No et vull confondre: vull parlar de tècniques ecològiques a la vinya i de la nova sèrie de Rocco Siffredi. Et recordo que em dic Wines and the city a les xarxes socials perquè soc com la Carrie Bradshaw, però amb vi. I Sarah Jessica Parker i les seves amigues prenien cosmopolitans i chardonnay tot parlant de sexe. Sembla que quedi lluny, però a moltes ens ha marcat aquesta sèrie de dones empoderades. En un parell de setmanes arrenca la preparació de les vinyes de cara a la nova temporada de lluita contra el cuc del raïm. Per combatre’l de manera que no t’hagis de carregar cap ésser viu que formi part de la cadena tròfica, es posen feromones perquè les papallones no es trobin i vagin a copular a la vinya del costat. Aquesta pràctica tan sostenible com malèfica s’anomena confusió sexual. I és que nosaltres també ho estem, i més, quan les hormones es revolucionen a la primavera. Som australopitecs i ens enamorem a través de les aromes. No es tracta dels beneficis d’una dutxa i del sabó amb què ens netegem la pell i el cabell. Es tracta d’un poder sensorial que tenim les femelles i que ens capacita (ho sento, però en els mamífers som nosaltres les que escollim) de reconèixer qui és compatible genèticament. Els poetes en diran enamorament; nosaltres, la salvació de l’espècie, especialment dotades en molècules olfactives. Succeeix també en casos contraris: no és que algú et cau malament a l’atzar, sinó que hi ha alguna cosa en la seva olor corporal que ens provoca rebuig.
Quan vaig tenir la meva filla Vita, després d’un llarg embaràs amb greus riscos d’avortament —dimecres la nena va fer nou anys—, el meu ginecòleg, el magnífic Pablo Grases, em va portar un ram de tulipes perquè els dos ho havíem passat francament malament al llarg dels nou mesos d’embaràs amb llargues temporades de repòs. En Pablo em va mirar i em va preguntar: “T’acabo de fer una cesària fa un parell d’hores, com és que vas maquillada si no t’has pogut aixecar del llit?”. I jo, rient, li vaig dir que m’havia maquillat amb la pantalla del mòbil perquè volia sentir-me guapa, ja que era el meu primer dia com a MILF. Nascuda la Vita, la meva vida va passar del blanc i negre a ser a tot color. Estava immensament feliç i ho volia expressar tant per dins com per fora. La infermera ens va preguntar què volia dir la paraula MILF i li vaig contestar que es notava que “no veia porno”.
La sèrie de l’estrella més gran del porno m’ha fet reflexionar sobre la prostitució, la pornografia i la sexualitat
Espero que en les properes generacions i fruit de la política de la cancel·lació, es vagin esborrant aquestes pràctiques sexuals que, en una edat no pertanyent, no es poden metabolitzar. La meva generació és la que veia porno per Canal +, descodificat, evidentment. I en aquestes sessions pornogràfiques, Rocco Siffredi va ser, ara convertit en mite, el rei en la matèria. Ara hi ha una sèrie a Netflix dedicada a la vida de Siffredi i me l’he empassat, espero que no hi hagi malpensats, amb l’interès que provoquen aquests biopics. La de l’estrella més gran del porno m’ha fet reflexionar sobre la prostitució, la pornografia i la sexualitat, i això sempre està bé. A les escenes eròtiques es nota que hi ha la mirada femenina de la seva directora. Com va tractar les seves companyes de rodatge o com i per què elles havien arribat allà no hi vull entrar (encara que és la reflexió més important). El que us puc dir que el que atrau de la vida de Rocco és, encara que sembli una cosa òbvia, que li encantava la seva feina i que havia nascut per follar. Un do que es traspuava i es traspua a la pantalla. Ara, Siffredi té seixanta anys i, sense fer espòiler, perquè és biografia, es va casar amb una dona que va conèixer fent porno. Segueixen vivint junts, perquè era l’única que entenia que la feina del marit era copular davant la càmera.
Tampoc deu ser fàcil estar sempre amb el penis erecte, preparat per a l’acció i tenir un orgasme quan t’ho manen. Sembla un acudit, però demostra un gran mestratge i autocontrol. Molts l’envegen perquè no veuen la seva feina com a tal, una cosa semblant a la meva, perquè molts es pensen que la meva feina és la millor del món perquè estic tot el dia tastant vi. No vull dir que sigui la Siffredi dels sommeliers, però reconec que gaudeixo quan comparteixo una bona ampolla amb els amics. També faig degustacions de bon matí escrivint informes o treballant amb maridatges. By the way, la meva feina és tastar i sé quan haig d’escopir.
Vaig tenir una parella que era impotent i ejaculador precoç. Després d’un any de paciència infinita, vaig demanar-li que fes alguna cosa. Sí, sí, eren altres temps i jo no el volia ferir. Es va omplir de coratge i va anar al metge. Quan va tornar, el meu company em va explicar el que li havia dit el professional de la medicina: "No cal que et preocupis, a les dones no els agrada tant el sexe. Compra-li flors i li dius que l’estimes”. Jo no sabia si riure o plorar. Finalment, es va comprar un llibre on la premissa principal era que la dona s’escorregués primer. Com no podia ser d'una altra manera, vam acabar anant al sexòleg els dos i vàrem tallar, finalment, per unes altres raons.
La bretxa salarial i la bretxa orgàsmica tenen xifres semblants. Que aixequi la mà qui no hagi suplicat en el seu interior que fos el dit i no la titola. Qui no ha fingit perquè no podia més? Saps que a la vinya hi ha un fenomen que s’anomena “corrimiento”? Perquè s’entengui: “el corrimiento” a la vinya és l’accident que sofreix el gotim en l’època de floració i fa que es quedi sense fruits.
Diu la llegenda que hi havia una dona que només arribava a l’orgasme pensant que estava amb Mick Jagger. Al final va poder-ho fer amb ell i, per escórrer-se, va haver d’imaginar que estava amb el Mick Jagger. I és que el millor clau és el que mai faràs o, com diu Woody Allen (personatge ingrat en algunes coses), “no parlem malament de la masturbació; després de tot, és una manera de fer l’amor amb algú que estimem molt”.