"La crítica a la nostra classe dirigent és, senzillament, que quan legisla per a tothom, sempre s'omet a ella mateixa"
G.K. Chesterton
Sigueu a la platja o no, us veig submergits en un curs sobre dret processal del sorprenent; és més divertit que el consuetudinari. A cada cop d'efecte, un altre en resposta. Així fins on? Torrente Ballester us diria que fins que un vent ens porti a l'infinit. Jo soc més modesta, crec que el vent ens porta a eleccions generals abans les coses no vagin a més i abans de finals d'any. Per apostar que no quedi. El president del govern espanyol ha ordenat a l'Advocacia de l'Estat que es querelli en el seu nom contra un jutge. Ni vist ni imaginat. I què passarà? Us prego que no traieu Catalunya de l'equació, encara que sé que no ho feu mai.
De totes les coses "insofriblement injustes" que ha fet el jutge Peinado contra Begoña Gómez "per fer caure un govern", de les quals els socialistes, els portaveus i els representants legals ens han informat amb tota mena de detall, Sánchez ha triat per querellar-se l'insofrible fet que el petimetre del jutge d'instrucció se li hagi plantat al despatx per interrogar-lo. O sigui, que ni per investigació prospectiva ni per tot això que han considerat un cúmul d'irregularitats i una terrible indefensió contra Begoña Gómez no han fet aquest pas —que permetria a més de fructificar apartar el jutge, que és l'efecte buscat—, sinó que es querellen pel fet de si la declaració de Pedro Sánchez havia de fer-se per escrit o com Sa Senyoria va decidir. Molt d'ego ferit, hi veig jo. De tot el gravíssim que refereixen que ha passat, el mateix ministre de Justícia ho ha recopilat, no seria el més injust anar a posta al despatx de Sánchez. El relat, ai el relat! La mateixa querella parla per boca de l'advocat de l'Estat del que el jutge pugui fer o no fer amb l'enregistrament. Per què l'Advocacia de l'Estat i no Camacho? Hi haurà qui dirà que són diners públics per a un problema privat, ho veurem. A més, aquesta querella diu que el president del govern espanyol i Pedro Sánchez són inescindibles, o sigui, qualsevol intervenció o facilitació o simpatia amb les feines de la seva dona s'hauria produït com a president. Embolica que fa fort. Sembla com si van improvisant sobre la marxa sense observar el panorama conjunt.
La troca s'embolica. Preneu apunts. L'Audiència Provincial de Madrid no veurà els recursos de Begoña Gómez fins al 30 de setembre; puc assegurar-vos que el TSJM no deliberarà l'admissió de la querella del president fins al setembre —a principis, a finals? Chi lo sa?— i el jutge Peinado, mentrestant, bé pot continuar actuant. Em xoca que la Moncloa estigués en dies passats xiuxiuejant a l'orella dels periodistes que temien que el jutge Peinado demanés al Suprem que imputés Sánchez i que ara arribi la querella. El cas és que Peinado pot continuar la seva instrucció i fer aquesta exposició raonada, a primers de setembre? En aquest cas, tant hi faria si s'admetés la querella o el que digués l'Audiència, ja que la pilota estaria en mans de Marchena i la seva Sala. I a la Moncloa haurien de confiar, fins ara la Sala II ha inadmès a tràmit més de 55 querelles contra Sánchez i alguna contra Bolaños.
En cas d'esdevenir-se la investidura el dia 7 d'agost, és gairebé segur que la cosa s'escalfaria
Si voleu la meva aposta, ara que es porten tant les juguesques, jo no preveig ni que la Sala Civil-Penal del TSJM admeti aquesta querella per prevaricació contra el jutge Peinado —aniria contra tots els usos i costums jurisprudencials— ni tampoc que l'Audiència Provincial, si arriba el cas, li ordeni sobreseure tota la causa i cessar les investigacions. Aquest cop no ens movem en l'eix Audiència Nacional-Tribunal Suprem, sinó en el de la justícia comuna de Madrid. Això que us dic no té a veure amb cap cop de togues, sinó pel que hi ha damunt la taula i, precisament, perquè aquest circuit està molt més allunyat de la raó d'estat, les pressions i aquestes foteses de què tant hem parlat. No esmentarem ja com n'hauria estat de senzill fer una conferència de premsa des del moment u per "posar fi a les falòrnies", amb preguntes, com es fa a les democràcies, ni tampoc aquest afany desmesurat de col·laborar amb la justícia si et pregunten per escrit però no en persona.
Us deia que no oblideu Catalunya, i és que el tauler és molt més complex que les dates processals que us he donat. Ja veurem què fan les bases d'ERC, amb aquest acord mel·liflu, però en cas d'esdevenir-se la investidura el dia 7 d'agost, és gairebé segur que la cosa s'escalfaria. I si ve Puigdemont i el detenen, molt més. Així que anem sumant: els vots de Junts perduts, sense pressupostos, amb el fiscal general a prop de la imputació, amb la possibilitat d'una exposició raonada, quina opció queda? La cada vegada menys sorprenent fugida cap endavant? No descartem que una nova elecció plebiscitària se'ns creui al camí. Sí, amb Sumar feta una coca, amb la possibilitat que algun partit català baixi d'escons, amb la incertesa de si sumaria de nou, però això podria estar a les seves mans —hi ha relat, hi ha partit—, mentre que el panorama anterior se'ls escola entre els dits. No hi ha bona solució en cap cas.
Pas a pas. A cada acció la seva reacció. Viure al dia. Això és el que toca. Així es forgen algunes estratègies polítiques i així haurem d'anar adequant la nostra opinió. De bona pinta, no en té. Ni amb Illa investit i el relat d'haver aconseguit la pacificació de Catalunya. A veure. No deixeu, tanmateix, de prendre un descans ben merescut. En aquest país del no parar, hem d'aprendre a fer-ho.