El 2010, l'editorial Blackie Books publicava a Espanya l'autobiografia de Mark Oliver Everett, que va tenir una vida atrotinada, marcada pels excessos, la bogeria de les seves xicotes i la mort de gairebé tota la seva família i part dels seus amics. El líder dels Eels va trobar refugi a tanta catàstrofe en la música, la seva gran passió i, probablement, la seva única salvació. Everett va escriure aquest llibre amb 47 anys, no tenia fills i, per tant, mai no va tenir néts. El llibre, escrit des de la nostàlgia, parla de la por. De la por de créixer, de la por de la solitud, de la por de l'amor, de la por de la tristesa, i de la por de la por. I també parla de l'esperança, la que va trobar sempre quan la por mossegava fort.

Jo no tinc una filla i pot ser que mai no la tingui. I si la meva filla hagués nascut, sé que en algun moment, tindria por. Per això, voldria agafar-la de la mà i explicar-li que la por no ens fa covards ni menuts perquè la por, ens manté vius. M'agradaria que la meva filla, d'existir, pugés a sobre de la por i se l'emportés de passeig per la vida, per l'amor, per l'amistat, per la tristesa. Ai, filla meva, que a prop em tindries quan la por s'instal·li dins.

M'agradaria que la meva filla, d'existir, pugés a sobre de la por i se l'emportés de passeig per la vida, per l'amor, per l'amistat, per la tristesa

Voldria que sabessis que la primera vegada que vaig sentir por de veritat va ser quan amb 12 anys vaig veure la por als ulls de la meva mare. Aquell dia vaig entendre que la meva mare, la teva àvia, també tenia por. I allò em va posar trista, la meva nena, perquè la meva mare és, com jo per a tu, la que sempre m'ha tret la por.

Per això, per si algun dia existeixes, filla meva, el primer que has de saber és a quines pors t'enfrontaràs.

La primera por que tindràs és la por de dormir sola. A la foscor. Als monstres que agiten els teus somnis. Que els passi alguna cosa als teus pares. Però llavors em tindràs a mi, la meva nena, per fer-te consol i calor. No tinguis por.

Aviat sortiràs a la societat, hauré de deixar-te anar la mà, i arribaràs a l'escola on tindràs por de no ser prou llesta, que els teus companys o els professors et jutgin, tindràs por del ridícul i sabràs, per primera vegada, com d'important que serà en la teva vida l'opinió dels altres. Els que et puntuen, els que t'examinen, els que decideixen amb qui t'asseus, els que aproven el teu comportament i les teves rareses.

Per això, quan arribis a l'escola tindràs por de no trobar amics. Quan els tinguis, de no agradar-los prou. Si la teva millor amiga s'enfada o decideix jugar amb una altra nena sentiràs por que ja no t'estimi. Tindràs por de perdre-la.

I arribarà un moment que t'adonaràs que ets diferent dels nens, encara que ells també tenen por, moltes vegades, creuen que no poden manifestar-ho. No és pas culpa seva. T'adonaràs que tu, per ser dona, estàs destinada a ser el sexe feble. I aquell dia començarà la teva lluita, com va començar la meva.

Si la teva sexualitat és heteronormativa (noia a qui li agraden els nois) tindràs menys problemes que si ets lesbiana, asexual o transsexual. Pot ser que et repudiïn per la teva identitat sexual. Pot ser que ho facin per no resultar prou atractiva als ulls dels homes. És difícil que et deslliuris de la tria dels altres. Has de ser forta.

Quan t'enamoris per primera vegada tindràs por que no t'estimin prou, perquè estimar, lluny del que imaginaves, produeix molta inseguretat. Tanmateix, t'enamoraràs com mai ningú no s'havia enamorat abans. Pot ser que et trenquin el cor i llavors creuràs que el món s'acaba. Tornaràs a tenir por però ja no recorreràs a mi.

Descobriràs el sentiment de culpabilitat perquè el món, vida meva, gira entorn de la culpabilitat femenina. Et sentiràs culpable per no ser corresposta, culpable per no estimar qui et correspon, culpable per allitar-te amb algú o per deixar de fer-ho, per plorar massa, per no atrevir-te a alçar la veu, per alçar-la quan no ho has de fer, per menjar, per beure, per no fer suficient esport, per divertir-te massa, per enfadar-te molt, per cridar, per mentir o per no ser capaç de fer-ho. Et sentiràs culpable per sentir culpa i per ser incapaç de desfer-te d'ella. Tu que tan bé has estat educada per ser una dona forta i valenta.

Ja adulta tindràs por de no ser prou bona a la feina, de no guanyar prou per independitzar-te, de quedar-te sense ell i haver de dependre dels teus pares. Fes-ho si pots, però prova de no haver de dependre d'un home.

Un dia compliràs 30 anys i et miraràs al mirall. És necessari que t'aturis i repassis el passat. Hauràs dedicat la teva vida a la feina, la teva passió, i et sabràs afortunada. Hauràs perdut amics i amors pel camí, i hauràs vist morir uns quants éssers estimats, potser també et sentiràs desgraciada. No tindràs fills ni sabràs si vols tenir-los. Els nens et fan por.

A partir d'ara, tots et diran que has de prendre decisions molt més de pressa que abans. Que ja no està permès equivocar-se. Hauràs crescut molt aviat, encara que no ho vulguis, i això et fa por.

La pròxima vegada que tornis a tenir por recorre a mi. Perquè jo també sóc aquesta nena.

Mark Oliver Everett va trobar aliat contra els seus fantasmes amb la música. Jo sé que els llibres em van salvar. Mai no abandonis la teva passió, és la millor arma contra la por.