"Els governs que no aconsegueixen eliminar els jutges independents poden esquivar-los omplint-ne els tribunals d'afins"
Levitsky i Ziblatt. Com moren les democràcies
El govern més feble de la història de la democràcia espanyola ha decidit revolucionar les lleis i la judicatura, capgirar-les, reformar-les sense cap concurs de l'oposició parlamentària o sense debat del mateix món jurídic. Félix Bolaños no és que aspiri a ser l'Alonso Martínez d'aquest segle, sinó l'enginyer social dels jutges i fiscals del segle XXI. És d'esperar que el PSOE aspiri a governar com el PRI, almenys 70 anys, perquè com la ultradreta hereti el panorama que dibuixen, la farem bona.
El nou projecte de llei del govern espanyol significa una revolució en l'accés a la carrera judicial i fiscal "per democratitzar-les". Sospiteu sempre d'aquest terme, que sol voler dir sempre una altra cosa. No preveu la democratització de les notaries o els registradors —carreres jurídiques eminentment classistes i amb una remuneració moltíssim més alta— sinó exclusivament de la judicial i de l'accés a aquesta, que és el que s'altera substancialment a la norma. La suggestió del sector comunista del govern espanyol i els socis és clarament apreciable en la redacció i la intenció de dur a terme una enginyeria social que permeti accedir a la funció de jutjar a qui el poder prefereix també. Òbviament, es tracta d'un pla Renove de la plantilla de jutges que permet no només variar l'accés, sinó afegir fluxos externs a l'oposició fàcilment controlables des del govern de torn. El de torn, que, a priori, pot ser qualsevol, llevat que Bolaños i Sánchez ens diguin una altra cosa.
Aquesta substitució controlada, mitjançant canvi de les regles de joc sense pacte ni diàleg amb altres forces polítiques ni amb els interessats, ens aproxima a l'evolució de les reformes a Hongria, Polònia o altres països. No us enganyo si us dic que l'avantprojecte presentat ahir inclou totes les fantasies humides de l'esquerra per obtenir un escalafó al seu gust.
Tot. Començant per voluntat d'introduir des de fora un 25% de la carrera judicial mitjançant l'accés a juristes pel quart torn, el que fins ara ha estat un colador dels recomanats; aquell quart torn pel qual va accedir aquell Peinado, a qui consideren el pitjor del pitjor en matèria tècnica. A més, els permetran moure's de l'especialitat per la qual van entrar —abans, el jurista que accedia així a la judicatura, si era penalista, no podia anar-se'n al social, per exemple, o a la inversa— de manera que puguin optar a presidències discrecionals nomenades pel CGPJ, que ara els estaven vedades. En col·loco una quarta part al meu gust i després que els meus vocals afins els nomenin per a caps. Un pla genial. El mateix que reconèixer cinc anys d'antiguitat com a jutges a aquells que arribin de l'Escola amb el nou sistema d'accés, fet que permetrà que els encimbellin en deu anys més als llocs de més responsabilitat, amb la designació a dit del CGPJ. Com veureu, la reforma no pal·liaria la politització, simplement permetria que la politització fos més del gust de qui mana.
Després ve l'oé, o sigui, quan van contra els jutges. Van a buscar-los la butxaca, que és el que fa mal. Aquestes novetats no les veig malament. Els preparadors d'opositors hauran d'estar registrats i les associacions judicials no podran rebre ajuda d'empreses privades. El fet d'impedir els ingressos en negre dels jutges i fiscals que preparen no ho veig malament, i tampoc el fet que el Banc de Santander no financi l'associació conservadora, però no deixo de veure que ho fan per ficar-li el dit a l'ull a cert sector de la judicatura.
Aquest és, en efecte, un projecte de reforma de la judicatura fet a la mida del PSOE i de l'esquerra radical
També canvien el sistema d'oposició perquè "no es tracta de conèixer la llei, sinó el Dret". Un dels avantatges que jutges i fiscals tenen sobre altres operadors és tenir la llei gravada a foc, i això els permet interconnectar-la i fer-la anar de manera instantània. D'acord, entesos. Canviar l'oposició perquè és un sistema memorístic, d'acord, entesos. Per què només aquestes oposicions? El sistema memorístic és millor per als diplomàtics, els tècnics comercials, els advocats de l'Estat que per als jutges? Ai, és que als altres no fa falta fer-los una purga. L'avantprojecte diu que cinc anys preparant és molt, i que això només ho poden fer els rics. Seria més fàcil reduir el nombre de convocatòries a les quals es pot accedir i qui no aprovi en dos anys, que es dediqui a una altra cosa, no? Al cap i a la fi, sobren candidats i manquen places.
