Sense autocrítica, ni massa debats i amb rearmament intern i una ruta de congressos regionals encaminada fins al final de la legislatura si es compleix el termini del 2027. El Congrés Federal del PSOE no ha servit per destapar la caixa dels trons ideològics. En resum, Sánchez com a bastió del socialisme europeu davant de l'extrema dreta que cala als governs comunitaris i la recuperació de l'agenda feminista clàssica amb el soroll que implica expulsar una part del col·lectiu de les sigles LGTBI (ja sense el +Q). Instal·lats en el realisme de la majoria d'investidura, ni tan sols la quota catalana no ha suposat una topada entre les federacions més reticents —Aragó, Castella-La Mancha, Extremadura...—. Emiliano García-Page no s'ha enfrontat a Salvador Illa i ha triat seguir Sánchez en el marcatge, encara que la quota catalana sigui part del pacte d'investidura d'Illa, sense data per arribar com a proposta al Congrés. El president manxec es queda així com l'únic crític, aliat de Felipe González, sense aconseguir agrupar altres veus.

Elegida la nova executiva amb el 90% dels suports, Pedro Sánchez no ha tingut rival, com no el van tenir Aznar, Zapatero o Rajoy quan eren a la Moncloa. Igual que no el tindran els quatre presidents autonòmics per un acord tàcit dels socialistes. On hi ha govern, no s'obren primàries. I es queden amb força orgànica quatre ministres: Félix Bolaños, Diana Morant, Óscar López i Óscar Puente. Tots els fronts interns estan relativament resolts. La direcció de Ferraz va decidir ajornar els congressos regionals per falta de temps després del conclave federal. Primer el secretari general, després el soroll territorial. N'hi haurà a Cantàbria, Castella i Lleó i Aragó, on previsiblement renovaran candidats.

També a Andalusia, el tradicional graner del PSOE substituït per Catalunya, tenen cada vegada més lluny recuperar el govern de majoria absoluta de Juanma Moreno Bonilla. Juan Espadas se n'anirà, però amb acord i una transició tranquil·la. A Extremadura, de menor pes, el secretari general, Miguel Ángel Gallardo, no acaba d'assentar-se en una comunitat que podrien no recuperar fins i tot a llarg termini. La seva imputació i la del germà de Sánchez poden frenar una altra candidatura en primàries, però el lideratge de Gallardo els allunya també del poder.

La novetat del Congrés a Sevilla ha estat la posada en comú d'una sensació de greuge judicial compartida per 'sanxistes' i militants o dirigents menys 'sanchistes'

A Madrid, la tensió està resolta en el futur immediat. El ministre i excap de gabinet, Óscar López, presentarà la seva candidatura a les primàries del PSM aquest dijous. L'alcalde de Fuenlabrada, Javier Ayala, enemic intern del ja difunt Juan Lobato, ha entrat en l'executiva i amb ambdós moviments es tanca la crisi política. Mentrestant, la judicial està més que oberta. La declaració de Lobato davant del Suprem dona via lliure als jutges per obrir en canal l'antiga direcció de Gabinet de Sánchez, primer amb l'abocament del mòbil de Pilar Sánchez Acera i, si aquesta no posa un dic a la revelació de secrets del polèmic correu de la parella d'Ayuso, escalarà a Óscar López.

La novetat del Congrés a Sevilla ha estat la posada en comú d'una sensació de greuge judicial compartida per sanchistes i militants o dirigents menys sanchistes. Amb més o menys raó, assenyalen un cúmul de decisions de la cúpula judicial que "ve de fa temps". Des de l'intent de processament per terrorisme Carles Puigdemont la setmana d'investidura de Sánchez, la negativa del Suprem a aplicar la llei d'Amnistia, la citació de Begoña Gómez abans de les europees o la traca judicial de la passada setmana. Va començar dies abans amb la declaració judicial de Víctor de Aldama i la seva consegüent sortida de presó, va continuar amb la difusió de l'informe de l'UCO i el "paper preeminent" del Fiscal General en la filtració del correu d'Ayuso, la celeritat del Suprem per citar Juan Lobato o l'assessora de la Moncloa que va poder ajudar Begoña Gómez en les seves gestions professions. Un embolic del qual exclouen el 'cas Ábalos' i delimiten en les instruccions a l'entorn familiar i l'intent de tombar el Fiscal General de l'Estat. Temen i donen per segura una "fabricació d'imputació fictícia" contra Sánchez —així la denominen en off— per qualsevol de les vies judicials obertes. I posen com a exemple l'ambient de 1996. Aquell passatge de l'entrevista a Luis María Ansón a la revista Tiempo. "La cultura de la crispació va existir perquè no hi havia manera de vèncer Felipe González amb altres armes. Va caldre elevar la crítica fins a extrems que de vegades van afectar el mateix Estat". Amb la corrupció d'Ábalos d'una banda i el cúmul de causes que no acaben de tocar peu per l'altra, el Congrés Federal ha servit per unir els socialistes entorn de Sánchez i en la conjura del que entén un revival del '96.