Tal dia com avui de l’any 1932, fa 90 anys, les Corts de la II República espanyola (l’equivalent a l’actual Congrés dels Diputats), aprovaven el projecte d’Estatut de Catalunya. D’aquesta forma, Catalunya no tan sols restaurava una part important del seu edifici polític de l’època foral (anterior a 1714); sinó que també es convertia en el primer territori autònom peninsular des de la supressió dels règims forals basc i navarrès (1878). Amb anterioritat a la proclamació de l’Estatut català de 1932, les colònies de Cuba i Puerto Rico havien disposat d’una autonomia política concedida pel govern de la metròpoli (1895), que pretenia evitar que les seves societats evolucionessin, de forma majoritària, cap a l’independentisme.

Aquell text estatutari havia estat redactat per un grup de ponents de totes les forces polítiques amb representació a les institucions catalanes (ajuntaments, diputacions, Generalitat provisional); i que s’havien reunit al Santuari de Núria (20 de juny de 1931). Per aquest motiu, va ser anomenat “Estatut de Núria”. Tot seguit va ser aprovat per la Diputació provisional (el Parlament provisional sorgit de les eleccions del 12 d’abril, que havien conduït a la restauració de l’autogovern i la proclamació de la República), després pels ajuntaments (26 de juliol de 1931) i, finalment, per la ciutadania. Va votar el 75% del cens i va obtenir el 99% de suports.

En aquell moment encara no podien votar les dones. A Catalunya ho farien per primer cop en el referèndum local pel Mercat Municipal de Canet (16 d’abril de 1933). Però, un grup d’activistes va recollir 400.000 signatures a favor de l’Estatut que representaven les tres quartes parts de la població femenina catalana major d’edat. A partir d’aquell moment, l’Estatut de Núria hauria de recórrer una hostil trajectòria fins a arribar a la votació; on es va fer palès l’anticatalanisme secular del poder econòmic espanyol, en ordenar a la classe política i a la premsa captives orquestrar una amenaçadora campanya contra les reivindicacions i la voluntat del poble de Catalunya.

Incomprensiblement, la negociació de l’Estatut català a les Corts republicanes es va allargar tretze mesos. Finalment, i després de patir retallades importants del redactat original, va ser aprovat en sessió plenària el 9 de setembre de 1932. El 20 de novembre de 1932 se celebrarien les primeres eleccions al Parlament modern. En aquells comicis, el president Francesc Macià, líder del partit independentista Estat Català i fundador i dirigent de la plataforma independentista/federalista ERC; i que havia estat l’artífex de la restauració de l’autogovern, va obtenir, de nou, la confiança del poble de Catalunya: la seva formació va aconseguir 56 dels 85 escons en joc. I el 6 de desembre de 1932 es constituïa el primer Parlament modern, que seria regit per l’Estatut de Núria.