Tant segons el Diccionari de l’Institut d'Estudis Catalans, pel català, com el de la Real Academia de la Lengua, pel castellà, inefable fa referència a quelcom que no es pot definir amb paraules. Per exemple, inefable pot ser tant un miracle com una bajanada. Fora de l’àmbit religiós, on l’inexplicable amb paraules és moneda corrent; en l’àmbit terrenal, inefable ho referim a aquelles persones, expressions o coses que es resisteixen a una descripció raonable. Sovint, inefable és sinònim de patètic.
La diputada Cuca Gamarra (portaveu del PP al Congrés i, actualment, la secretària general) es va despatxar ahir al matí amb una piulada: “Contigo, en España esto ahora es un simple desorden público…”, en resposta a la condemna de l’intent de cop d’estat que ha tingut lloc al Brasil que ha fet el president del govern espanyol. Inefable, patètic, mostra de desconnexió amb la realitat.
En primer lloc, el dret espanyol no s’aplica al Brasil, ni directament ni subsidiàriament. El Brasil té la previsió del càstig de fets com els de l’últim diumenge en el Capítol II del Títol XII del seu Codi Penal: delictes contra l’estat democràtic de dret. És inefable l’afirmació de Gamarra quan es pot entendre que la reforma penal hispana deixa desemparat el Brasil. És inefable perquè dona idea de desprotecció —a Espanya—, quan els desordres públics poden arribar a estar penats amb set anys i sis mesos de presó quan es duguin a terme amb armes o instruments perillosos o es practiqui el pillatge.
Si Gamarra es refereix al fet que hi ha grups polítics o socials que podrien tirar endavant actes com els universalment condemnats del Brasil, potser li convindria, abans de parlar, mirar bé el seu propi entorn
Intenta Gamarra comparar Espanya i el Brasil, quan són paleses les diferències de tot ordre entre ambdós països, des de les geogràfiques a les institucionals passant per les socioeconòmiques. És inefable, doncs, aquesta pretesa comparança del que no és comparable.
A la piulada de Gamarra es vol donar a entendre que els fets de diumenge a Brasília són comparables a alguns fets que hagin tingut lloc a Espanya. Quins? Llevat de la irrupció violenta de guàrdies civils al Congrés de Diputats, metralleta en mà, el 1981, no en recordo cap a l’època moderna. Si el que hom vol comparar són els referits fets amb els del 20 de setembre del 2017 —una gran manifestació pacífica— o amb el referèndum de l'1 d’octubre del mateix any, no és que sigui inefable, és que va més enllà del patètic. No mereix ni un segon desqualificar aquesta tàcita —i fallida— comparança.
Si Gamarra es refereix al fet que hi ha grups polítics o socials que podrien tirar endavant actes com els universalment condemnats del Brasil, potser li convindria, abans de parlar, mirar bé el seu propi entorn, on l’actual president del govern espanyol ha estat titllat en públic i al Congrés de felón (traïdor, delinqüent) i, habitualment, d’il·legítim. Sembla que qui empra aquest llenguatge està més a prop d’ocupar, destrossant-les a l’espera de l’exèrcit, les institucions cabdals de l’Estat més que cap altre subjecte.
I que Gamarra no s’erri. El que ha passat al Brasil aquí seria un delicte de rebel·lió, delicte que des del 23-F ningú ha comès. Inefable és donar a entendre que un atac com el viscut al Brasil és peccata minuta. Encara que al Brasil el Codi Penal és menys sever que aquí, fet ignorat totalment per qui fa piulades inefables; més benigne, però que pot comportar una pena de fins a dotze anys de presó.
Inefable, més aviat patètica, l’expressió de Gamarra, de clar consum intern que, a més, deixa sense condemna expressa l’assalt al poder a Brasília. Es miri com es miri, infumable, propi, tal com sostinc, d’un partit antisistema.