Una improvisació de jazz i no una partitura llegible. Així defineixen la legislatura els qui avui estaven sumits en les seves respectives jugades de supervivència a futur. De vegades sona de manera virtuosa, d'altres, tot és una cacofonia tocada amb instruments impossibles. El resultat de les europees ho deixa tot obert perquè continuï la música i el soroll. Que tot continuï passant alhora fins que se solidifiqui l'escenari nacional i català. El 9-J consolida tendències, però no accelera l'agenda del PP ni el PSOE.
La barrera del 30% dels vots permet als socialistes respirar. És a dir, continuar. Després de l'enrampada ultra als països fundadors, Alemanya, França i Itàlia, és clar que Pedro Sánchez sobreviu. En els mitjans europeus la victòria del PP es titula per "un escàs marge", perquè, vist el resultat en escons, de 22 a 20, és ajustat. Però sobretot es compara amb l'enfonsament del seu homòleg Olaf Scholz, 14,3% davant el 30,2%, i per això ambdós són els elegits com a negociadors dels alts càrrecs comunitaris.
En la perspectiva macro, el PSOE guanya una altra vida extra per continuar la legislatura, resisteix l'envit rabiós del PP i Sánchez guanya pes a Brussel·les. La decisió d'Ursula von der Leyen de recloure la ultradreta i pactar amb aquest 68% de conservadors, liberals i socialdemòcrates desembarassa el camí de Teresa Ribera en la seva carrera a ser comissària. Tanmateix, mirant les dades, són tot debilitats. El PSOE absorbeix pràcticament tot el seu espai a l'esquerra i deixa Sumar i Podemos en 5 escons. Tot i això, perd en 46 províncies i guanya en 6. Només guanya en tres comunitats: Catalunya, Navarra i Canàries. Retrocedeix a Andalusia, València i Madrid. Perd allà on els lideratges acaben de ser renovats, com a Extremadura, la primera vegada en la seva història. La tendència general és de desgast i en cada cita electoral perd suports. Què li passa al PSOE en el marc territorial i com recuperarà la competitivitat és la seva gran tasca pendent.
Tota crònica sobre la viabilitat del govern espanyol comença i acaba a Catalunya
Ara per ara, al PP no li ha funcionat la campanya antisanchista, esperaven més, però continuen creixent. Les europees confirmen que s'ha entrat en un cicle de dretes. El PP amplia base electoral en cada votació. 3 punts de diferència a les autonòmiques del maig passat, més d'un punt a les generals, 4 punts ara. Però també es cronifica un fet estructural. Santiago Abascal no cedeix, al contrari. La dreta es divideix en tres marques, dues de les quals ultres, i multiplica suports. Vox guanya 284.534 vots respecte al 2019, fins i tot amb la irrupció de 800.763 paperetes de Se acabó la fiesta, més ultres encara. Amb aquests resultats consolidats en les europees, el PP ha de decidir si ho aborda o arrossega la tendència fins a les pròximes generals. De com arribi a aquesta cita marcarà quin tipus de dreta governarà el pròxim cicle.
La sorpresa —o més aviat la desfeta— era a Sumar. La dimissió de Yolanda Díaz dels càrrecs orgànics anticipa el desmantellament de l'espai. És possible que a futur no quedi estructura nacional tret de les marques que han integrat Sumar. IU, Compromís, Comuns... I un Podemos que ressuscita per sobre els 600.000 vots, traduït en dos escons. Ara mateix, Díaz conserva la vicepresidència, la cartera de Treball i la coordinació del grup parlamentari. A curt termini, és provisional. La ja exlíder de la plataforma que va idear i va muntar no podrà mantenir-se en els centres de poder. La dimissió de Díaz és una implosió en diferit de l'espai a l'esquerra de Sánchez, les repercussions del qual intentaran controlar des del Consell de Ministres. Díaz ha arribat fins aquí amb bona reputació en la gestió del seu ministeri, però sense el suport de les marques que va integrar a batzegades i amb els recels de l'Executiu. Va tirar la llei del sòl al Congrés tot just va sortir del Consell de Ministres. Iglesias mai no va arribar a tant, com van deixar anar des del PSOE. De com es reorganitzi l'espai, hi ha opcions que acabi com va començar i al final d'aquest camí només quedi IU.
El 9-J ni tomba Sánchez ni accelera els plans de Feijóo. Hi ha altres factors. I tota crònica sobre la viabilitat del govern espanyol comença i acaba a Catalunya. Per a tota la resta, l'Executiu creu que té prou temps per negociar futurs pressupostos i reestructurar la coalició. Al cap i a la fi, les europees són, suposadament, l'última cita electoral del calendari recent. L'estiu hauria de servir per afinar instruments. Però no existeix calma en aquests temps. Com deien a Podemos després dels seus resultats: "Cal ser rapidíssims per sobreviure aquí". I les partides d'escacs a tres moviments deixen sense espai els jugadors tradicionals.