Segur que us heu trobat més d’una vegada i de dues demanant irònicament una Creu de Sant Jordi per a algú que intenta atorgar-se molts mèrits per una cosa simple o bé per a algú que ha comès un error notable. No és rar, ja que és un símbol reconegut. Una distinció que tots els catalans reconeixem, encara que, com en gairebé tot —perquè som com som—, en qüestionem l’honorabilitat, després d’anys en què en cada edició alguna de les persones reconegudes amb la distinció ens en sembla indigne. La concessió de les Creus de Sant Jordi sempre ha portat associada una certa polèmica. Enfadar-se i alegrar-se a parts iguals pels reconeixements forma part de la tradició. Però enguany no en destaca la polèmica sinó la injustícia. No concedir la Creu de Sant Jordi al cuiner Fermí Puig l’any de la seva mort, després de les nombroses personalitats que van demanar que es tingués en compte la seva candidatura, és una injustícia. Perpetrada per una colla de sotacarros, que diria ell.
El periodista Jordi Basté recollia en una magnífica editorial la reacció de Fermí Puig quan un altre periodista i amic seu, Joan Besson —qui va liderar la iniciativa—, li llegia la tirallonga de personalitats il·lustres que signaven per ell. En Fermí va estar content perquè, no ens enganyem, amb aquell llistat, la distinció i el reconeixement estaven fets: els presidents de la Generalitat Pujol, Montilla, Mas, Puigdemont i Aragonès; tots els batlles i batllesses de Granollers —la seva ciutat— des de l’any 1979; el Ple de l’Ajuntament per unanimitat; el president del Barça, Joan Laporta; Guardiola i Txiki; Ferran Adrià, Albert Adrià, Ada Parellada, Ramon Parellada, la família de Santi Santamaria; el president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia, Carles Vilarrubí; polítics de tots els colors; periodistes; personalitats destacades de la cultura del país, etcètera. Ni tot aquest suport ni tots els seus mèrits han semblat suficients: increïble. Una injustícia total. No hi ha arguments que s’aguantin per poder justificar aquest malencert. Quan intentem explicar el país als nostres fills, s’ha de poder entendre, ha de tenir un sentit. Fins i tot per explicar-ne la diversitat.
No concedir la Creu de Sant Jordi al cuiner Fermí Puig l’any de la seva mort, després de les nombroses personalitats que ho van demanar, és una injustícia
En Fermí era un dels nostres. Que ningú ho malinterpreti, un dels nostres és un d’aquells catalans i catalanes en els quals la majoria del país ens podem sentir identificats. Ho era com a cuiner, defensant la cuina catalana cada dia; exercint-la, fent colla entre els cuiners i essent generós a l’hora de destacar els nous lideratges. Era un dels nostres com a divulgador: un llenguatge concret per explicar les receptes de casa, per preservar el patrimoni culinari i lingüístic. Era un dels nostres com a català i catalanista, i tant que sí!, exigent com el que més. Era un dels nostres com a culer, club amb què la majoria del país s’identifica —l’episodi u de la sèrie El Nou Clam està dedicat a la seva memòria—. En Fermí Puig era tant un dels nostres que cinc presidents de la Generalitat, de quatre partits diferents, van demanar al govern de la Generalitat que li concedís institucionalment una distinció que públicament és d’una gran evidència. No ho ha fet.
Les primeres Creus de Sant Jordi que ha concedit el govern del president Illa, més enllà de la polèmica que han generat algunes de les distincions “alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny”, han fet una injustícia. De nou, un greu error. Incomprensible si no hi suposem un grau de sectarisme indecent i inacceptable. Aquesta setmana, el president Illa s’ha reunit amb representants de les cinc denominacions d’origen d’olis catalans mirant de corregir l’error de la seva campanya de promoció de l’oli de Jaén. Cito literalment un tuit de l’any 2017 de Miquel Iceta a veure si, de nou, s’anima a corregir un error, una injustícia. Miquel Iceta, 11 d’abril del 2017: "Avui el president Carles Puigdemont i el Govern han concedit a Carme Chacón la Creu de Sant Jordi a títol pòstum". Memòria!, socialistes.