Una de les personalitats estrangeres que aquests dies es troba a Barcelona em feia ahir la següent reflexió: "A nosaltres no ens preocupa la independència de Catalunya; si un dia arriba, ens hi adaptarem, com hem fet en altres llocs. El que ens preocupa és que la mobilitat a la ciutat no funcioni i que hàgim tornat a situacions que crèiem superades". Només calia fer un volt pel Mobile World Congress per comprovar que aquesta no era una opinió minoritària. S'ha estès la percepció que hi haurà un abans i un després arran del fracàs clamorós de l'equip de govern municipal. Un congrés que acabarà generant un impacte econòmic de prop de 500 milions d'euros per a la capital catalana i la seva àrea metropolitana no es mereixia la desídia d'Ada Colau, incapaç de veure fins fa molt poc la bola de neu informativa que s'anava a generar a les principals cadenes de televisió del món, on la vaga dels transports públics ha competit amb les novetats que s'han presentat en el certamen.
El refugi utilitzat fins a la data per part de l'alcaldessa que estem davant d'una vaga desproporcionada pot ser fins i tot veritat. Però no n'hi ha prou amb aquesta explicació en tant que màxima responsable de la ciutat. S'hauria pogut fer més per evitar la vaga? Calia haver negociat molt abans amb els sindicats? Hi ha hagut excés de prepotència a l'hora d'avaluar les possibilitats que la vaga es dugués a terme? Les tres preguntes tenen una resposta afirmativa i d'aquí la reprovació verbal que han fet d'una o una altra manera tots els grups municipals. La segona jornada de vaga, lluny de normalitzar els problemes, ha evidenciat la incapacitat de l'Ajuntament per abordar conflictes reals. L'actitud responsable de la conselleria de Treball amb els serveis mínims ha rebaixat el conflicte però no amaga el problema.
El consistori barceloní ha de fer una reflexió. L'equip de govern, una seriosa autocrítica dels errors comesos perquè no es tornin a produir. I els partits de l'oposició, alguna cosa més que declaracions.