Niça. Vostè i jo tenim clar qui som els bons i qui són els dolents. Ara bé, si preguntem a segons qui, i no cal anar a llunyans deserts sinó que n’hi ha prou passejant per la nostra mateixa ciutat, la resposta seria totalment oposada. Per tant, la frase pertinent seria: “segons els nostres paràmetres, els bons som nosaltres”. I per tant sabem amb qui anem.

Per cert, incís amb el tema islamisme. Dues coses que no entenc: 1/ la resposta posterior a d’altres atemptats va ser “bombardejar Síria”, així en genèric. Ara que confirmem que Catalunya, Ceuta i Melilla són centres importants de radicalització, bombardejaran Catalunya, Ceuta i Melilla? I 2/ el conductor del camió de Niça vivia a Niça. ¿Els controls que s’han establert a la frontera entre Catalunya i França són per detenir més gent que visqui a Niça i atempti a Niça? Ah, no, perdó, els controls deuen ser per detenir islamistes que han vist a les notícies que hi ha controls a les fronteres i que van directament cap a la frontera a passar pels controls. Perfecte, ara ho entenc.

Dit això, tornem al tema aquest d’escatir qui són els bons i qui són els dolents.

Turquia. Allà amb qui anem? ¿Qui són els bons, els militars que fan un cop d’Estat per defensar l’Estat laic o Erdogan, partidari d’una democràcia tunejada, autoritària i islamista?  

A veure, els cops d’Estat no ens agraden. Els cops d’Estat són caca. I encara més aquest 18 de juliol que fa 80 anys d’aquell d’en Franco. Però és que a l’altre bàndol hi ha Recep Tayyip Erdogan, un examic de Zapatero a l’Aliança de Civilitzacions que està massacrant els kurds i que aplica unes polítiques tan democràtiques que Europa ha contestat les seves diferents sol·licituds d’ingrés dient-li: “Miri, és que ara no el podem atendre. Per fer la feina bruta amb els refugiats, sí, però per tenir cadira a Brussel·les, no ens va gaire bé”.

Erdogan, expert en acabar amb les llibertats a Turquia i fulminar qualsevol crítica. Que igual acaba una manifestació a trets, dissol violentament la marxa de l’orgull gai, tanca tres diaris i dues cadenes de TV que el criticaven o fa detenir humoristes que fan burla de la seva persona. Que fa jutjar periodistes incòmodes, que deporta corresponsals estrangers que no expliquen el que ell vol, que fa entrar la policia en un diari i l’arrasa.

Erdogan, que fa coses molt estranyes i gens legals amb el tràfic del petroli que controla Estat Islàmic, cosa que els permet obtenir ingressos per pagar homes, armes i munició.

Erdogan, que sense cap mena de control independent, després del cop ha fet detenir 6 mil persones, ha destituït mitja cúpula de l’exèrcit, dos jutges del TC turc i altres 2.700 jutges ordinaris i ha fet arrestar 100 membres del Tribunal Suprem i 50 del Consell d’Estat.

Per tant, a Turquia amb qui anem? Qui són els bons? Bé, de vegades les coses són complicades i no hi ha bons del tot. De la mateixa manera que no tot és blanc o negre, la “bonor” pura no existeix i al final toca anar amb els menys dolents. I tapant-nos el nas.