Durant anys, les clavegueres de l'Estat espanyol han estat l'arma principal en la persecució de l'independentisme català. Aquesta caça ha involucrat la manipulació de recursos públics, la creació de trames falses i l'ús de mitjans foscos per deslegitimar un moviment polític legítim. No va ser el procés en si mateix el que va desencadenar aquesta persecució, sinó que s'arrossega des de molt abans, quan l'Estat espanyol va entendre que l'autodeterminació i la independència catalana representaven una amenaça existencial per a la seva estructura.

És irònic com els qui avui posen el crit al cel parlant de la malversació del procés no assenyalen la que probablement és la veritable malversació: la desviació massiva de recursos públics cap a les clavegueres de l'Estat. La denominada Operació Catalunya, abans anomenada Operació Barna, una trama complexa i difusa, s'ha convertit en el símbol d'aquesta guerra bruta l'objectiu de la qual ha estat la criminalització de l'independentisme i el debilitament de les seves estructures polítiques, socials i econòmiques. Des dels inicis de la presumpta trama del 3%, es va anar construint un relat en el qual l'independentisme era sinònim de corrupció, quan en realitat aquestes acusacions formaven part d'una maquinària destinada a debilitar políticament els líders sobiranistes.

La criminalització de l'independentisme no és un fenomen recent, sinó un procés meticulosament calculat que ha anat canviant amb els anys. Des de l'època del president Pujol i les primeres tensions amb el govern central, l'Estat espanyol ha invertit ingents recursos en construir un relat que identifiqués l'independentisme amb pràctiques il·lícites. S'ha arribat a desenvolupar tota una narrativa en la qual ser independentista no només era una opció política, sinó un acte criminal.

L'anomenat cas del 3%, en el seu origen, semblava el cop definitiu per desmantellar Convergència i Unió (CiU), un partit que defensava l'autogovern català i que, en última instància, va derivar en l'auge del moviment independentista. Encara que certs elements de corrupció van poder existir —com passa en la política de qualsevol país—, aviat va quedar clar que no es tractava de purgar pràctiques il·lícites, sinó d'una operació molt més àmplia i coordinada per desacreditar tot l'independentisme i el seu entorn.

L'Estat espanyol ha invertit ingents recursos en construir un relat que identifiqués l'independentisme amb pràctiques il·lícites. S'ha arribat a desenvolupar tota una narrativa en la qual ser independentista no només era una opció política, sinó un acte criminal

Aquesta setmana començarà la feina de la Comissió d'Investigació de l'Operació Catalunya al Parlament espanyol. Aquest és un moment crucial, una oportunitat única per començar un procés de regeneració democràtica que l'Estat espanyol necessita amb urgència. L'Operació Catalunya no és només un capítol més en la llarga història de conflictes entre l'Estat i Catalunya; és un símptoma de la podridura en les institucions, que va permetre que un aparell clandestí i corrupte es dediqués a soscavar els drets i llibertats d'un moviment legítim.

Aquest procés d'investigació ha de tenir un objectiu clar: arribar fins a les arrels mateixes d'aquestes clavegueres de l'Estat que es van encarregar de crear una autèntica màquina del fang. Durant anys, les acusacions de corrupció contra l'independentisme han servit com a excusa per desmantellar les seves estructures, desprestigiar els seus líders i generar un clima de sospita i criminalització que ha filtrat bona part de la societat. Però ja no n'hi ha prou amb quedar-se a la superfície. És hora d'aixecar les catifes, obrir les finestres i permetre que l'aire fresc i la llum penetrin als foscos racons de la política estatal.

És crucial que aquesta Comissió d'Investigació compti amb els mitjans, la independència i el suport necessaris per arribar fins al final, caigui qui caigui. Sense una investigació profunda i transparent, tot intent de regeneració democràtica quedarà en meres paraules buides. No es pot avançar cap a un futur democràtic si no es confronta el passat, si no s'escorcolla l'origen de les tàctiques brutes utilitzades contra l'independentisme i el seu entorn. S'ha d'arribar a saber qui va orquestrar aquesta persecució, com ho van fer, quan i, potser el més important, a canvi de quant.

Els mitjans públics que s'han utilitzat per sostenir aquesta maquinària corrupta —les xarxes d'espionatge, la fabricació de proves i les campanyes de difamació— representen una desviació de fons que podria considerar-se la veritable malversació entorn del procés. Mentre s'acusa els líders independentistes de gestionar malament els recursos, l'Estat espanyol ha gastat quantitats desorbitades en una guerra bruta que no només soscava la integritat de Catalunya, sinó la del mateix estat de dret.

No es pot parlar de regeneració democràtica sense fer una reflexió profunda sobre el que ha succeït en aquests anys. El procés i la resposta de l'Estat espanyol no són fets aïllats; formen part d'una estratègia molt més àmplia, una estratègia que ha fet ús de la por, la repressió i la manipulació per sufocar una demanda legítima d'autodeterminació. I aquesta estratègia no va començar el 2017, sinó molt abans. Va ser en les dècades prèvies quan es van establir les bases d'allò que culminaria en la brutal resposta de l'Estat davant del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior repressió política.

Mentre s'acusa els líders independentistes de gestionar malament els recursos, l'Estat espanyol ha gastat quantitats desorbitades en una guerra bruta que no només soscava la integritat de Catalunya, sinó la del mateix Estat de dret.

L'Operació Catalunya s'ha d'entendre en aquest context. No és només una trama d'espionatge i difamació contra alguns líders polítics i el seu entorn; és un exemple de com l'Estat ha utilitzat el seu poder per criminalitzar i desmantellar un moviment polític legítim. La Comissió d'Investigació no pot permetre's ser una altra comissió més que acabi en una sèrie de recomanacions que després cauen en l'oblit. Aquesta vegada, el treball ha de ser rigorós i profund, arribant fins a les últimes conseqüències.

Els ciutadans catalans, i també els ciutadans de la resta de l'Estat, tenen dret a saber la veritat. Tenen dret a saber com es van utilitzar els seus impostos per finançar operacions il·legals i com aquestes operacions no només van afectar els líders polítics independentistes, sinó tota una societat que, en molts casos, s'ha vist embolicada en un clima de sospita i persecució. Només amb transparència, amb justícia i amb la rendició de comptes, es podrà començar a guarir les ferides d'aquests últims anys.

És necessari recordar que la regeneració democràtica no és una simple qüestió de canviar rostres en el poder o d'aprovar noves lleis. És un procés que requereix coratge per enfrontar els errors del passat, per assenyalar els responsables i per assegurar-se que aquestes pràctiques mai més no tornin a repetir-se. L'Operació Catalunya és un test crucial en aquest sentit. No només es tracta de destapar els mecanismes foscos que es van utilitzar per combatre l'independentisme, sinó de garantir que les institucions democràtiques funcionin de manera transparent i en benefici de tots els ciutadans, sense importar la seva ideologia política.

Si realment volem parlar de democràcia, primer hem de mirar cap enrere i reconèixer el preu que s'ha pagat per la repressió i la persecució de l'independentisme. Només llavors podrem avançar cap a un futur on les diferències polítiques es resolguin a les urnes i no als tribunals o a les clavegueres de l'Estat, perquè d'aquella pols venen aquests fangs i és així com de les clavegueres es passa a l'Estat.