En el partit entre el Barça i el Real Madrid sempre hi passen moltes coses, perquè la rivalitat és grossa i perquè rarament hi ha, o queda, cap espai esportiu, sigui del nivell que sigui, en el que només imperi l’esportivitat. En el darrer partit entre els dos clubs, des de la graderia, els aficionats del Madrid, uns quants, van insultar Lamine Yamal, Raphinha i Ansu Fati. No vull repetir el que els van dir, evidentment res edificant; està tot gravat. Ara bé, la Comissió Antiviolència només ha identificat i, per tant, se sancionarà, quatre persones, encara que se’n senten moltes més. I el càstig que hauran de complir —espero que hi hagi control i seguiment de les mesures imposades i que no quedi en un no res—, és no poder entrar als camps de futbol durant un any i una multa de 5.000 euros.

No sé pas si és proporcionat o no; potser sí, encara que a mi no m’ho sembla. En tot cas sí que em sembla poc reparador i menys útil, perquè no sembla pas que siguin ni primmirats ni exhaustius en la identificació, ni s’inclou cap mesura reeducativa. El missatge que s’envia a l’afició és fluix, no està pas a l’altura del problema.   

Les expressions d’odi campen lliurement en el nostre món, en tota mena d’àmbits socials. Poden aparèixer en tots els espais que compartim, tant públics com privats; no cal pensar en el futbol o en contextos en què es donin circumstàncies espacials de nervis o emocions desbordades. No és l’únic cas, però el que ara s’acaba de jutjar a A Coruña, la mort de Samuel Luiz, ho deixa ben clar. Ell només passava pel carrer i a una colla de joves no els va agradar el que van pensar que era.

Moltes vegades no cal un insult, un menysteniment, una crítica o una paraula malsonant, qualsevol mena de falsedat també alimenta la discriminació i la vulnerabilitat de determinats col·lectius

Tot pot començar amb un insult, i res justifica que s’insulti a ningú. Menys encara que es faci per a denigrar-lo amb expressions per menystenir alguna condició que defineix la persona insultada. En una de les darreres anàlisis, el Hatermedia, s’assenyala que el 63% dels discursos d’odi que es fan a la xarxa van dirigits a dones, immigrants i membres del col·lectiu LGTBIQ+. En aquest estudi, dut a terme per la Universitat de la Rioja, han dissenyat una eina, el monitor d’odi, que no només identifica el tipus de discurs i contra a qui va dirigit, sinó també el nivell o intensitat d’odi que expressa. Hem de tenir, però, també present que moltes vegades no cal un insult, un menysteniment, una crítica o una paraula malsonant, qualsevol mena de falsedat també alimenta la discriminació i la vulnerabilitat de determinats col·lectius. En el cas de dones i LGTBIQ+ la desinformació de gènere està en plena vigència i sembla a més a més que es nodreix d’un activisme organitzat que inunda diàriament les xarxes socials.

La radiografia la tenim feta, les mesures d’actuació per a revertir el pensament i, per tant, la possible acció discriminatòria ja no les tenim tan clares, i és en això en què més hem de treballar. Començant pels més petits i petites, perquè moltes vegades esparvera el que senten dir als seus propis pares i mares.