitat natural. Cal tenir en compte que aquest estudi s’ha centrat en mamífers terrestres, però caldria veure com s’afecta l’activitat d’animals eminentment arboris, i altres tipus d’animals no mamífers. En definitiva, la Lluna és un astre que impacta en els ecosistemes del nostre planeta de maneres diferents, i la intensitat de la llum nocturna a les diverses fases lunars determina l’activitat de molts animals, així que hauríem de ser conscients que l’excés d’il·luminació nocturna pot tenir un alt impacte ambiental sobre el comportament d’altres éssers vius, molt sensibles a la intensitat lumínica.

I ara jo ja estic satisfeta si penseu en els vostres fotoreceptors un dia que camineu sota la llum argentada de la lluna i no podeu distingir què hi ha més enllà de les ombres negres que us envoltin. Recordeu que el poc o molt que veieu és gràcies a la gran sensibilitat dels vostres bastons i que, si obriu una lot, llavors els vostres cons també s’afegiran a la festa visual. Sort que en tenim! Perquè quan els bastons o els cons no funcionen correctament, ens tornem cecs. Però aquesta és història per a un altre dia.