Coses que he après amb 43 anys, per Meritxell Falgueras

Saps allò que et preguntaven quan eres petita de “què vols ser de gran”? Doncs resulta que un dia et lleves i veus que ja ets gran. Aquest dimecres he fet 43 anys. I vull compartir 43 coses que he après. Sí, totes són unes afirmacions molt Paulo Coelho, però a mi em serveixen com a mantres, com si fossin un tuit d'en Jodorowsky.

Que les persones no són eternes, però sí el que ens han fet sentir.
Que donar molt no és sinònim de rebre en retorn, i no és fàcil d’acceptar.
Que no t’has d’omplir més del 80% l’agenda perquè no et sobrepassin els fets.
Que escriure aquesta columna és terapèutic.
Que ni ets la millor quan et van bé les coses, ni la pitjor quan et van malament.
Que la millor venjança és somriure com si mai t’haguessin fet mal, però que les llàgrimes i la ràbia s’han de treure per no emmalaltir.
Que no et canses per fer moltes coses, sinó per haver fet coses que no et venien de gust.
Que has d’estar preparada perquè hi hagi canvis de plans, però tenir molt clar el teu destí.
Que no has d’estar preparada, que has d’estar convençuda,
Que a la vida s’ha de triar: o cara de vaca o cul de cabra! Com que només una persona et veu el cul, és millor engreixar-se una mica, perquè és el millor bòtox natural.
Que el primer glop de cervesa és insuperable.
Que, com diu Mercè Rodoreda, “les coses més importants són les que no ho semblen”.
Que el ritme dels llibres et cura i el de les xarxes socials no.
Que, com diu The piano, no pot haver-hi silenci on mai no hi ha hagut soroll: que per estar serena has d’haver estat una mica boja.
Que els fruits secs per als convidats me’ls acabo fotent jo.
Que entenc la manera que tens d’estimar-me per com em mires.
Que la meva autoestima també depèn de la manera que em parlo.
Que facis el que facis, ho facis de manera bonica, que lletja ja se’n fa per si sola.
Que si perds l’equilibri, perds el poder.
Que soc perfectament imperfecta.
Que la felicitat és el millor tractament de bellesa.
Que, per sort, la intel·ligència ve de la mare.
Que les persones són més importants que el mòbil.
Que no has d’explicar coses dels vins que ja estiguin a Google.
Que la justícia tardana és una mena d’injustícia.
Que sempre pot ser pitjor.
Que el temps no respecta les coses que es fan sense ell: les coses més meravelloses requereixen el seu temps.
Que les ferides psicològiques triguen molt més a curar-se que les físiques.
Que les persones que et traumatitzen no poden tindre les claus de la teva sanació.
Que hi ha un lloc especial a l’infern per a les dones que no ajuden les altres dones.
Que has d’escoltar amb respecte el que et diuen, igual que has de fer amb coherència el que vols.
Que de vegades la decisió més difícil es pot prendre tirant la moneda enlaire i entenent el que realment volies.
Que s’ha de donar menys voltes a les coses i dormir més.
Que reduir el teu cercle d’amistats et dona més energia.
Que prefereixo estar tranquil·la que tenir raó.
Que la felicitat no és tindre-ho tot, sinó apreciar el que tens.
Que només es pot odiar qui realment has estimat.
Que no és imprescindible que la meva parella em faci riure, però sí que és inadmissible que et faci plorar.
Que els millors dies et regalen records, i els mals dies et regalen lliçons.
Que s’ha acabat això de complaure tothom menys a mi mateixa.
Que et perdono perquè m’estimo.
Que la vida és simple, però no és fàcil.
Que, com diu Oscar Wilde, “ser natural és la més difícil de les poses”.

I que moltes gràcies a la vida per un any més! Encara que, de veritat, és un any menys que em queda. Podria dir allò que no em faig gran, em faig millor. Tot allò d’envellir com un bon vi... M'estimo més dir que tot el que he viscut abans és un assaig i que la vida comença als 43!

Més