Compte, que et poden trossejar

"Sempre resultarà altament ridícul anomenar pèrfid algú per haver estat fidel a la seva paraula"
G.K. Chesterton

A sota de les pedres hi havia una estisoreta o dermàpter. A sota de les pedres hi havia vots, però també un ganivet ben esmolat per trossejar el que no es podia trossejar, el que no es trossejaria, el que es faria empassar petés qui petés tal com estava. De tot aquest borrombori que ja coneixeu, el que em crida més l'atenció és la rapidesa amb la qual et pots quedar amb el cul a l'aire per amor a Sánchez. No entenc com és que no han espavilat ja i continuen posant mà, cor i vida als focs que el president del govern espanyol cala per tal que, quan ja fan pudor de socarrimats, ell els travessi ignífug.

Compte, que et poden trossejar.

Mireu els sumands, als quals l'ordre dels factors sí que els altera el producte. El decret revolutum ha d'anar aquest mateix dimarts al Consell de Ministres i ha d'aprovar-se com està, tant sí com no. No es trosseja. I una colla de corifeus: no es pot trossejar, per què cal trossejar-lo, és perfectament aprovable així. Cal aprovar-lo així. Quin desvergonyiment el del PP, pretendre que es trossegi. Doncs, apa! Ara arriba Junts, a ballar bonic, amb aquest ritme especial de paraules i ritmes, i es trosseja. Oh i tant que es trosseja! I davant l'esquarterament, la vicepresidenta ha claudicat: "el govern espanyol ha fet el que tocava", el que no tocava un parell d'hores abans que ella se n'assabentés. Perquè, a més a més, Yolanda Díaz s'ha vantat d'estar participant en la negociació amb Junts d'aquesta qüestió i també de la reducció de jornada laboral, quan la veritat és que després de les festes de Nadal els juntaires ja van deixar-li clar que ells parlen amb el PSOE i prou. Els més mal parats són, és clar, els afanats defensors de qualsevol decisió dels seus molt estimats: ells són els que es queden amb un pam de nas.

Compte, que et poden trossejar.

Els socialistes no s'han quedat enrere. Sánchez no pensava trossejar el decret introssejable. Tots els mitjans oficials i oficiosament oficials ho repetien aquest matí. És més, Sánchez no pensava dur-lo al Consell de Ministres perquè volia esperar la manifestació que els sindicats durien a terme aquest cap de setmana contra l'oposició del PP. No se sap ja què veuran els nostres ulls. Doncs no només el trossejarà, sinó que ha endarrerit la reunió del gabinet per esperar a veure si aconseguia pactar el pírric acord amb Junts, fins i tot perdent-hi bous i esquelles. En aquest interval, Déu n'hi do la quantitat de fans que s'ha tirat a la piscina per defensar la posició del cap de l'executiu espanyol, que ha canviat exactament quan ja estaven exhaustos de defensar-la. No sé com és que no eren conscients que a sota de les pedres només podia haver-hi cessions i que es quedarien un altre cop per vestir sants.

Compte, que et poden trossejar.

A poc a poc, el president del govern espanyol que governa sense suports ha hagut d'anar reculant a la seva manera

Quin despropòsit la PNL de Junts, no passarà ni l'informe dels lletrats! Les saberudes explicacions sobre per què no es podria tramitar ens han omplert el cap i les meninges. Ja vaig explicar a Arraconant Sánchez que, en realitat, era una mala passada bastant maligna de Junts. A poc a poc, el president del govern espanyol que governa sense suports ha hagut d'anar reculant a la seva manera. Primer, obviant els informes a mida que havien sol·licitat als lletrats del Congrés per deixar que la Mesa decidís. Més tard, xutant la pilota per llançar la decisió el més lluny possible i torejar els juntaires. Fins a l'ultimàtum. És de bojos!, deien. Si cedís a aquesta pretensió de Junts, seria tant com concedir-li a Puigdemont el final de la legislatura, repetien. És una guilladura del de Waterloo, que vol la seva estoneta de tele, insistien. Això no es tramitarà de cap manera. Fins que en un ara dic blat, ara dic ordi, Sánchez a sota de la pedra ha trobat la urgent necessitat d'acceptar la tramitació de la proposició no de llei. Això sí, a la baixada de pantalons li ha afegit en el seu descàrrec una postil·la: "atenent el caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa". O sigui, que s'hi ha afegit el que la Constitució ja estableix. Els problemes continuen sent els mateixos. Si s'aprova la PNL de Junts, la debilitat de Pedro Sánchez ja estarà reflectida al diari de sessions i davant de tot el món. I aquest debat pot ser d'aúpa el Erandio, com diuen els bascos, perquè posats a fer-li retrets, n'hi cauran de tot arreu, perquè ningú no està content, per més que li votin les iniciatives. Si a la votació d'aquesta PNL el president del govern espanyol obtingués qualsevol resultat que no fos la majoria simple o superior, o sigui, si la perdés, l'efecte polític seria idèntic al de la moció de confiança mateixa.

Compte, que et poden trossejar.

Acabo parlant-vos de la decisió, tot just coneguda, d'acceptar les exigències de les companyies d'assegurances per mantenir viva Muface. Si n'hem sentit de ditirambes sobre eliminar els privilegis dels funcionaris i sobre la coherència màxima que passessin tots a la sanitat pública! Doncs tururut viola! Una altra vegada, estimats, al descobert. Posem-hi també l'abrandada defensa de l'ocurrència interessada per carregar-se l'acusació popular: una ignomínia, la ultradreta, Manos Limpias, cal retallar-la! Avui mateix, el PSOE, personat com a acusació popular, acaba de demanar-li al jutge que torni a ingressar a presó Aldama, perquè això sí que els interessa. Ara tocarà defensar les bondats de l'acció popular per treure del mig delators molestos? Tot acabi, fins que el cap acabi deixant anar el fiscal general i els deixi a tots en el més gran dels ridículs.

Compte, que et poden trossejar.

Aquesta era una columna de corifeus, dels actuals i dels antics, aquells encarregats de dirigir els cors. No és comprensible que n'hi hagi tants de disposats a deixar-se esquarterar el prestigi que els quedi, tot i saber la volubilitat del carnisser. Ja s'ho faran. Jo sempre recomano terça i mitja de pensament crític i uns grans de valentia per assaonar. "Cal assenyalar amb el dit un nou i inhumà concepte de moralitat, que fa cas omís d'un contracte el mateix dia del seu venciment", que deia el bo de Gilbert Keith.