Avui he conegut una dona arc-de-Sant-Martí. D'ella en surten els colors, pintats en paper, per donar-los sentit en collages capaços de canviar l'energia d'una habitació. O d'una sala d'espera. O, com ella m'ha explicat en ensenyar-me una de les seves obres, per acompanyar les infermeres mentre fan una pausa, un cafè, en una sala que ara té una finestra cap a un altre lloc, ple de colors taronges, vius, càlids i alegres.
Va ser la seva àvia qui li va apropar, de ben petita, al tèxtil. Confeccionava roba sense costures i la Xitina va passar bona part de la seva vida dissenyant i posant color a peces que, molt segurament, hàgiu vist i pot ser que, també, portat (Sears, Roser han estat firmes per a les quals ha dissenyat).
El seu avi, José Zendrera Flecha, també, l'editorial Joventut, el 1923, formant part d'una generació d'editors catalans que va impulsar la literatura internacional i va obrir portes per als que van venir després. Com la seva pròpia filla, a qui en aquell moment va encarregar dirigir l'àrea d'infantil, fet que va suposar una aposta moderna i gens habitual a l'època on les dones no tenien càrrecs directius.
Conchita Zendrera, va impulsar dirigint el departament infantil. Va ser Conchita qui va aconseguir els drets d'autors com Enid Blyton, Zane Grey o James Oliver Curwood, la qual cosa va permetre llegir Tintín a tantes generacions catalanes. I va ser ella, també, qui va introduir a Espanya l'àlbum il·lustrat per a nens. Tota la feina que va fer la mare de la Xitina ha estat reconeguda enguany amb el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural. O sigui que, ja es pot imaginar el lector la infantesa d'aquesta autora.
En aquests moments de foscor, de tantíssima falta d'humanitat, trobar color i històries de compromís amb la llibertat es fa més necessari que mai
Una anècdota: a Conchita li devem que Dupont i Dupond es diguessin a la versió castellana "Hernández i Fernández", ja que va ser ella qui en va fer la traducció. Com la dels llibres en castellà d'Els Cinc, o els de Pippi Calcesllargues.
En acabar la secundària, amb 17 anys, la Xitina se'n va anar a estudiar a Filadèlfia, als Estats Units, al Moore College of Art, d'on en recordad especialment la seva mestra en Color.
Després va tornar a Barcelona i va passar anys, com dèiem abans, dedicada a la indústria tèxtil. Viatjant i ideant la seva manera tan particular de dissenyar "a qualsevol lloc" però mantenint la força dels colors que sempre l'acompanyen, els del Mediterrani, la llum de Cadaqués. Segurament de llum en va aprendre molt del seu pare, poeta i fotògraf.
I es va enamorar d'un músic, Arthur Bersntein. Perquè en aquesta història només ens faltava la música.
Les obres de la Xitina Ferres es poden veure a sales d'hospitals, com un d'especialitzat en càncer a Liverpool. I no és estrany, perquè quan observem les seves obres, com li va dir una vegada una dona, ens hi sentim dins. El poder dels colors ens transporta, i ens fa entendre un llenguatge, el de l'autora, carregat de contingut.
Les obres de la Xitina es poden veure aquests dies a la Galeria Mrs Toolip de Barcelona. I entre elles, una d'especial dedicada a la llibertat. Si traieu el cap per la galeria, pregunteu per ella, ja que té avui un sentit especial.
Parla del trànsit que fan moltes persones buscant una vida millor, buscant ser lliures, i amb aquest fi emprenen un camí d'incertesa, de por, d'angoixa i solitud.
Unes obres que ens permeten entendre, des del color, les sensacions que tantíssimes persones viuen en aquests moments. Totes les que arriben als nostres països i totes les que estan intentant escapar-se dels seus.
En aquests moments de foscor, de tantíssima falta d'humanitat, trobar color i històries de compromís amb la llibertat es fa més necessari que mai. Posar color i, sobretot, apostar per l'art com a eina d'integració, com la Xitina fa en diferents projectes a Liverpool, és fonamental.
Avui he conegut una dona arc-de-Sant-Martí, que en moments durs de dolor i por, ha necessitat pintar de colors una porta de sortida. Cerqueu-la, als seus quadres n'hi ha moltes (https://xitinaferres.com/mixed-mitjana|mitja-collage/).