Zelenski acaba d'anunciar que Ucraïna està ja a punt per a la seva contraofensiva contra Rússia. Feia mesos que sentíem que la contraofensiva estava a punt de produir-se, però, immediatament després, llegíem que encara no estava clar l'armament que s'enviaria per part dels aliats occidentals. I una miqueta més tard, apareixien països que es despenjaven de l'enviament dels tancs, dels avions, per generar un debat als diferents territoris que solia acabar més o menys sempre igual: enviarem, sí, però ara no, i quan ho fem serà en determinades condicions. Podria dir-se que fa mesos que els aliats de Zelenski donen senyals d'anar arrossegant els peus mentre es donen cops al pit amb molta contundència, prometent el seu suport total a Ucraïna. Però hi ha un "rum rum" de fons que ha anat deixant caure un distanciament cap a l'ucraïnès.

Les eleccions intermèdies dels Estats Units van suposar un punt d'inflexió per al principal aliat-encoratjador de Zelenski. Serà des d'aleshores el moment en què els republicans comencen a qüestionar la quantitat de diners públics a aquesta guerra, on, segons Trump, no se'ls ha perdut res. Més de setanta mil milions de dòlars que no pocs ciutadans nord-americans consideren un seriós problema, sobretot quan les situacions de precarietat augmenten a causa de la crisi.

Però no només venen del sector republicà les crítiques més ferotges cap a la participació dels EUA en aquest conflicte. El candidat demòcrata, Robert F. Kennedy, està sostenint el seu discurs cap a La Casa Blanca denunciant que s'estan enviant 113.000 milions de dòlars a Ucraïna mentre la quarta part dels ciutadans nord-americans "se'n van al llit amb gana". Els experts més precisos en anàlisi política apunten que, en cas de produir-se una victòria republicana el 2024, estaríem davant l'ocàs de l'estratègia atlantista de Biden i Soros, amb la firma de l'acord de Pau a Ucraïna i amb el retorn a la Doctrina de la Coexistència Pacífica amb Rússia (llegeixin Germán Gorráiz al respecte).

Arribats a aquest punt, es preveu que Putin accepti un acord en el qual quedi clar que Ucraïna no entrarà a l'OTAN, i territorialment es divideixi en dues meitats: l'Est, incloent-hi Crimea, el Dombàs, Zaporíjia i Kherson quedarien sota la capa russa; el Centre i l'Oest quedarien sota la capa polonesa. La zona intermèdia, seria en aquest cas el "nou Mur de Berlín de la Guerra Freda 2.0" (https://diario16.com/se-ha-convertido-zelensky-en-un-problema-para-biden/)

Un acord que, molt probablement, no sigui acceptat, sinó fins i tot, boicotejat per Zelenski, Polònia i els Països Bàltics amb la intenció d'empènyer l'OTAN.

Seymour Hersh analitzava recentment les pressions internacionals existents per posar fi al conflicte a Ucraïna. En la seva publicació, portava fins i tot a citar fonts d'intel·ligència nord-americana molt partidària de posar fi a aquest conflicte. I és que, el Washington Post va publicar un article on s'exposaven una sèrie de documents classificats de la intel·ligència nord-americana, on es mostrava que el president ucraïnès hauria estat treballant a l'esquena de la Casa Blanca de Biden, des de principis d'aquest any, per perpetrar atacs en territori rus.

El Washington Post va publicar un article on es mostrava que el president ucraïnès hauria estat treballant a l'esquena de la Casa Blanca de Biden, des de principis d'aquest any, per perpetrar atacs en territori rus

I en aquesta, Zelenski no estaria sol. Segons aquesta informació, hi hauria un grup de països encapçalat per Polònia, disposats a enfrontar-se a Rússia. I estarien encantats de provocar una situació en què l'OTAN hagués d'intervenir de manera clara. Una cosa que els Estats Units veuen cada vegada més complicada.

Explicava Hersh que les potències aliades comencen a estar incòmodes amb l'èxode de ciutadans ucraïnesos, que s'acosta a uns cinc milions de persones, molts d'ells sense papers. Per això ja s'han començat a tancar les portes en alguns territoris, generant també tensió de la mateixa ciutadania ucraïnesa contra el seu president.

El Consell de Relacions Exteriors ho va analitzar el mes de febrer, va estudiar aquesta situació i va concloure amb una anàlisi: "desenes de milions de dòlars" haurien estat destinats a ajuda humanitària per al primer any de la guerra. A mesura que el conflicte ingressa en el seu segon any, sense final a la vista, els experts es preocupen pel fet que els països amfitrions estiguin cada vegada més fatigats.

