Ara faré una cosa que tots els manuals periodístics diuen que no s'ha de fer mai. Consisteix en penjar un vídeo que no he vist, que tampoc vull veure i que l'explicaré sense haver-lo vist. Ah, i esperi’s, perquè, a més, el criticaré molt. Explicat així és impresentable, però puc argumentar-ho. 

Anem primer a l’explicació del vídeo. Però abans, una prèvia per entendre la magnitud del fenomen: ara mateix poses “broma” a google i ja t'ofereix com a primera opció “despedida soltero puenting”. I és que, efectivament, la cosa va de la broma que uns presumptes amics li fan a un pobre paio durant el seu comiat de solter. Li embenen els ulls, li fan creure que farà puenting i, mentre ell creu que serà així, tu veus que el tenen entre la vorera i la calçada d'un carrer i que no saltarà enlloc. La pretesa gràcia és que el noi està aterrit i ho passa molt, molt i molt malament. I això es veu que provoca molta hilaritat.

Ah, per cert, vostè ara segurament es preguntarà com pot ser que jo hagi explicat el contingut d'un vídeo que no he vist (ni veuré). Doncs perquè l’han explicat aquest matí per la ràdio, me l'han explicat dues persones i el comentaven en un bar. I potser també es pregunta com puc carregar-me una cosa que no he vist. Doncs perquè no em cal veure la confluència de dues coses que em repugnen profundament: els comiats de solter/soltera i les bromes que impliquen que un tercer faci el ridícul. De la mateixa manera que no em cal veure una execució per criticar les execucions.

Un cop explicat el vídeo, si encara no l’ha vist i frueix veient com es degrada a una persona i se la fa patir per poder riure’s d’ella, aquí li deixo. I, com és que el penjo si em repugna? Perquè vostè, que potser no és tan radical en aquest tema com jo, tingui la llibertat de veure’l o no per poder tenir elements de judici. 

 

 

Dit i vist això (si és que l’ha vist), on és la gràcia? Fa riure veure el patiment de la gent? Sí? Fer que la gent faci el ridícul és graciós? Degradar un pretès amic és divertit? Aterrir algú que se suposa que aprecies fa riure? Doncs a mi no em fa puta gràcia, fixi's. I, miri, si la cosa queda entre la colla, doncs encara. Canvies d'amics i tema resolt. Però, esclar, la gràcia total és penjar-ho a la xarxa perquè milers (o milions) de persones se’n riguin, del pobre desgraciat.   

Les bromes pesades i les quintades que els fan als novells que entren a les universitats o a centres semblants són un signe de superioritat prepotent de qui necessita humiliar els altres perquè en el fons se sap inferior. Són un ritus tribal heretat de quan vivíem en coves i vestíem amb pells. Com els toros, la boxa... o els comiats de solter/soltera entesos com una disbauxa necessària abans de viure en parella i on se suposa que és molt divertit emborratxar-se, posar-se un carall de plàstic al cap o fer creure a algú mort de por que saltarà des d’un pont. Coses antigues que a les societats avançades del segle XXI haurien de morir per si soles.