Una de les coses que ens genera més complicitat és compartir gustos musicals. En general, ens solen agradar les peces musicals que hem sentit durant la nostra joventut, o que podem unir a moments concrets que hem gaudit de manera especial. Tinc amigues de l’institut amb les quals ens hem retrobat i ara tornem a gaudir de compartir sopars, dèries i excursions. Cadascuna té la seva vida, però quan estem juntes, a més d’explicar-nos com ens sentim i el que ens passa ara, ens divertim recordant fets concrets del passat i, la gran majoria de vegades, hi ha una cançó associada. És sentir aquella cançó i la ment viatja en el temps, tornem a sentir-nos joves i despreocupades, i d’una cançó anem a una altra, i recordem experiències, cadascuna amb algun matís diferent i complementari. Riem i somriem, còmplices dels records, que ens fan reviure emocions. La música té aquest efecte, ens fa sentir, ens recorda qui som, ens retorna el context del passat, ens fa rememorar experiències amb una vividesa inesperada. Per això, tots nosaltres tenim llistes musicals compartides i Spotify va ple de reculls de ”Música dels 70’s” o “Música de Supertramp i grups similars”.
És evident que la música és un potent generador d’emocions. Segons la peça musical, podem sentir-nos tristes, melangioses, calmades, guerreres o “de bon rotllo”, i els compositors ens transmeten i alhora ens influencien perquè ens sentim d’una determinada manera. Quin poder més especial té la música! Gairebé sembla màgia! Una sola cançó i revivim la tremolor d’aquell primer ball amb la persona de qui estàvem enamorats. Pell de gallina.
Elucidar com adquirim, arxivem i recuperem memòries pot ser molt útil per tractar amnèsies causades per síndromes posttraumàtiques i altres trastorns de la memòria
Aquest poder de la música per a generar emocions i despertar records pot ser emprat com a eina per aprofundir en com emmagatzemem i rememorem els records. Per estudiar si les emocions ens ajuden a memoritzar i recordar, per exemple, la música és una eina més “neutral”, ja que les paraules —escrites o escoltades— contenen significat, mentre que la música conté menys significat, però ens genera més emocions. Recordem millor allò que ens impacta emocionalment? La resposta a aquesta pregunta no és senzilla. Els humans tenim una gran capacitat per a l’aprenentatge i, en aquest procés d’aprenentatge, la memòria és crucial, ja que aprenem segons les experiències viscudes i recordades. La nostra vida és un continu d’experiències i vivències, però, evidentment, hem de seleccionar allò que volem recordar per poder-ho utilitzar com a referència en un futur. No podem guardar tot allò que fem o vivim, sinó que la nostra ment (el nostre cervell) selecciona quins records queden gravats, com si diguéssim, emmagatzema dins d’una caixa diferent els records, perquè puguin ser rememorats en el moment adient. Experiències i percepcions que han succeït de forma concomitant solen recordar-se conjuntament, d’aquí el poder de la música que forma part de la banda sonora de la nostra vida. És sentir una cançó i recordar tot un seguit de vivències lligades —en la nostra memòria de forma diferent a la dels altres— a aquella peça musical en concret. Se sap que recordem millor les memòries que són congruents amb les emocions que ens genera la música. Per exemple, si escoltem una peça musical quan estem mirant unes imatges que ens generen la mateixa emoció, es produeix un reforç positiu i les recordarem millor, però no es detecta cap reforç si la música ens sembla neutral o no hi ha una especial concordança entre música i imatges. La nostra ment interpreta que no hi ha res a recordar. Els canvis emocionals dins una mateixa peça musical ens encuriosegen i atrauen, per això recordem la lletra de Bohemian Rhapsody de Queen, encara que no tingui cap significat aparent. És un joc musical i emocional que es converteix en un joc mental, i ens agrada. Per contra, també ens impacta (i molt) la discordança entre l’emoció que ens genera la música i la que ens genera una imatge. Com més conflictives són les dues emocions generades en la nostra ment, més sensació d’intranquil·litat i angoixa (és el que succeeix en la pel·lícula La naranja mecánica de Stanley Kubrick, on les accions d’extrema violència estan acompanyades de música agradable i feliç). Aquest contrast ens disgusta, però, de nou, tampoc no el podem oblidar fàcilment i perdura en la nostra memòria.
Un grup de recerca en psicologia de la Universitat de Califòrnia (UCLA) ha fet un estudi per a analitzar si les emocions són rellevants per emmagatzemar i recuperar memòries. I ho van fer mitjançant música que no tenia cap precedent anterior. De fet, van contractar a músics per generar peces musicals noves, que expressessin i transmetessin quatre tipus de sentiments bàsics: calma, alegria, ansietat i tristesa, que es poden classificar de manera fàcil si considerem quatre possibles combinacions d’intensitat/suavitat i positivivat/negativitat de les respostes. Van demanar a diferents voluntaris que escoltessin aquestes peces musicals, mentre miraven un seguit d’imatges d’objectes totalment neutres (una pilota, un paraigua, una lupa, trossos de síndria, un moneder…). Després de distreure’ls una estona, els van ensenyar una parella d’imatges i els van demanar que recordessin quina havia sortit primer i si havien sortit de forma consecutiva o separada en el temps. Aquest primer assaig analitza un record de curta durada, però l’endemà, els van tornar a passar parelles d’imatges, de nou demanant com de prop o de lluny estaven en la seqüència temporal.
El procés de memoritzar experiències implica dos pasos: un primer pas d’integrar aquestes vivències en memòries “comprimint-les”, és a dir gravant-les i classificant-les com a episodis únics; mentre que el segon pas separa cada memòria i permet la seva expansió quan les recordem. Cada memòria necessita ser integrada i alhora ser separada de les altres, ja que aquesta informació té sentit dins d’un context espacial i temporal. Cada memòria que podem recordar ha d’estar emmagatzemada en un arxiu diferent que puguem recuperar quan ens cal. Doncs bé, els estudis d’aquest grup de recerca demostren que podem separar temporalment i rememorar millor quan les memòries estan unides a emocions diferents. Els participants de l'estudi recordaven millor les imatges i la seva seqüència temporal si les havien vist just abans o just després d’un canvi de música (per tant, amb un canvi de l’emoció associada), mentre que no podien recordar tan bé la seqüència d’imatges visualitzades en el mateix tipus de música. A més, la memòria temporal era millor si el canvi emocional era cap a positiu (música més calmada o més joiosa). D’aquests resultats els investigadors dedueixen que el canvi emocional ajuda a integrar, classificar i arxivar millor les memòries, particularment quan estan unides a sentiments positius. En canvi, tenim tendència a oblidar o a “barrejar” en el temps les memòries quan van unides a emocions més negatives. Les nostres memòries, dins de la nostra ment, també comparteixen complicitat emocional.
Ara tenim més pistes de com funciona la nostra memòria, que, clarament, està unida a la nostra vivència emocional concomitant. Elucidar com adquirim, arxivem i recuperem memòries pot ser molt útil per tractar amnèsies causades per síndromes posttraumàtiques i altres trastorns de la memòria (no relacionats amb la neurodegeneració). Tanmateix, la música està íntimament unida a les nostres emocions i, ara també, a la nostra memòria. Complicitat… Potser per això la teràpia musical té tant futur per estudiar i tractar malalties neurològiques!