Sabeu què és la cancel culture o cultura de la cancel·lació (en la nostra estimada llengua)? Doncs és molt senzill, vindria a ser el bullying o assetjament de tota la vida. És quan un grup de persones (generalment a les xarxes socials) decideixen anar totes alhora contra algú perquè ha dit alguna cosa que no els ha agradat. El resultat final sol ser que la persona que rep aquest impacte decideix o bé continuar defensant les seves idees i bloquejar tots els impertinents (si és molt valenta o molt tossuda) o bé sortir cames ajudeu-me, tancar el compte de Twitter, Instagram, TikTok… i demanar hora a un cirurgià plàstic perquè li faci una cara nova i ningú la reconegui pel carrer. Els humans som així: quan no ens agrada una cosa, volem que desaparegui de les nostres vides. Ens fa mandra debatre i pensar més del compte.
Com es cancel·la una persona? El primer que ha de passar per poder cancel·lar una persona és que algú encengui la metxa; és a dir, que algú, per exemple, faci una piulada a Twitter dient quelcom que ofengui un gran nombre de persones (també ho pot fer en un altre format, com ara un vídeo de TikTok). Podria dir alguna cosa com: «No m’agraden els gats». Aquest exemple és una mica extrem —perquè aquesta persona, després de publicar aquesta piulada, no sobreviurà ni de casualitat—, però així enteneu exactament el que vull dir i la gravetat de la situació. Un petit incís abans que res: heu de saber que, quan feu una piulada amb un nivell de maldat com aquest, haureu d’assumir-ne les conseqüències, que no seran ni poques ni agradables. Dit això, com podem cancel·lar una persona que odia els gats i que es mereix passar una temporada a l’infern? Tenim un ventall molt ampli d’opcions; tot depèn de la nostra imaginació i de la ràbia acumulada que tinguem.
Una persona cancel·lada ja sap el pa que s’hi dona, a les xarxes; se’n guardarà bé prou de tornar a expressar el que pensa
Podem, per exemple, escriure un comentari que digui que és una persona sense sentiments i afegir-hi una emoticona o un GIF d’un gat plorant (versió Walt Disney). Amb això, l’únic que aconseguirem és un parell de m’agrades. També podem citar la seva piulada etiquetant-hi totes les protectores d’animals, els Mossos d’Esquadra i gent famosa amb milers de seguidors que tenen un gat de foto de perfil i escriure: «Aquesta persona odia els gats i els vol matar tots» (versió La matança de Texas). És molt important exagerar la situació i posar en boca de les persones que es volen cancel·lar paraules que no han dit. Què volem? Un linxament públic, oi? Doncs cal que la gent s’encengui de ràbia; i, sincerament, amb una emoticona no encendrem ni un llumí.
Què aconseguirem amb tot això? Si decidim agafar la via Walt Disney, no aconseguirem res, però, si ens decantem per La matança de Texas, ens sorprendrem dels resultats. Podem aconseguir que tots els gats de Catalunya parlin un català d’Olot o de les Terres de l’Ebre; que la persona que va fer la piulada contra els gats adopti més de trenta gats per tornar a ser acceptada a la societat i que es passi la resta de la seva vida traient-los les caques de la sorrera; que Catalunya sigui independent i que la primera presidenta de la Generalitat es digui Mixeta; que s’anunciï la desaparició de l’autor de la piulada i es tanqui el cas per manca de proves; que les persones que odien els gats no puguin sortir de casa mai més per por del que diran… Ja veieu que la llista és interminable.
Hi ha vida després d’una cancel·lació? No gaire, la veritat. Una persona cancel·lada ja sap el pa que s’hi dona, a les xarxes; se’n guardarà bé prou de tornar a expressar el que pensa. «A Twitter (X), s’hi ha de venir plorat de casa», diu la lletra petita quan obres un nou compte. Qui avisa no és traïdor. El que no podem pretendre és que algú digui que no li agraden els gats i es quedi tan ample. La majoria de gent cancel·lada o bé desapareix o bé sol retirar-se a un convent o una cabanya al mig del bosc, lluny de la civilització. No se sap de cap persona cancel·lada que hagi tornat a dir el que pensa, ni a les xarxes socials ni enlloc.