La paret del menjador és de color blau, no hi ha cap quadre penjat i mai no hi ha hagut cap planta. I a la terrassa, el que hi ha, diguem-ne que és prestat. No sé exactament què en diria, la psicologia, d’aquesta decoració. Hi ha gent que dorm amb una foto del Che Guevara, altres amb un puzle de Nova York i és llegendària la tendència dels adolescents a posar pòsters de tota mena. I a les pel·lis veiem que quan algú és acomiadat, fica dins d'una capsa la foto de la família i la pilota de beisbol, que l’han fet sentir una mica com a casa. Sí, la decoració és important i diu molt de nosaltres.
He topat amb un article a elDiario.es que ens recorda que la decoració de les cases ens explica també en quin moment vivim. Si fa 50 anys els mobles eren més aviat robustos, moltes vegades fets pels fusters del poble i recarregats i plens d’estris, avui es tendeix més aviat al minimalisme, diguem-ne, japonès. I és clar que hi ha un pes important de la moda, per a qui s’ho pot permetre, o de qui no vol gaires motxilles i prefereix gastar en altres coses, però també hi ha molt de pes de l’economia i l’estabilitat que això permet a cadascú. Pensem-hi. Abans, les cases s'omplien d'estris pensats per durar tota la vida, perquè eren això: les residències per a tota la vida. Ara, que no saps quan hauràs de mudar-te, què vols tenir? I, aquí ve l’article esmentat, ara no es poden ni penjar quadres. Diu que als contractes de lloguer s’especifica a quines parets no pots fer-hi forats. I de vegades no es poden ni posar testos a la terrassa. Els motius poden ser diversos —suposo que un deu ser perquè no li caigui al cap de ningú— però el resultat és el mateix: cases impersonals que per a molts no es poden arribar a considerar llars.
Abans, les cases s'omplien d'estris pensats per durar tota la vida, perquè eren això: les residències per a tota la vida
La crisi de l'habitatge a Espanya —segons el CIS, el principal problema, però no cal que ens ho diguin— fa que, en molts casos, s'acceptin clàusules que limiten el benestar dels llogaters i a les quals d’entrada no es dona importància. Però decorar una casa com et vingui de gust no és cap caprici. Repercuteix en el teu benestar. Després del confinament, es van fer estudis sobre com els habitatges van influir en el benestar mental de les persones. Més enllà d’evidències —com els metres quadrats i els espais oberts—, es va observar, per exemple, que la presència de plantes també va ser beneficiosa. És veritat que deixar decorar la casa a qualsevol és un perill per a l’estètica pitjor que el despatx de Gary Oldman a Slow Horses, però ara molta gent no té ni el dret a ser xarona.
Hi ha estudis que expliquen que quan no es pot personalitzar l'entorn, disminueix el sentiment de pertinença. Ens passa també quan ens estem uns dies en una altra casa. O sigui que quan es parla de dret a l'habitatge, cal sumar a les quatre parets i una teulada un conjunt de factors: poder estar-hi prou temps per planificar la vida, no haver d'afrontar despeses altes imprevistes, tenir unes condicions adequades de temperatura i serveis bàsics, intimitat i... el dret a la decoració.