I de purga, una mica n'hi ha. Es toquen coses curioses i intencionades. Per exemple, que els presidents en funcions de les sales de Tribunal Suprem —en funcions, o sigui, mentre se n'elegeix altres— ja no siguin els més antics sinó els que elegeixi el CGPJ (que, pel que sembla, si té problemes per elegir el titular, no els tindrà per al que estigui en funcions) i, a més, que no podran presentar-se al càrrec els que tinguin una edat que no permeti complir el mandat abans de jubilar-se. Fora els vells, visca els meus. I coses com posar membres de la Comissió d'Ètica Judicial catedràtics o professors nomenats per les Corts, o sigui, polititzats.
També colaran per la porta del darrere els anomenats substituts, normalment elegits per entrevista del president del TSJ entre juristes, que fins ara es premiava els que s'havien presentat a jutge i no havien aconseguit aprovar. Ara se'ls col·locarà amb l'excusa de consolidar treball temporal. Un altre devessall a dit a la carrera. També es canvia el sistema de votació de membres de les sales de Govern —no jurisdiccionals—, una reivindicació de l'esquerra judicial, ja que fins ara els conservadors sempre hi treien moltes més places. El vot únic i telemàtic no el veig malament, això no obsta perquè es faci amb la intenció de desbancar l'APM. Potser es continuen sorprenent amb els resultats i els entren els vitorinos i no els que desitgen.
Tot això ho fan perquè "transcorreguts 40 anys, sorgeixen noves necessitats que cal atendre per adequar l'estructura i la feina dels membres del Poder Judicial a la realitat de l'Estat social i democràtic de Dret". Que no sabem quines necessitats són, però que passen pels criteris de selecció que els ajustin a "tenir capacitat crítica i un coneixement de la sensibilitat social". Quina sensibilitat, la de qui, la de l'esquerra, la de la dreta, la dels nacionalistes, totes, la de qui mani, només alguna? Sotmesos només a l'imperi de la llei, cal recordar-ho. La llei la fan els representants de la sensibilitat del poble. No hi ha remei.
És, en efecte, un projecte de reforma de la judicatura fet a la mida del PSOE i de l'esquerra radical. Però, com totes les reformes, és un instrument a mida del poder que altres podran utilitzar si arriben a posseir-lo. Si Bolaños pensa colar un 25% de jutges al seu gust, més els que entrin per la nova oposició i es criïn i preparin en una institució que depèn d'ell, hauria de ser conscient que en un futur i amb la seva mateixa norma les forces ultres podrien fer el mateix o pitjor. La denigrada oposició és el sistema menys mal·leable dels possibles, així ho van pensar ja a la dinastia Ming en establir un duríssim examen d'ingrés per als funcionaris. Però si hi ha oposicions fins i tot a conserge!
D'una tacada i sense majoria real. "Problema resolt, els àrbitres van acabar situant-se del bàndol del Govern i proporcionant al beneficiat un escut", escriuen Levitsky i Ziblatt sobre els processos polonesos o veneçolans. La proposta que es porta amb aires d'augment de la democràcia és una proposta intervencionista que pretén, clarament, incrementar el volum de jutges afins al govern socialista els anys vinents. Vist com funcionen les adscripcions acrítiques últimament, fa por.
Una reforma d'aital importància no es pot fer sense consensuar, fins i tot amb la dreta, ja que ha de ser pensada per perdurar i no per ser una reforma partidista. Són passos crucials amb difícil contestació. Cal ser-hi molt a dins o conèixer molt bé el sistema per adonar-se d'on queden les esquerdes que permetran l'enginyeria ideològica que es pretén. Fixeu-vos si és perillós, que ni suposant que es comparteixi la ideologia, es pot assumir íntegrament el que es planteja.
I tot ara. L'anul·lació de l'acusació popular, ara. L'enginyeria per tenir més jutges afins, ara. No el 2017, per exemple, sinó ara. La debilitació o anul·lació de contrapesos democràtics, ara. Justament, ara. Feu càlculs. Van contra els jutges, justament ara, oé.