Avui es reprenia la circulació ferroviària, després de cinc mesos amb un tall de vies entre Tarragona i Barcelona, i el primer tren de la tarda ha arribat a Barcelona 50 minuts després de l’hora prevista. Ho busques però no surt a la web de la Generalitat, malgrat que sí que parlen del viatge en tren de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. El tren que inaugurava el nou Túnel de Roda de Berà havia sortit amb un retard de només 9 minuts; lleig per ser el primer tren, però encara raonable. Ara bé, ha arribat gairebé una hora més tard del previst a Barcelona-Sants. Com no podia ser d’una altra manera, és la RENFE; amb inauguració o sense, amb consellera o sense fent el trajecte. Hi ha tradicions que són marca de la casa, però la idea és que s’inverteix per erradicar-les; per tant, el Govern podia, si més no, haver excel·lit preparant aquest primer viatge i així potser a la ciutadania encara ens hagués pogut quedar la il·lusió que potser sí alguna cosa canviarà a millor. Res de res, tot el contrari, l'oportunitat perduda i el missatge més nefast, encara, que les mateixes incidències del servei; una altra vegada marca de la casa.

El més xocant és el contrast entre les declaracions de la consellera i la resta de viatgers i viatgeres. En política no queda lloc per al sentit comú de no negar la realitat que compartim tots i totes? Si inaugurar una via de tren és del segle XIX, pensar que pots obviar les incidències en el relat, encara ho és més! Però el pitjor és que tot plegat ens aboca a un panorama sense lloc per l’esperança en un canvi no d’excel·lència, sinó de mínims; per moltes raons. Primera, perquè si un dia que la consellera puja al tren per fer-ne propaganda passa tot el que ha passat, no cal ni imaginar el calvari del dia a dia. Que el Govern a més no s’asseguri ni el dia de la foto que tot vagi bé tampoc diu gaire a favor seu, a banda que tota promesa d’un futur millor automàticament es desactiva.  

Sembla que per res, tampoc ni per vergonya ni per orgull, quedi ningú que es prengui seriosament redreçar el servei

Segona, davant de la situació inclassificable —per no insultar ningú—, que la consellera demani comprensió als usuaris i usuàries és un absolut escàndol. El que passa amb Renfe va molt més enllà de res que sigui raonable, però demanar dos anys per poder redreçar la situació tampoc ho és. Dos anys sense haver d’agafar la Renfe cada dia potser passen de pressa, a les andanes de Rodalies de Catalunya no. Les esperes; els menysteniments als usuaris i usuàries; la desinformació —que és la no informació combinada amb la informació errònia—, les anades i vingudes per canvis de vies o transvasaments rodats et fan eterns els dies. En el cas de Renfe sembla que per res, tampoc ni per vergonya ni per orgull, quedi ningú que es prengui seriosament redreçar el servei!