I això, sense parlar dels escàndols, invisibles per la premsa occidental, que assenyalen trames de corrupció entre ONG humanitàries que haurien destinat milions d'euros al sector immobiliari ucraïnès.

La pressió per posar fi a aquest conflicte ja es deixava veure a l'informe de la RAND Corporation del qual en parlàvem el mes de gener passat precisament aquí, a El Nacional.cat.

Recomanaven a l'Administració nord-americana que donés suport a una solució negociada entre Kíiv i Moscou, perquè als EUA ja no el beneficiava continuar així. Per això aconsellaven començar a modificar el discurs públic, i anar preparant la societat per a un missatge en el qual es fes visible que Ucraïna no anava guanyant i que, el més assenyat seria arribar al final de la guerra mitjançant negociació.

Scot Ritter advertia llavors el risc que estem assumint en continuar mantenint aquesta situació: (https://consortiumnews.com/2023/01/24/scott-ritter-the-nightmare-of-nato-equipment-being-sent-to-ukraine/) Explicava en aquest interessant document com Occident ha decidit donar suport en aquesta guerra als hereus del nazisme; fa un recorregut pel cop d'Estat del Maidán el 2014, i la crida que va sortir a la llum de Victoria Nuland sobre el seu control del govern ucraïnès.

Encara que és poc probable que l'allunyament respecte a Zelenski es produeixi en termes ideològics o de memòria democràtica. És més probable que el president ucraïnès sigui assenyalat per corrupció i algun altre possible crim que acabaria amb ell de cop. De fet, hi hauria la possibilitat de plantejar-se si la destitució del president del Tribunal Suprem no pogués haver de veure amb algun tipus d'intenció d'obrir algun procés contra el president.

Recentment, hem vist ús de drons sobre cel rus. La reacció de Biden no ha deixat lloc al dubte: Els Estats Units no donaran suport a atacs en territori rus. Aquesta vegada no hi ha hagut mitges tintes, com vam veure amb el míssil ucraïnès que va caure a Polònia i va matar dues persones. Ara es marquen distàncies.

És evident que hi ha hagut un gir en les postures i que s'han començat a escoltar discursos com el de Macron, qui en la conferència de seguretat internacional Globsec a Bratislava, ha dit aquesta setmana que Occident pot començar a reconsiderar la seva ajuda a Ucraïna si es prolonga el conflicte.

Va quedant clar que això s'està difuminant. I mentrestant, Rússia insisteix que Ucraïna ha estat una eina de la guerra d'Occident contra Rússia, per la qual cosa considera inútil intentar abordar una resolució del conflicte en una cimera de pau sobre Ucraïna.

Tanmateix, aquesta setmana, l'Eurocambra ha recolzat el pla per augmentar la producció armamentística a Europa. Un pla proposat per la Comissió Europea per augmentar la producció armamentística al continent. I és quan fa la sensació que, a mesura que l'aixeta s'ha anat tancant als EUA, és Europa qui l'obre, prenent així una decisió tremendament perillosa. Perquè, com deia Trump, nosaltres som els que som "al territori", i aquesta guerra hauria de ser cosa nostra. Podríem desitjar que la UE entengués que, per acabar amb aquest conflicte, seria ideal deixar les armes i apostar pel diàleg. Però tant Von der Leyen com Borrell s'han encarregat de dir que aquesta guerra no s'acaba, que hi ha armes per enviar. Ara ja queda clar on s'ha activat el negoci.

Fa la sensació que a Zelenski l'han estat utilitzant: els uns i els altres. I ell, en la seva fugida cap endavant, sembla veure una sola via: aguantar com sigui mentre busca aliats que li paguin la guerra

Fa la sensació que a Zelenski l'han estat utilitzant: els uns i els altres. I ell, en la seva fugida cap endavant, sembla veure una sola via: aguantar com sigui mentre busca aliats que li paguin la guerra.

És possible que es converteixi en algú incòmode, per als uns (que ja ho és) i per als altres (quan Europa es converteixi en principal fustigador i Rússia respongui).

Per la part que ens toca, com a població europea, crec que hauríem de sortir massivament als carrers a demanar la pau a Ucraïna amb absoluta contundència. Veient les decisions que prenen Josep i Úrsula, em temo que no podem estar tranquils.