Aliança Catalana va guanyar les passades eleccions municipals a Ripoll. Encapçalat a la ciutat per Sílvia Orriols, no podrà governar si la resta de partits, ERC, Junts, PSC i la CUP, fan una aliança per aconseguir majoria. Veurem què passarà. Ara és Ripoll qui està en el punt de mira; però, de fet, el concepte de “cordó sanitari” s’ha posat de moda en política d'un cert temps ençà per aplicar un càstig als partits d’extrema dreta, o que s’identifiquen com a tals, una vegada han aconseguit prou vots per entrar a les institucions.
Tothom —això és exagerat— s’ho mira de ben a prop, per motius diferents, però en aquest cas cal destacar que no parlem d'extrema dreta espanyola, sinó d’extrema dreta catalana. Ni en un cas ni en l’altre em sento còmoda amb la idea del cordó sanitari. El concepte em sembla no ja desencertat, sinó directament ofensiu! I no és pas que vulgui, de cap de les maneres, ajudar, ni que sigui per equivocació, als partits d’extrema dreta o que s’identifiquin com a tals.
Tinc molts problemes sempre amb els posicionaments simplistes i especialment amb no escoltar i entendre el perquè la ciutadania acaba pensant que les solucions als seus problemes necessiten plantejaments antidemocràtics. Això és el que hauríem d’estar analitzant i combatent. A banda que en el cas de Ripoll no podem deixar de banda haver passat de puntetes en l'explicació oficial sobre el tema de l’atemptat de la Rambla i Cambrils.
M’agradaria que la política ho fos en majúscules i recuperés, potser no l’ha tingut mai, la capacitat de no fer proclames simplistes, agosarades i poc “saludables” i guanyés en estratègia i joc fi
L’acció com a reacció només és un pedaç, una tireta, que de vegades fa que el mal creixi més encara. I en aquest cas concret, m’incomoda que el missatge sigui que actuem, encara que democràticament, contra els vots que s’han recollit a les urnes i que a més l’efecte sigui el contrari del desitjat. De fet, si mirem els resultats de les darreres eleccions, i no em remeto només a aquestes darreres, les xifres d’aquests tipus de partits van en augment.
No és que no entengui la necessitat imperiosa de no augmentar la força dels partits d’extrema dreta, però no em sembla que aquest sigui el millor camí per aconseguir-ho. Per començar, perquè no entenc la democràcia sense el respecte als vots, i per tant als i les votants; i, en aquest sentit, no em sembla bé assenyalar-los amb un “tots contra ells” que pot ser un èxit major en les eleccions que han de venir. I no em refereixo només a les del 23 de juliol.
Em preocupa especialment que els i les ciutadanes que voten a aquests partits acumulin més o massa raons per considerar que el sistema democràtic no és la millor opció. Pensem que el discurs que reben d’aquestes formacions precisament es nodreix d’aquesta idea i, en certa manera, la corroborem amb la propaganda del “cordó sanitari”.
De l’altre, pel que fa a proclames i plantejaments antidemocràtics, n'hi ha en molts més camps, temes i aspectes que no pas els que tenen la patent de feixistes i això embruta prou el panorama com perquè la manca de coherència o la conveniència de posar cordons en determinats temes però no en d’altres facin perdre força i convicció.
M’agradaria que la política ho fos en majúscules i recuperés, potser no l’ha tingut mai, la capacitat de no fer proclames simplistes, agosarades i poc “saludables” i guanyés en estratègia i joc fi sense necessitat de manifestar el joc a cada passa que fa. Tot i que pot ser que el joc sigui un altre i jo no l’hagi sabut copsar!